centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Catalą  /  Castellano

Com estąs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, grącies

Inici / Metodologia / Casos prąctics / Casos prąctics de coaching

Casos prąctics de coaching

Casos de coaching personal

Josepa, 40 anys, relació amb els fills, 6 sessions.

La Josepa, és una mare entregada als seus dos fills, els quals estan cursant primària. Molt perfeccionista, activa i amb una alta capacitat d’organització i planificació. Es trobava molt neguitosa, perquè els darrers mesos perdia la paciència, - cada vegada més sovint i amb més intensitat-, quan els seus fills no feien el què ella els demanava o el què ella esperava que fessin. S’havia adonat que els seus fills estaven acusant el seu estat emocional, que ella definia com “estic enfadada més hores de les que voldria, i perdo la calma sovint”. A les primeres sessions constantment parlava de les coses que feien malament els fills. I progressivament va prendre consciència i a tenir present les coses positives dels seus fills. Va descobrir moltes altres coses, però la més reveladora per ella va ser adonar-se que interpretava constantment què feien, què deien, què pensaven.

“Abans jo interpretava el pensament dels altres, ara en sóc conscient quan això passa, i m’ho prenc i actuo diferent”

Aquest descobriment va ser paral·lel a ser conscient i acceptar que perquè canviessin les actituds i formes d’actuar dels seus fills, havia de canviar ella primer. La Josepa va treballar diferents aspectes i estratègies i va començar a fer proves. Algunes funcionaven, altres no. Les que no funcionaven les substituïa per altres. També va a començar a gestionar millor els seus impulsos, identificant el seu nivell de paciència i aplicant diferents estratègies.
La Josepa va descobrir-se molt imaginativa en recursos i estratègies, que fins llavors no n’era plenament conscient, i al final del procés estava contenta i satisfeta del seu “propi canvi”, perquè li havia permès sentir-se més tranquil·la, gestionar millor les emocions i centrar-se en les coses positives de les persones.

Elisa, 39 anys, nous hàbits de salut, 7 sessions.

Elisa és una mare de dos fills, amb una professió liberal que l'apassiona i amb molt bon reconeixement en el seu entorn professional, però des de feia anys tenia problemes amb el pes. Encara que el pes no l'afectava a nivell de salut física, en els últims anys havia fet règims intermitents supervisats professionalment, per recuperar el seu pes habitual i sentir-se bé en general. És una persona que cuida molt el seu físic, però per motius de treball no trobava el temps per fer esport regular i menjava a deshores. Cada vegada que feia un règim aconseguia el seu objectiu, però després li faltava constància per mantenir-se.
Quan es va plantejar el coaching, ella volia trobar la manera de ser constant a nivell de l'alimentació, i establir rutines. Paral·lelament, es va proposar perdre els 4 kg. que havia guanyat des de l'últim règim. Va començar el procés amb un alt nivell de compromís i confiança que aconseguiria l'objectiu, i ho va aconseguir.

"Ara sóc conscient que les eines les tinc jo,
i que tinc voluntat per anar aplicant"

Elisa va establir una sèrie de noves rutines i hàbits per als dies feiners, i altres per als caps de setmana, ja que els ritmes eren molt diferents, i es va adonar que seria la forma d'aconseguir ser constant. I es va marcar petits objectius realistes amb dates concretes, tant a nivell de pes com a nivell dels hàbits que aniria incorporant en el seu dia a dia, i que li asseguraven una alimentació equilibrada i saludable. Va decidir també "auto-premiar-se” quan arribava cada petit objectiu, amb la particularitat que el premi no era només per a ella, sinó que era una cosa compartit amb tota la família, i això li va augmentar la motivació i la satisfacció de cada petit pas assolit. En finalitzar el procés, també es va apuntar a un centre, molt a prop de la seva oficina, per fer exercici físic que l'ajudés a mantenir i sobretot, a sentir-se bé.

María, 43 anys, recuperar el seu espai personal, 6 sessions.

La Maria portava 3 anys en un procés d’adaptació important: havia canviat de país, de feina, d’entorn relacional i a més a més, s’havia dedicat intensament a la família, per problemes de salut d’un dels seus membres. El seu objectiu el tenia molt clar: necessitava retrobar el seu espai personal i recuperar l’energia. Volia saber per què es quedava sense energia, esgotada, de forma habitual.

Al llarg de l’acompanyament de coaching va reflexionar, identificar alternatives i crear diferents plans d’acció per treballar diferents àrees. L’àrea de millora de la salut i benestar emocional, mitjançant la recuperació d’hàbits d’exercici físic regular realistes a la seva disponibilitat horària, mitjançant la recuperació d’una de les seves aficions: tocar de nou el seu instrument musical preferit, i mitjançant tècniques de relaxació i d’aprendre a escollir els seus pensaments.

“Ara controlo més les situacions, decideixo prèviament què vull que passi i, sobretot, què depèn de mi i estic disposada a fer, i què no”

Es va treballar també la seva actitud envers la feina, passant d’una actitud crítica, pessimista i amb molts moments de sentiment d’impotència quan moltes decisions no depenien d’ella o les coses es retrassaven molt, a una actitud pro-activa, resolutiva, intraemprendedora i orientada a proposar i actuar centrant-se en aquelles coses on ella podia actuar directament o influir a través del suport d’altres persones. El fet de escriure un pla d’accions detallat (què, quan, com, amb el suport de qui, etc) la va ajudar a concentrar-se més en el present i estar més tranquil·la, pel fet també d’assignar a cada projecte o acció un termini concret al calendari. Durant el període que ens vam veure, ja es va adonar que a nivell laboral s’havia atrevit a fer algunes coses, amb bons resultats, i que abans del procés de coaching no s’havia plantejat mai o s’havia fet enrere.

A la sessió de tancament i valoració, ella resumia així el benefici del procés de coaching: “el coaching m’ha permès coneixem millor i sentir-me que estic preparada per seguir evolucionant, i a la vegada, he prés consciència que l’entorn canvia i hi seguirà havent canvis, abans tenia pensaments que no anaven enlloc, i que em consumien molta energia”.

Casos de coaching professional

Roc, 25 anys, preparació emocional per entrevistes de treball. 5 sessions

En Roc és un noi que portava més d’un parell d’anys buscant feina, i tot que havia fet diferents formacions no tenia cap carrera universitària. A mesura que passava el temps, en Roc anaven minvant la seva seguretat en sí mateix, l’autoestima, i a la vegada, s’anava reafirmant en la creença de que no valia la pena moure’s de casa perquè “degut a la crisi és impossible trobar feina, i menys pels joves com jo”. Passava moltes hores sol a casa, i tenia molt temps per pensar i donar voltes a les coses. Tot i que estava apuntat a un gimnàs, li costava anar-hi, i quan hi anava, ho feia més per tenir contents als de casa que per decisió pròpia.
Era escèptic sobre què un procés de coaching el podés ajudar, perquè constantment la seva veu interior estava avesada als pensaments negatius, del tipus “tot m’ha sortit malament fins ara”, i “jo sóc així, sóc pessimista i no puc canviar”. El que tenia clar, és que volia fer alguna cosa per sentir-se millor, i sentir-se útil, però tenia moltes pors a fer alguna cosa diferent i que fos un “altre fracàs”, que era com vivia totes les coses que havia fet fins llavors i que no li havien sortit com ell esperava.

“No puc canviar, sóc així”

“I per què no provar-ho?”

Les sessions van girar entorn l’objectiu de canviar la seva actitud envers la recerca de feina (de resignada a pro-activa) i en millorar la confiança en sí mateix, a partir de fer alguna cosa mentre no trobés feina remunerada. Respecte el canvi d’actitud, va adonar-se que fins llavors havia optat a llocs de treball que no eren afins a la seva personalitat i al què és el seu somni laboral, i per això va definir unes àrees determinades on buscar feina de forma sistematitzada, i definir un pla d’acció. Respecte millorar la confiança en sí mateix, a partir de la tercera sessió en Roc va donar un petit gir que va ser clau en el procés: donat que veia totes les alternatives inviables perquè en totes elles hi veia punts negatius i frens, vam aprofundir molt sobre una d’elles, - l’alternativa de fer voluntariat en una organització local-, tot treballant les creences limitants i excuses que es deia en el seu diàleg intern. En un moment determinat, ell mateix es va dir “I per què no provar-ho?”. A partir d’aquí vam treballar la preparació d’entrevistes de treball per aconseguir-ho. En Roc no només està ara treballant com a voluntari a l’organització sense ànim de lucre concreta que es va proposar, sinó que a més a més, està fent una tasca relacionada amb el què ell se li dona millor a nivell d’habilitats. Segons ell, aquest canvi, l’ha ajudat també en les seves relacions familiars i amistats, donat que se sent útil i segur de sí mateix, sobretot a l’hora de fer nous amics.

Biel, 55 anys, activar-se i motivació per emprendre, 5 sessions.

Biel és arquitecte i portava 4 anys sense treballar. Des que havia acabat d’estudiar a la Universitat sempre l’havien anat a buscar, inclús algunes vegades havia hagut de dir que no a alguns projectes. Amb la situació del sector de la construcció, ara s’havia d’enfrontar a una situació totalment nova: havia de sortir a “buscar” feina (via equip de professionals o via clients directes), en un sector professional amb baixa demanda.
El seu repte, a l’iniciar el procés de coaching, era aconseguir motivació per emprendre, i sobretot, recuperar les ganes de fer projectes. No s’atrevia a tornar a dibuixar davant d’un full de plànols, i tampoc s’atrevia a demanar feina a col·laboradors amb els que havia treballat al llarg de la seva vida professional.

“Ara veig possibilitats per trencar la inèrcia i ampliar perspectives, estar actiu”

Al llarg del procés, en Biel va anar descobrint alternatives que tot i que estaven relacionades amb la seva professió, no les havia fet mai, ni se les havia plantejat mai. Vam dedicar dues sessions a trobar alternatives i a que reflexionés sobre la viabilitat de cadascuna d’elles. A partir d’aquí, ell ja va començar a contactar amb algunes persones del sector, i el fet de tornar a entrar en el circuit el va fer sentir molt millor. Es va sorprendre positivament al rebre més bona acollida dins del sector, de la que s’havia imaginat interiorment, degut a que s’escoltava molt els pensaments negatius amb els que la ment ens frena tot sovint.

Va ampliar els sectors on podia aportar el seu bagatge professional i va definir un pla d’acció per cadascun d’ells, identificant també els recursos que necessitava. Uns dies desprès del tancament del procés de coaching, i en paral·lel a la recerca per fer activitats que li permetessin uns guanys temporalment, va començar a treballar en un projecte pel seu compte.

Antònia, 37 anys, por a no trobar feina del que està estudiant, 3 sessions.

L’Antònia té experiència laboral de varis anys en empreses de diferents sectors i va deixar de treballar fa uns anys per poder cuidar els seus dos fills. Ara fa 4 anys, va decidir preparant-se a la Universitat per fer de mestre i es va plantejar fer coaching per perdre la por que la paralitzava i per activar-se. Segons ella, tenia molta por de que tots aquests anys d’esforç no li servissin per trobar feina del què ha estudiat, i es sentia també menys competent laboralment perquè no té experiència docent.

“El proper 12 de setembre entraré per la porta d’una escola i em diré, sóc mestre, i si no ho aconsegueixo, faré el pla B”

L’Antònia tenia els seus objectius molt clars quan ens vam veure, i també estava molt compromesa amb el canvi que volia fer. I això va tenir molt a veure en la rapidesa i resultats del procés. Ella ja era conscient que estava vivint una fase diferent, doncs es defineix com una persona molt activa, i que el què la bloguejava era aquesta por a no trobar feina del què volia desprès d’haver fet un esforç formatiu molt gran durant els darrers anys, compaginant amb el seu paper de mare. Aquest bloqueig afectava la seva actitud en el dia a dia, en varis àmbits. Va decidir reprendre el seu esport preferit, i desprès d’uns quants dies, va fer un canvi de xip a nivell de motivació, substituint el pensament en l’esforç - “em fa mandra anar”-, pel pensament en el benefici a obtenir -“ostres, em sap greu si un dia no hi puc anar, perquè em trobo tant bé fent esport”- i va fer alguns canvis d’hàbits en l’alimentació. Tot això la va fer sentir molt millor ja en només un parell de setmanes. També va reflexionar i va prendre consciència de les habilitats que tenia, i que la diferenciaven positivament de persones que podien tenir més experiència que ella. Finalment, va definir un pla d’acció molt detallat amb les coses que faria fins la data que s’havia marcat per trobar feina del què ha estudiat, i d’un pla B, per si en la data marcada per ella mateixa no l’ha aconseguit. Ella té molt clar que en paral·lel continuarà fent els passos necessaris per aconseguir treballar en allò que ha estudiat, perquè és el que li apassiona.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicņlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnņstic i tractament psicolņgic. També som experts en terąpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurķdica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Ąrea clients