Cat / Esp

La síndrome d’alienació parental

Psigma alienacion parentalRichard Gardner, psiquiatra infantil i forense, a partir de la seva experiència en els peritatges judicials, va ser el primer que el 1985 va definir el que avui coneixem com a “Síndrome d’Alienació Parental”, preocupat pel nombre creixent de nens que durant les avaluacions per a la custòdia iniciaven un procés de denigració cap a un dels seus progenitors, i fins i tot arribaven a expressar odi i rebuig d’un pare abans estimat.

Es tracta d’una alteració que sorgeix gairebé exclusivament durant les disputes per la custòdia d’un fill. Els fills són alienats pel que fa a un dels pares per influència de l’altre progenitor. La seva primera manifestació és una campanya de denigració contra un progenitor per part dels fills, campanya que no té justificació. Aquest fenomen és el resultat de la combinació d’una programació (rentat de cervell) d’un progenitor i en la qual el nen contribueix amb les seves pròpies aportacions, dirigides al progenitor objectiu de l’alienació.

La Síndrome d’Alienació Parental també ha estat definit com aquella acció conscient dels pares en contra de l’altre perquè perdi l’afecte, l’amor i el respecte i la consideració dels seus fills.

El símptoma principal d’aquest síndrome és el rebuig, que pot ser primari (reactiu a la ruptura i apareixent sobretot en casos en què aquesta s’ha dut a terme de forma inesperada) o secundari (apareix després del primer any, després de separacions més lentament gestades, en què predomina la manca d’afecte com a causa al•legada). El rebuig secundari sol aparèixer a esdeveniments del nou cicle vital de la família: naixement de nous germans, inici de noves parelles, etc.

Hi ha diversos aspectes a tenir en compte en la Síndrome d’Alienació Parental:

  • Les nenes mostren més intensitat de rebuig que els nens. La intensitat del rebuig augmenta amb l’edat. El rebuig primari afecta amb major probabilitat a nens i nenes que tenen edats més altes en el moment de la separació i el secundari afectarà els més petits en aquest moment.
  • El rebuig secundari té més components cognitius, el primari és més emocional
  • Els nivells socioeconòmics i culturals dels progenitors acceptats i rebutjats són similars
  • La Síndrome apareix amb més freqüència en situacions familiars en què els progenitors rebutjats conviuen amb una nova parella i els acceptats sols amb els seus fills.
  • Les mares rebutjades ho són primàriament, els pares més secundàriament.

Malauradament, aquest síndrome està apareixent en molts casos de separació o divorci conflictiu. Per a moltes persones que poden estar patint aquesta alienació el camí es torna tenebrós, trist i les esperances de recuperar l’afecte dels seus fills poc a poc es va transformant en dolor en pensar que els han perdut per sempre, que no tenen res més a fer, doncs legalment han tractat per tots els mitjans d’aconseguir-ho però no aconsegueixen res, i que els seus fills creixeran amb un progenitor que deliberadament els ha separat d’un pare / mare, privant-lo del seu dret a relacionar-se.
Què pots fer si la ex parella es tracta d’un alienador obsessiu?

  • No renunciïs als teus fills
  • Mantingues un diari de les teves activitats
  • Centra’t en mantenir la teva relació amb els teus fills de manera positiva, no tractis de sostreure informació als fills sobre la causa de l’alienació.
  • Procura obtenir una ordre judicial perquè els dos inicieu una teràpia familiar
  • El progenitor alienador i els que li donen suport poden necessitar formar part de la teràpia i ser educats sobre l’alienació i el seu paper en el problema
  • Observa el teu propi comportament per assegurar-te que no inicies una alienació
  • No violis les ordres judicials

La Síndrome d’Alienació Parental pot provocar en els fills víctimes una depressió crònica, problemes per relacionar-se en un ambient psicosocial normal, trastorns d’identitat i d’imatge, desesperació, sentiments de culpabilitat (sobretot quan el fill s’adona, un cop adult, que ha estat còmplice, a desgrat, d’una gran injustícia contra el progenitor alienat), sentiments d’aïllament, comportaments d’hostilitat, falta d’organització, etc. Per tot això és tan important la detecció primerenca d’aquest tipus de casos i la seva intervenció directa.

María Andrés
Psicòloga Legal i Forense

Articles acadèmics relacionats: