centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Catalą  /  Castellano

Com estąs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, grącies

Inici / Metodologia / Casos prąctics / Casos prąctics de psiquiatria

Casos prąctics de psiquiatria

Carme, 36 anys, Trastorn Obsessiu-Compulsiu.

La Carme va posar-se en contacte amb nosaltres donat que des de feia uns mesos presentava molt malestar psicològic, que no li permetia portar una vida normal.

Era mare de dos fills, la petita de 2 anys. Referia recordar des de sempre tenir una personalitat amb tendència a la introversió, rigidesa i perfeccionisme, tot i que no li havia suposat un malestar significatiu a nivell vital i fins i tot li havia permès obtenir molts bons resultats en la seva vida acadèmica.

Cap als 22 anys va començar a presentar simptomatologia obsessiva en forma d' obsessions de dubte i comprovació (contínuament havia de comprovar que hagués tancat el gas, la porta de casa...), en ocasions fins i tot això li impedia poder dormir més de 3 hores a la nit i li provocava insomni de manteniment. També presentava simptomatologia en forma de pors de contaminació amb necessitat de rentar-se les mans repetidament fins a arribar a provocar-se lesions cutànies i necessitat d’ordre i neteja continus al domicili i al lloc de feina, que reconeix que li començava a provocar problemes d’adaptació tant a l’entorn laboral com a casa amb la seva parella.

En aquest moment havia consultat a un psicòleg, amb el qual va seguir visites durant mesos i a un psiquiatra que l’havia diagnosticat de TOC i li havia iniciat un tractament amb un fàrmac que no recordava. Referia milloria important dels símptomes, motiu pel qual finalment va abandonar els controls amb els professionals i uns anys després va disminuir el tractament farmacològic sota el seu criteri, sense seguiment professional.

Durant anys, refereix que havia pogut funcionar, reconeixent exacerbació dels símptomes en períodes de major ansietat, tot i que no eren prou greus com per a fer-la consultar novament a cap psiquiatre. Recorda que ja al postpart del seu primer fill es va produir un empitjorament important de la clínica, coincidint amb l’estrès que acompanya al naixement d’un fill, però que amb ajuda de la seva parella i la seva família ho va poder manegar.

Refereix que des del naixement de la seva segona filla s’havia produït novament una exacerbació important de la simptomatologia, amb instauració progressiva, que als darrers mesos li provocava un important patiment. Als seus continguts d’ordre, neteja i comprovació, en moltes ocasions dirigides cap a la seva filla. Aquest fet, juntament amb l’aparició de fòbies d’impulsió en torn a la possibilitat de fer-li mal a la seva filla (por a perdre el control i llençar-la per la finestra o deixar-la ofegar-se durant el bany), que evidentment la pacient vivia amb una intensa angoixa, insomni global, anorèxia amb disminució important de pes i tendència al retraïment, amb abandonament de la relació amb la seva filla per por a perdre el control i fer-li mal. Aquesta simptomatologia, evidentment, anava associada a un ànim depressiu, apatia i incapacitat de gaudir.

Al moment de conèixer a la Carme, la orientació diagnòstica va ser de TOC i simptomatologia ansiosa i depressiva greu secundària. Vàrem iniciar tractament amb clomipramina a dosi ascendent fins a 225 mg/dia i inicialment loracepam 3 mg/dia i lormetazepam com a hipnòtic, que progressivament es van poder anar retirant a mida que realitzàvem l’increment de la dosis de clomipramina.

Des del moment inicial, amb el tractament amb benzodiacepines, la Carme va notar una milloria important quant a la seva intensa ansietat i als hàbits de son. Unes tres setmanes després de l’inici del tractament amb clomipramina, es va començar a produir una important milloria en la simptomatologia, trobant-se al moment actual pràcticament lliure de símptomes obsessius, eutímica i amb capacitat de gaudir novament de la seva vida.

Joan Carles, 56 anys, Trastorn Bipolar tipus II.

En Joan Carles era un home de 56 anys, solter, que vivia amb la seva mare. Treballava de funcionari, amb plaça de conserge a un edifici oficial des de feia més de 30 anys. En aquest període, havia hagut d’estar de baixa laboral en diverses ocasions per descompensacions del seu trastorn psiquiàtric de base.

Tot i que li era difícil filiar el moment del debut del trastorn, refereix com a probable debut la presència d’un episodi depressiu cap als 28 anys, coincidint amb el trencament d’una relació sentimental. Llavors refereix haver estat molt malament, amb important apatia, anhedònia, ànim trist, amb tendència a l’enllitament (refereix haver estat més d’un mes sense sortir del llit) i amb disminució de la gana i pèrdua de fins a 10 kg de pes en aproximadament dos mesos. En aquest context va realitzar una temptativa autolítica amb sobreingesta de fàrmacs, motiu pel qual va haver d’estar a la UCI d’un hospital i posteriorment va precisar un ingrés a una unitat de psiquiatria, on va estar aproximadament un mes i va rebre la orientació diagnòstica de depressió i tractament amb antidepressius.

Posteriorment havia realitzat seguiment amb diversos professionals, tant a nivell psiquiàtric com psicològic, sense cap ingrés més.

Refereix, al llarg d’aquests anys, presència de períodes llargs de simptomatologia depressiva (sovint sense cap desencadenant evident), que en alguns casos podien durar fins a mesos, i reconeixia una certa estacionalitat dels mateixos, amb inicis de la descompensació depressiva coincidint amb la tardor (comentava irònicament que no recordava un Nadal al qual no hagués estat deprimit), i finalment una milloria de la clínica fins a tornar a estar eutímic, no establint una clara correlació entre aquest fet i la presa de fàrmacs. Espontàniament no referia la presència de episodis compatibles amb simptomatologia maniforme, però al moment d’interrogar-lo específicament si que va ser capaç de reconèixer períodes de poques setmanes o mesos que s’alternaven amb els depressius i amb els d’eutímia durant els quals el Joan Carles es mostrava especialment “content”, amb certa hiperactivitat, increment de despeses i plans que reconeix com a inapropiats (en un d’aquests episodis havia decidit canviar tots els llums de casa seva per leds, la qual cosa li havia suposat una despesa important i que al moment actual valorava com a “estranya” i en un altre d’aquests períodes va estar a punt de demanar una excedència a la feina per anar-se’n a viure a la muntanya i allunyar-se de la ciutat, però que finalment no ho va fer per no deixar sola a la seva mare tot i haver donat una paga i senyal d’una quantitat important de diners per la compra d’una casa abandonada que volia renovar per fer allà un alberg, diners que evidentment va perdre). Amb aquestes oscil.lacions de l’estat d’ànim, el pacient referia haver estat pràcticament sempre amb un estat d’ànim variable, la qual cosa començava a tenir-lo molt desesperançat.

Amb aquestes dades, la orientació diagnòstica va ser de Trastorn Bipolar tipus II, motiu pel qual es va iniciar tractament amb carbonat de liti a dosi ascendent fins a 1200 mg/dia, realitzant un control estricte de les litemies (nivells plasmàtics amb aquesta dosi 0,86). Donada la persistència de la simptomatologia depressiva, tot i que havia millorat de manera molt important, es va valorar la necessitat de iniciar tractament amb aripiprazol 5 mg/dia, constatant-se unes setmanes després un retorn del pacient a la eutímia.

S’ha realitzat seguiment amb el Joan Carles des de fa aproximadament un any i mig, pel moment s’ha mantingut estable a nivell afectiu, que com ell comenta és el període més llarg que ell recorda haver estat lliure de malaltia des del debut de la mateixa.

Elena, 32 anys. Trastorn depressiu major.

Pacient de 32 anys que acut a primera visita als psiquiatres de Vic derivada per psicòleg per valoració de tractament psicofarmacològic. Es tracta de noia sense antecedents psiquiàtrics previs que des de fa aproximadament mig any realitza seguiment amb psicologia per trastorn adaptatiu amb simptomatologia mixta ansiosa depressiva arrel del divorci i problemàtica econòmica i laboral que ha anat evolucionant fins a complir criteris diagnòstics de trastorn depressiu major malgrat teràpia cognitivo -conductual iniciada ara fa més de 6 mesos. En el moment actual presenta important sentiments de tristesa, frustració i desesperança amb elevada labilitat, fàcil tendència al plor, arribant a verbalitzar idees de mort. Refereix també important pèrdua de 10 kg de pes en els últims 4 mesos per hiporexia donat sensació de nus a l’estomac que l’impedeix menjar. Explica manca d’ànims havent abandonat les activitats lúdiques i hobbies (abans sortia a córrer amb unes amigues, anava al gimnàs, ..) des de fa unes setmanes ni tan sols surt de casa. Refereix a més, insomni de conciliació i manteniment de mesos d’evolució refractari a tractament amb alprazolam 0.25 mg pautat per metge de capçalera. De baixa laboral des de fa uns mesos per interferència de la seva simptomatologia en la seva activitat laboral. Explica que ha millorat amb la teràpia cognitivo conductual que realitza setmanalment amb la psicòloga però es considera necessari donada aquesta evolució tòrpida – iniciar algun tipus de tractament psicofarmacològic.

ORIENTACIO DIAGNOSTICA: TRASTORN DEPRESSIU MAJOR

Donada l’edat de la pacient i que prèviament no havia realitzat tractament antidepressiu mai es decideix iniciar un ISRS (inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina) tal com escitalopram inicialment a dosis baixes. Donat que aquest tipus de fàrmac triga unes 2-3 setmanes en començar a fer efecte se li explica la importància de pendre’l cada dia amb l’esmorzar i que durant uns pocs dies pot pendre lorazepam 1 mg a la nit per dormir o si crisis d¡ansietat important (només de rescat) però aquest darrer fàrmac s’anirà retirant en les properes setmanes a mesura que l’antidepressiu comenci a fer efecte.

Al cap d’un mes l’ Elena torna a la consulta amb un humor molt més reactiu, més somrient, referint trobar-se molt millor , ha retornat a la feina fa una setmana i refereix que li han disminuït molt les ruminacions i ja no plora tan fàcilment. Refereix haver notat que té més ganes de sortir al carrer i fer activitats. Ha millorat també els problemes de son i gana, actualment ja no requereix de lorazepam per dormir. Es reajusta la dosis d’escitalopram i es continua seguiment amb psicologia i psiquiatria (teràpia combinada).

Carles, 45 anys. Trastorn per addicció alcohòlica

Pacient de 45 anys que acut a primera visita amb psiquiatria de Vic acompanyat per la seva dona referint problemàtica de dependència enòlica d’uns 20 anys d’evolució- en el moment actual reconeix consum d’unes 5-6 cervesses al dia , 2 copes de vi i un cigaló diari. Explica ademés consum de porros (THC) uns 5 al dia. Refereix que de bon matí ja inicia el consum de cerveses tot esmorzant entre 1-2 cervesses cada matí amb l’entrepà- explica simptomatologia abstinencial matutina en forma de sudoració i tremolors en el supòsit de no beure alcohol un dia – explica que treballa de paleta en unes obres i que tenen la costum de fer-ho així- també reconeix consum d’1 cervessa a mig matí i posteriorment entre 1 i 2 copes de vi al migdia mentre dina. Explica i reconeix tot avergonyint-se haver conduit de forma temerària en diverses ocasions sota els efectes de l’alcohol- de fet la seva dona refereix que al Carles ja li han retirat en alguna ocasió el carnet de conduir i suma diverses multes per conduir ebri.

Explica que ha arribat a una situació límit i que la seva dona també li ha posat un últimatum. Refereix aparent bona voluntat de canvi i iniciar teràpia de deshabituació alcohòlica i de porros. Mai abans havia consultat ni amb psicologia ni amb psiquiatria per vergonya i per no considerar-ho un problema. Actualment reconeix el seu problema d’addicció a l’alcohol i cannabinoides així com el canvi de caràcter en forma de major irritabilitat i heteroagressivitat verbal i fins i tot física contra objectes que li provoca a vegades l’estat d’intoxicació etílica.

OD. TRASTORN PER DEPENDENCIA ALCOHOLICA

ABUS DE CANNABINOIDES.

PLA:

  1. ABSTINENCIA ALCOHOLICA + s’inicia tractament deshabituador i desintoxicació de l’alcohol iniciant tractament amb diazepam inicialment amb dosis altes i disminució de dosis progressiva per evitar síndrome d’abstinència alcohòlica.
  2. TRACTAMENT AMB interdictor de l’alcohol DISULFIRAM (ANTABUS®) 250 mg 1-0-0 cada matí, - aconsellem a la seva dona que sigui aquesta qui li administri a diari la medicació per comprovar la correcta presa de la mateixa!!!

Insistim en que donat el tractament que se li pauta ha de complir correctament l’ ABSTINENCIA COMPLERTA D’ALCOHOL I DERIVATS.

Es deriva a psicologia per tractament psicològic per ajudar en la deshabituació només a nivell d’alcohol sinó també dels cannabinoides.

Control amb psiquiatria en 1 mes.

Albert, 22 anys. Esquizofrènia paranoide

L'Albert era un noi de 22 anys que vivia amb els seus pares i la seva germana petita. La família negava alteracions significatives al seu funcionament prèviament a l'inici del trastorn, que ubiquen aproximadament al voltant dels 16 anys.

L'Albert era un bon estudiant, i mantenia una correcta adaptació familiar, social i acadèmica. Cap als 19 anys, coincidint amb un canvi d'escola, refereixen inici de consum de cannabis i instauració insidiosa de conductes antinormatives al domicili, inicialment lleus i que poc a poc van anar creixent en intensitat, trobant-se els pares amb certes dificultats a l'hora de mantenir les normes al domicili. Refereixen que es mostrava irritable, poc comunicatiu, i progressivament va anar aïllant-se al domicili, arribant a abandonar els estudis i a estar durant setmanes seguides tancat al domicili.

Tot i que la família inicialment s'havia plantejat la necessitat de consultar a un professional, donat que l'Albert s'havia negat sistemàticament no s'havia arribat a fer-ho mai.

Als anys posteriors els pares refereixen una tendència a la cronificació dels símptomes, mostrant-se molt aïllat de la seva família, amb pràcticament nul.la interacció amb ells (dormia durant tot el dia i es mantenia despert durant la nit, amb una important desestructuració dels hàbits d'ingesta amb un increment de pes d'uns 20 kg en aquest període). Referien importants dificultats al manteniment dels hàbits d'higiene i autocura (es resistia a dutxar-se, a vegades havien passat fins a 15 dies sense fer-ho i al moment de la primera visita mostrava un aspecte molt desacurat), irritabilitat, incapacitat de gaudir d'activitats que abans li agradaven, mantenint com a única activitat l'úss de l'ordinador (els pares referien que jugava a jocs de rols i es connectava a xats...).

Unes setmanes abans de la primera visita s'havia afegit al quadre la presència d'al.lucinacions auditives i ideació delirant de perjudici centrada en la veïna del pis de dalt, que segons l'Albert li havia punxat l'ordinador i estava controlant tots els seus moviments per la casa mitjançant la webcam, havent motivat diversos episodis d'heteroagressivitat verbal i física contra objectes al domicili.

Al moment de la primera visita es va orientar el quadre com a una Esquizofrènia Paranoide i es va iniciar tractament amb dosis ascendent amb Risperidona fins a 6 mg/dia, referint la família dificultats inicials a la pressa del tractament degut a l'escassa consciència de malaltia. A mida que varen passar les setmanes, refereixen progressiva milloria de la clínica, amb desaparició de les idees de perjudici que presentava i adequada crítica de les mateixes. Degut a que persistia certa apatia, i tendència a l'aïllament al domicili, es va iniciar Aripiprazol a dosi de 5 mg/dia, mostrant el pacient una milloria important, havent estat capaç de matricular-se en un curs formatiu al qual acudeix regularment sense existir incidències significatives.

Joel, 20 anys. Trastorn per dependència de cannabis.

El Joel és un noi de 20 anys que viu amb la seva mare i un dels seus germans grans ençà de la separació dels seus pares quan ell tenia 13.
La mare, que l'acompanya a la consulta, el defineix com un noi que des de sempre ha estat "molt mogut", inquiet, antinormatiu i amb resultats acadèmics mediocres, motiu pel qual ja als 13 anys, coincidint amb la separació dels pares, l'havia seguit un psicòleg a l'escola que aparentment no havia realitzat cap diagnòstic específic ni havia considerat necessària la derivació a un psiquiatre.

Va abandonar els estudis sense finalitzar 2º d'ESO, i des de llavors ha treballat realitzant feines administratives a l'empresa familiar, amb aparent bon rendiment.

A l'adolescència, coincidint amb un canvi d'amics, va iniciar consums de tabac, etanol i cannabis, que inicialment consumia amb patró d'abús de cap de setmana. Amb el pas dels anys, tot i que el consum d'etanol no ha suposat un problema, reconeix que el consum de cannabis ha anat incrementant-se, reconeixent consums als últims mesos de fins a 8-10 porros/dia.

El motiu de consultar és que d'uns mesos ençà, després d'un trencament de parella, ha incrementat el consums de cannabis de manera important, admentent al moment de la primera visita consum de fins a 10 unitats al dia i sensació subjetiva de "dependència", donat que tot i que ha intentat deixar-ho o disminuir els consums pel seu compte, no li ha estat possible degut a l'aparició d'intensa ansietat i craving.

A la primera visita el pacient refereix humor subdepressiu de llarga evolució amb un clar empitjorament als darrers tres mesos després d'un trencament de parella. Des de llavors, referix apatia, anhedonia total, disminució d'activitats d'oci, tot i que manté activitat laboral, increment important a les ingestes i insomni de conciliació que "tracta" amb consum de cannabis.
Donada la presència de simptomatologia depressiva coexistent amb el problema del trastorn per dependència de cannabis, es va iniciar tractament amb paroxetina a dosi ascendent fins a 30 mg/dia i loracepam 3 mg/dia i lormetazepam 2 mg com a hipnòtic, recomanant abstinència completa de cannabis.

Després d'unes setmanes de tractament, es va poder procedir a la retirada progressiva de loracepam i lormetazepam com a hipnòtic, mantenint-se al moment actual (3 mesos després de l'inici del tractament) eutímic i abstinent de cannabis.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicņlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnņstic i tractament psicolņgic. També som experts en terąpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurķdica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Ąrea clients