centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Català  /  Castellano

Com estàs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, gràcies

Inici / Metodologia / Casos pràctics / Casos pràctics de psicologia jurídica

Casos pràctics de psicologia jurídica (legal i forense)

 

(Cal tenir en compte que aquests casos intenten exemplificar a trets generals el procediment utilitzat per a cadascuna de les situacions plantejades, i que per tant, s’ha omès gran part de la informació la qual va resultar clau per a la obtenció dels resultats i per a la determinació de les conclusions esmentades)

Valoració dels règims de visita de la menor amb el seu pare (Peritatge en l’àmbit familiar)

Es va dictar la sentència de separació matrimonial d’en Joan i la Paula fa 3 anys i mig (2008). Com que en aquell moment la Gisela, filla menor d’ambdós, tenia menys d’un any, es va decidir de mutu acord que la Paula n’assumís el cuidat la major part del temps, estipulant-se visites progressives per part d‘en Joan. Quan aquesta va complir 3 anys d‘edat, es varen introduir les pernoctes, la meitat de les vacances escolars i els contactes dos dies a la setmana amb el pare. En l’actualitat, després d’una sol·licitud de divorci per part d’en Joan en la què vol demanar que s’ampliï el règim de visites amb la seva filla (que ja compta amb 4 anys en el moment de l‘exploració), aquest decideix iniciar el procediment pericial amb l’objectiu de que es pugui determinar, a través d’una valoració psicològica, quin és el règim de visites més idoni de la menor amb ell. La Paula s’oposa a l’ampliació de les visites sol·licitades per part d’en Joan, exposant la dependència emocional que té la menor vers ella. Així doncs, la Paula sol·licita que no s’estableixin pernoctes fins que la menor compleixi 7 anys, i inclús sol·licita que es dictin Mesures Provisionals a fi de que la menor no hagi de dormir més temps amb en Joan. Considera que les visites han de ser el més àmplies possibles però sense pernoctes donat el sentiment d’abandonament que té la menor davant d’aquestes. La metodologia utilitzada en aquest cas va ser la següent: lectura de l’expedient judicial, realització de dues entrevistes avaluatives amb cadascun dels progenitors, administració a en Joan d’una prova psicològica clínica (degut a les al·legacions per part de la Paula), entrevista amb el germà i la mare d’en Joan, entrevista individual amb la menor, observació dinàmica relacional de la menor amb cadascun dels progenitors i recollida d’informació de l’escola i del centre de salut on anava la menor.

D’aquesta manera, els resultats obtinguts al llarg del procediment pericial van ser els següents:

  1. Existia una clara actitud negativa per part de la Paula cap al manteniment de les relacions d‘en Joan amb la seva filla, desqualificant totalment a en Joan com a parella i extrapolant les vivències que havia experimentat en aquest sentit a la relació paterno-filial.
  2. En Joan sabia diferenciar les vivències negatives que havia tingut en la relació de parella amb els rols paterns, fent grans esforços per a què existís diàleg i cooperació entre ells que facilités el maneig de la menor.
  3. La relació paterno-filial estava completament instaurada i no existia cap tipus de rebuig de la menor cap en Joan.

Per tant, en aquest cas concret, es va extreure les següent conclusió: no existia cap problema en l’ampliació de visites per part d‘en Joan i la menor, incloent les pernoctes corresponents. Es varen proposar mesures específiques pels intercanvis a fi evitar discussions entre els progenitors. Es va proposar realitzar un control sistemàtic del compliment de les visites a fi de proposar altres mesures en el cas d‘incompliment que podrien comprendre el canvi de custòdia en el cas de que persistissin les dificultats i incompliments.

Valoració de les alternatives de custòdia
(Peritatge en l’àmbit familiar)

La Marta (42 anys) presenta un recurs d’apel·lació en referència a l’atribució de la custòdia de la seva filla Laia (onze anys en el moment de l‘exploració) a la seva anterior parella sentimental, en Jordi. Coincidint amb la ruptura sentimental i la por a la reacció d’en Jordi, la Marta havia canviat de residència durant una temporada molt curta, motiu pel qual s’havia decidit que la menor seguís residint a la llar familiar amb el pare. En l’actualitat, la Marta havia tornat a la localitat d’origen davant el desig manifest de la Laia. La Marta afirma que la menor roman amb el seu pare per pressió emocional. Sol·licita l’avaluació pericial psicològica, a la que en Jordi s’hi oposa, així com a l’apel·lació de la Marta. La Sala del Civil admet la prova sol·licitada per part de la Marta, que consisteix en l’avaluació de la menor i d’ambdós progenitors i sobre quin d‘ells ha d‘atribuir-se la guarda i custòdia de la mateixa. La metodologia utilitzada en aquest cas va ser la següent: lectura de l’expedient judicial, realització de dues entrevistes avaluatives amb cadascun dels progenitors, administració a ambdós progenitors d’una prova projectiva (degut a les limitacions formatives d’en Jordi), entrevista individual amb la menor, administració a la menor de diverses proves psicomètriques, observació de la interacció de la menor amb cadascun dels progenitors i recollida d’informació del centre escolar on anava la menor.

D’aquesta manera, els resultats obtinguts al llarg del procediment pericial van ser els següents:

  1. En l’avaluació de la menor és especialment significatiu el seu intent de mantenir-se en tot moment en equilibri entre els seus dos progenitors, fent una valoració igualitària d’ambdós, basada en aspectes positius. Es considera la hipòtesis de què la menor no faciliti informació que pugui perjudicar al pare, donada l’actitud que s’observa durant l’entrevista tant per part de la menor (s’observen reaccions de por a poder ser escoltada per en Jordi) com per part d’aquest (actitud negativa d’oposicionisme, falta de cooperació, crítiques destructives front la nova parella de la Marta, etc).
  2. En l’últim any es constaten deficiències greus en el cuidat de la Laia, període en el què precisament ha estat amb en Jordi, amb clara falta de supervisió per part d’aquest. No hi consta cap tipus de control sobre les seves activitats i horaris. La menor disposa d’una gran quantitat d’informació sobre la ruptura dels seus pares i els conflictes actuals. Ha adquirit un enorme poder en tota aquesta situació, totalment inadequat per a la seva edat.
  3. La informació externa (escola) suggereix que el cuidat de la menor i les atencions vers aquesta han recaigut de forma més accentuada sobre la mare, amb un desenvolupament que sempre ha estat adequat als resultats. S’afirma que el rendiment de la menor ha empitjorat molt aquest últim any (absències, conductes inapropiades, maneig important de diners, etc) i és te constància que fa els deures sempre amb la seva mare. Davant d’aquesta situació, els contactes amb l’escola per part de la Marta han estat reiterats, personant-se a la mateixa i interessant-se per com evolucionava la menor, i contràriament en Jordi no s’ha personat mai a l’escola i només ha realitzat algun contacte telefònic molt puntual.

Per tant, en aquest cas concret, es van extreure les següents conclusions:

  1. La mare compta amb majors recursos personals i suports pel cuidat de la menor.
  2. Seria positiu poder treballar amb la menor el conflicte en el què s’ha vist immersa i retornar el poder a les figures parentals. Caldria treballar els temors que s’observen en la menor.

Valoració d’assetjament laboral
(Peritatge en l’àmbit social)

Aquest cas prové d’un Jutjat d’Instrucció on el denunciant, en Pere (42 anys), interposa una querella contra el seu centre de treball, superiors i companys. La denúncia és per assetjament laboral. El suposat assetjament s’inicia molts anys enrere. S’adjunta un ampli expedient on es detallen les denúncies prèvies a l’empresa. El motiu de la queixa d’en Pere seria d’assetjament laboral i la forma d’assetjament seria la de determinades insinuacions o fets que ell diu que eludeixen a la seva condició d’homosexual, la qual nega, rumors a les seves espatlles en aquest sentit i accions de tipus obscè del mateix signe a càrrec dels companys. Amb tota aquesta situació, en Pere porta diversos anys amb tractament psiquiàtric per ansietat-depressió. Els informes psiquiàtrics es connecten amb la suposada situació d’assetjament laboral. Així doncs, es sol·licita judicialment que un especialista en psicologia procedeixi a fer un reconeixement de l’estat mental d’en Pere com a “lesionat”. En aquest cas s’observa que en Pere no presenta antecedents psiquiàtrics ni psicològics anteriors al present episodi. Prové d’una família nombrosa de classe mitjana. No existeixen antecedents familiars ni personals relacionats amb la present denúncia excepte esquizofrènia paranoide en un dels germans i un tiet patern.

La metodologia utilitzada en aquest procediment va ser la següent: revisió exhaustiva de tota la informació que es presenta d’ofici, entrevista avaluativa individual amb en Pere i administració a en Pere de diverses proves psicodiagnòstiques. D’aquesta manera, els resultats obtinguts al llarg del procediment pericial van ser els següents:

  1. En Pere és sent subjectivament “assetjat” en l’àmbit laboral, la qual cosa l’aboca a seguir un tractament psiquiàtric i psicològic.
  2. Es tractaria d’una suposada víctima que en el moment actual, 10 anys després d’haver iniciat l’esmentat assetjament, encara segueix treballant al mateix centre de treball on s’hauria iniciat la problemàtica.
  3. Observant les vivències actuals entorn l’eclosió del conflicte, desenvolupament i enllaç final (denuncia), observem que el relat és parcialment confós, mal sistematitzat, com de fet s’exposa en l’informe del psicoterapeuta que el tracta. També observem que aquesta lleugera confusió es basa en què el propi Pere informa que les seves sospites - reduïdes a l’àmbit de la suposada homosexualitat-, no es basen en percepcions, per tant, no pot existir trastorn sensoperceptiu i estem descartant l’existència d’un procés del tipus esquizofrènia, del que té antecedents familiars directes. Les sospites inicials es basen en “sentir” o “intuir” en tot cas “mirades” que són interpretades amb intencionalitat sexual.
  4. Des d’un punt de vista clínic la vivència intencional, recurrent, no basada en principi amb percepcions reals, que després es van complicant en el temps, ens situa de ple en l’àmbit de la possible interpretació d’estímuls que poden ser neutres i que en el cas de l’existència d’un deliri de tipus primari, ve acompanyat per una gran angoixa, confusió per les vivències del què està succeint, falta d’un deliri ben sistematitzat inicialment i implicació progressiva de persones i fets que donen bàsicament sentit a les vivències persecutòries.
  5. Al marge dels fets objectius dels què fos víctima en Pere, el que es podria afirmar és que en la base d’eclosió d’aquests, es troba un deliri primari, paranoia, trastorn delirant segons el DSM-IV.

Per tant, en aquest cas concret, es van extreure les següents conclusions:

  1. En Pere presenta una personalitat paranoide i ha desenvolupat un deliri primari, trastorn delirant, sobre una personalitat premòrbida, sense base en alteracions en la sensopercepció, i si en base a idees de perjudici de tipus paranoide.
  2. En Pere presenta una carència de consciència d’enfermetat, haguent elaborat entorn aquestes idees un deliri que és irreductible a l’argumentació lògica i es manté al llarg dels últims deu anys.
  3. El tipus de problemàtica referida podria provocar, per reacció al propi ambient per el què es sent perseguit, algunes manifestacions efectivament depreciatives, humiliants, tendents a aïllar-lo, la qual cosa genera una retroalimentació de les pròpies vivències de persecució.
  4. En Pere, que presenta antecedents familiars d’esquizofrènia paranoide, és una persona vulnerable a presentar el tipus de trastorn que presenta front l’estrès
  5. En Pere ha de ser tractat psiquiàtricament.
  6. El present informe és de tipus confidencial, no ha de ser transmès a l’informat i sí als familiars i a les autoritats pertinents
  7. El deliri primari de tipus paranoide sempre implica un risc de reacció violenta si l’informat es sentís amenaçat.

El peritatge de la imputabilitat: maltractament domèstic (Peritatge en l’àmbit penal)

Es tracta d’una família aparentment normal composada pel pare (Jaume), la mare (MªRosa) i dos fills adolescents (Marc i Cristina). Sense antecedents policials ni delictius. Un dia la MªRosa es presenta a Comissaria per denunciar una agressió física per part d’en Jaume. Manifesta que la causa és que ell creia que ella no estava netejant bé uns armaris. Ella va pensar que la mataria, ja que en un moment determinat va fer el gest d’estrangular-la, motiu pel qual ella fuig de seguida. La MªRosa va presentar diversos informes mèdics sobre fractures antigues de costelles, canells, dits i contusions múltiples. Ruptura del timpà que també atribueix a un cop per part d’en Jaume. L’última fractura recent era d’una cama per una suposada caiguda accidental, segons l’informe mèdic. La MªRosa fa referència en la seva denúncia a una història de maltractes físics i psicològics intensos des de la data del matrimoni (15 anys enrere). En el moment en què es realitza el peritatge, la Mª Rosa ha marxat a viure amb els seus pares. Així doncs, es sol·licita d’ofici que es valori el grau d’imputabilitat d’en Jaume com a imputat. La metodologia utilitzada en aquest procediment va ser la següent: estudi de les diligències judicials, entrevista avaluativa individual semiestructurada amb en Jaume i administració al mateix de diverses proves psicodiagnòstiques. D’aquesta manera, en els resultats obtinguts al llarg del procediment pericial, es destaquen varis aspectes aparentment paradògics, i que van ser els següents:

  1. En Jaume aporta deficients respostes front la realitat incontestable de nombroses fractures antigues que presenta la MªRosa, expressant una suposada “doble personalitat” per part d’aquesta.
  2. Front aquesta situació global, en Jaume manifesta “sorpresa”, això podria suposar una negació de la realitat que s’utilitza com a estratègia d’autodefensa de la pròpia imatge i que és molt corrent en abusadors dins de l’àmbit domèstic. Aquesta negació constitueix l’extrem d’un procés de minimització del dany. No es correspon ni pot entendre’s com a producte d’enfermetat mental o deficiència intel·lectual.
  3. El maltractament no s’exerceix d’una forma constant sinó de forma intermitent, ja que el que exerceix aquest abús tendeix a “oblidar”, “minimitzar” o “negar” la situació, igual que la pròpia víctima.
  4. Com a antecedents que haurien pogut propiciar el maltractament, s’hi troba la pròpia situació emocional d’en Jaume molt abans de conèixer a la MªRosa. Existeix una identificació massiva amb la figura paterna per part d’aquest, que podria haver estat vivenciada com a maltractadora i abandonadora, conformant un psiquisme de tipus obsessiu on en Jaume es veu obligat a complir les normes d’una forma estricta (i de forma punitiva en la infància).
  5. En Jaume no ha tingut relacions anteriors amb altres dones, o no les reconeix, per tant, es presenta com una persona que no compta amb masses habilitats socials amb l’altre sexe, o que no ha posat en pràctica aquestes habilitats en el tracte amb dones i la resolució dels conflictes que això implica.
  6. Si ha existit maltractament, aquest s’inscriu dins d’un maltractament silenciós, poc visible, en el si d’una família sense problemàtica psicosocial aparent, on els condicionants exteriors no semblen tenir major influència, en benefici dels factors de personalitat pròpia dels actors.

Per tant, en aquest cas concret, es van extreure les següents conclusions:

  1. En Jaume presenta un perfil de personalitat amb trets acusats obsessius, psicopàtics i antisocials.
  2. La responsabilitat, de forma global, i des del punt de vista de la personalitat d’en Jaume, no es troba alterada, si bé no s’ha pogut realitzar un anàlisis etiopatològic dels suposats fets.

Valoració de la capacitat per exercir com a pare i de la relació paternofilial

En Josep acudeix a Psigma aconsellat pel seu advocat i després veures immers en un procés de divorci contenciós. Explica com després de més de 10 anys de relació amb la Joana i després d'un llarg període de desavinences conjugals, decideix trencar el seu matrimoni i abandonar el domicili familiar. Fruit d'aquesta relació va néixer l’Eduard, amb aproximadament 6 anys en el moment de la consulta, i Josep ens explica que vol aportar al procés judicial una avaluació de les seves característiques de personalitat i especialment de la seva capacitat per exercir com a pare d'Eduard, així com de la relació paternofilial existent entre tots dos.

Sempre tenint present l'interès superior del menor, li aconsellem realitzar també una avaluació de la Joana, per poder determinar quin règim de custòdia és el millor per al menor. Després de contactar amb ella i negar-se a realitzar l'avaluació, l'única avaluació possible és la del menor Eduard i l'entorn d’en Josep, atès que aquest sol·licita la custòdia compartida del nen.

Després de l'estudi de l'expedient judicial del cas i el contacte amb l'advocat d’en Josep, realitzem exploració psicològica a través de diverses entrevistes i aplicació de proves psicotècniques. Posteriorment es realitza també entrevista als pares d'en Josep, atès que és al seu domicili on actualment resideix aquest i on residiria el menor en cas de ser atorgada la custòdia compartida. També es realitza una sessió d'avaluació amb Josep i el seu fill, per poder observar la interacció paternofilial, i es realitza una avaluació del menor de forma individualitzada.

Com resultat es valora que Josep està capacitat per exercir com a pare i que la influència dels avis sobre el menor no només és beneficiosa si no molt recomanable en nom de la seva educació i desenvolupament. Donada la negativa de la mare del menor a fer l'avaluació no pot determinar quina alternativa de custòdia és la millor, però sí que pot afirmar-se que no hi ha cap impediment perquè Josep l'exerceixi tal com sol·licita.

Un cop realitzada la devolució de l'informe al Josep, i realitzat el contacte amb l'advocat, es prepara la ratificació del mateix en la fase de judici, on vam acudir per respondre a les qüestions relatives a aquest. Finalment, i després de donar suport a Josep en la fase de judici, les parts arriben a un acord de custòdia compartida del menor en el qual aquest passarà 7 dies amb cadascun dels progenitors.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicòlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnòstic i tractament psicològic. També som experts en teràpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurídica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Àrea clients