centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Català  /  Castellano

Com estàs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, gràcies

Inici / Metodologia / Casos pràctics / Casos pràctics de teràpies per a addiccions

Casos pràctics de teràpies per a addiccions

Ramón, 20 anys. Adicció primaria a cocaïna.

En Ramón asisteix a Psigma Vic acompanyat de la seva mare. És la seva primera visita a un especialista i decideixen demanar ajuda. Ell ve més “obligat”, mentre que la mare creu que ja comença a tenir un problema.

Ell refereix tenir un consum abusiu sobretot els caps de setmana, les nits de divendres i dissabte i el cap de setmana ja té un comportament “estrany”.

A mesura que comencem a explorar podem veure dificultats familiars que són nucli de la seva problemàtica, així com també alta pressió laboral. També presenta simptomatologia d'ansietat elevada, fet que el fa recórrer al consum per “sentir-se millor” segons ell.

Després d'avaluar totes les esferes, treballem, en primer lloc, en un horari adequat segons les seves necessitats i a treballar les relacions interpersonals, ja que utilitza el consum per evadir-se de les pressions paternes i la manca de límits materns. Això el fa buscar a fora les seves necessitats. Un cop determinem aquesta línia de treball en Ramón es mostra més tranquil i comprès.

Albert, 32 anys. Adicció primària a Alcohol.

Actualment l'Albert ve a la consulta per tractar la seva addicció primària que es l'Alcohol, i és en aquests moments el que li genera més dificultats. Tot i que podem veure més endavant en la sessió que temps enrere també ha tingut problemes amb el cannabis i la cocaïna. Això ens porta a determinar que en aquests moments l'alcohol és una conducta substitutiva de les altres, fet que sol passar en l'addicció.

Arriba a la teràpia amb ganes de treballar aquesta addicció cosa que beneficia altament les teràpies i que el desenvolupament del tractament sigui satisfactori. Des del primer moment, delimitem els llocs de consum, treballem amb conductes d'oci alternatives i la gestió dels diners. El fet que l'Albert ja hagués treballat amb anterioritat les seves dificultats fa que li sigui més fàcil expressar les seves emocions i connectar-les amb les seves mancances personals, que ell les situa des de dificultats amb la parella i la timidesa. A la consulta treballem l'autoestima i l'assertivitat com a eines d'expressió.

Martí, 24 anys. Adicció al THC

Assisteix a teràpia a Psigma Manresa. Des dels 15 anys que consumeix THC. Assisteix acompanyat dels pares i tot i que presenta una motivació elevada per deixar el consum, ve també pressionat pels pares.

Comenta que per ell el consum és una normalitat, i que tot i que veu les conseqüències negatives tan físiques com psíquiques hi ha moments que vol fumar cannabis. Actualment no estudia ni treballa, fet pel qual també se sent malament. Refereix com a motius de consum com que “és un plaer, així desconnecto”. Sempre ha estat molt nerviós.

Actualment no gestiona bé el temps lliure i això el fa estar sense saber que fer, fet que augmenta el descontrol respecte l'addicció.

El seu cas se centra més en una absència de càrrega de responsabilitats i de deixar-se portar, i una apatia generalitzada per fer les coses.

Des del primer moment treballem en una reestructuració de canvi d'hàbits implementant una estructura diària de tasques, i conductes per substituïr els moments on es donaria el consum, tan a casa com a fora. I a reforçar l'obertura personal.

Ja des de les primeres sessions es poden veure aquests canvis, aplicant noves rutines i sobretot podent compartir molt més com es sent, sent els resultats respecte el consum molt satisfactoris.

Rubén, 38 anys. Addicció a l'alcohol.

Rubén és un noi de 38 anys. Va iniciar el consum d’alcohol als 14 anys dins el nucli familiar (el seu pare sempre havia consumit grans quantitats d’alcohol) i posteriorment amb els amics. Amb els anys el consum es va fer habitual i diari, tot i que no de forma que ell mateix considerés anar begut, però al final del dia havia arribat a beure de forma sostinguda una quantitat excessiva. Des dels 30 anys va començar a tenir problemes per concentrar-se a la feina, va acumular diverses multes de tràfic i tenia freqüents discussions amb la seva dona. Aquestes situacions li generaven ansietat, que intentava calmar bevent més alcohol. Els intents de deixar-ho no funcionaven, sentia tremolors, inquietud i insomni i les ganes de beure es duplicaven. En aquest moment va tenir la sensació de que no tenia control sobre l’alcohol i va decidir consultar. A Psigma vam fomentar un apropament motivacional a través de la teràpia, tot seguit, una vegada el pacient ja va acceptar el tractament, es va posar un acompanyant pel tema de control de diners i més tard a buscar activitats que el fessin canviar el seu entorn. Degut que era un pacient molt impulsiu, (era una de les causes del consum) i vam acompanyar al pacient en el procés d’abstinència. Un altra dels problemes que havia tingut era la falta d’una figura paterna amb qui recolzar-se la qual havia estat molt distant i ell sentia aquesta falta de vincle aquest fet també es va treballar amb el psicòleg. A la vegada que vam iniciar un tractament amb fàrmacs destinats a reduir el desig de consumir, aconseguint fins a dia d’avui l’abstinència completa.

Josep, 32 anys. Addicció a la cocaïna.

En Josep té 32 anys, viu a un Barri de l’extraradi de Barcelona treballa en un petit bar familiar del barri. De petit, havia tingut dificultats a l’escola, no aconseguia treure bones notes, no tenia motivació i a demés els seus pares no l’ajudaven amb els deures, ja que tenien molta feina encarregant-se del negoci familiar. Per altra banda en el seu barri hi ha un gran consum de substàncies, i resulta que els seus familiars trafiquen amb cocaïna, en Josep moltes vegades també ajuda en aquest tràfic i s’ha vist immers amb moltes trifulgues arrel d’aquest tràfic. Per últim en Josep al tenir tanta facilitat per aconseguir cocaïna, va començar a fer-ne ús al 16 anys en el moments que anava a festes. Aquest fet de traficar amb aquesta substància també el feia tenir un estatus social i un bon ambient.

Fa 8 anys que està sortint amb la Sandra, aquesta noia és una noia que coneix de tota la vida, aquesta noia sempre ha estat al seu costat, però en Josep després de tenir greus problemes com a conseqüència del consum de cocaïna, la Sandra li ha dit que si no deixa la cocaïna el deixaria.

Aquest va ser el motiu de consulta d’en Josep que volia deixar de consumir. Després de fer-li un diagnòstic, es va comprovar que en Josep tenia un dèficit d’atenció i impulsivitat, cosa que el portava a tenir un pobre control a l’hora de dir que no a posar fre al consum. Per altra banda, els pares d’en Josep també eren consumidors, segurament aquí hi deu haver una predisposició genètica i per últim, comentar que l’entorn del Josep tampoc era el mes idoni per no caure en el consum de les drogues juntament amb els efectes psicològics que l’ajudaven a consumir com seria l’estatus social, també formava part de la identitat de la seva família etc.

Jordi, 35 anys. Acompanyament terapèutic, addicció a la cocaïna

En Jordi és un noi de 35 anys, portava enganxat a la cocaïna des dels 25 anys, on va començar a fer un ús esporàdic i mica en mica el seu consum ca començar a incrementar-se.

Aquest noi actualment viu amb la seva parella de 30 anys, la qual no és una consumidora habitual però si esporàdica.

Ell treballa en una fàbrica en una cadena de muntatge i té un sou d’uns 1200 €.

Va decidir de començar el tractament arrel de que un dia va prendre una alta quantitat de cocaïna i va perdre el control, va marxar de casa tota la nit, l’endemà no va anar a la feina, la seva parella havia intentat contactar amb ell però no hi va haver manera, a la feina van trucar a casa i la seva parella quan li van explicar que no havia anat a treballar i a demés la nit no sabia on la va passar, es va preocupar molt, fins que a la nit en Jordi va trucar a la seva parella que si el podia anar a buscar.

Després de tenir unes entrevistes conjuntes amb el terapeuta i l'acompanyant es va acordar que les funcions de l'acompanyant serien les següents:

  • Anar-lo a buscar a la feina i acompanyar-lo a casa durant un mes cada dia.
  • 2 cops per setmana quedar a mitja tarda per buscar entre els dos un hobby que el pogués distreure de l'addicció, ja sigui fent un esport o alguna activitat motivadora.
  • Ajudar-lo en administrar els diners per tal de que no se'ls emporti més dels necessaris per tal de tenir la temptació de anar a consumir.
  • Control d'orina setmanalment.
  • Per altra poder ajudar en situació de crisis, si en algun moment el pacient necessitava parlar amb algú podia trucar a l'acompanyant.

El tractament va seguir el camí planejat, l'acompanyant va anar durant un mes cada dia, en Jordi la primera setmana va poder seguir el tractament sense cap dificultat, però ja el divendres de la segona setmana, li van començar a venir ganes d'anar a buscar cocaïna, però gràcies a la funció de l'acompanyant el va fer reflexionar i va poder anar a casa i continuar amb el pla, després de superar la crisis en Jordi encara tenia més forces per poder tirar endavant i va acabar agraint la feina que va fer aquell dia l'acompanyant.

Pel que fa als dies que es quedava per buscar un hobby, es va provar per un hobby on es pogués descarregar d'agressivitat que tenia, en Jordi va decidir anar a Jugar a Rugbi.

L'acompanyant va servir d'enllaç amb l'equip, entre els dos van buscar un equip, van mirar la manera de posar-se en contacte etc. En Jordi va començar a entrenar-se i el seu caràcter va començar a canviar, ja no tenia tanta ràbia.

Ràpidament van passar els mesos, en Jordi tot i així va tenir una recaiguda al cap de 3 mesos. Un dissabte va agafar i va anar a buscar el camell que sempre buscava per consumir, aquell dia s'havia enfadat amb la seva parella, per una tonteria i a ell l'havia afectat molt i va explotar. En aquell moment en Jordi va avisar al seu acompanyant que aniria a consumir, en aquell moment el seu acompanyant el va avisar que no ho fes per telèfon però no ho va aconseguir però l’endemà va anar a veure'l i va aconseguir reconduir al Jordi cap al seu tractament.

Si ens fixem en el tema econòmic l’acompanyant era l’encarregat d'ajudar a administrar els diners, es va començar donant 10€ al dia. En un principi es feia un control de diners diàriament i més tard es va passar a fer un control setmanalment.

Un altra cosa important a dir és el control d'orina que es feia setmanalment per fer un control del consum de coca. En aquest cas en Jordi va acceptar tots els controls, l’única setmana que no volia fer el control va ser la que va tenir la recaiguda, ell va comentar que ja es sentia prou culpable i que només li faltava donar positiu al control, fet que l’acompanyant va poder reconduir.

Els moments que en Jordi és va haver de protegir més van ser per cap d'any i per Sant Joan. El primer cap d'any se'l va prohibir, ell després de treballar molt ho va acceptar, on l’acompanyant tenia el mòbil a punt per qualsevol urgència i es va decidir Que l’acompanyant el trucaria a les 12 passades i a les 9 del matí. Aquell dia va anar tot bé. Per Sant Joan és va haver de posar més protecció, es va decidir que podia estar despert fins les 3 i que després se l'aniria a buscar. Finalment va anar tot bé.

Al cap d'un any en Jordi ja havia après quins eren els moments de perill gràcies al que li havia ensenyat el seu acompanyant que encara el va continuar acompanyant però cada vegada de manera més puntual. Fins al cap de dos anys.

Pau. Addicció a l'alcohol.

La dona d’en Pau truca a Psigma demanant assessorament per problemes amb la parella en relació a la beguda. Està preocupada perquè des de fa un temps veu que en Pau cada vegada beu més, sobretot quan surt els caps de setmana inclús en alguna ocasió l’han tingut que acompanyar a casa perquè no s’aguantava dret. Alguna vegada li ha tret el tema i en Pau nega tenir cap problema i si l’insisteix acaben discutint. Recentment ha rebut una multa de trànsit important per un control d’alcoholèmia positiu, li retiraran el carnet durant uns mesos, temps que no podrà disposar del cotxe per treballar. En Pau no sap com comunicar-ho a l’empresa i es veu desbordat. Acudeix a teràpia per treballar el consum d’alcohol. Es treballa la consciencia del problema, de l’abús d’alcohol que fa i com millorar la seva capacitat de control. En poc temps, en Pau aconsegueix reconèixer les seves dificultats per relacionar-se amb els altres i com va anar aprenent a desinhibir-se amb l’alcohol. Tot i així, amb els anys, la seva tolerància a l’alcohol va anar a més i alhora tenia una menor percepció dels riscos als que s’exposava quan sortia i bevia: conduir ebri, consum d’altres tòxics, problemes gàstrics i cefalees, sentiments de vergonya i culpabilitat després dels episodis d’embriaguesa. Va poder prendre consciència del consum problemàtic que feia de l’alcohol i es van marcar una sèrie de fites progressivament per anar progressant en el procés de canvi. Després d’un temps, en Pau va poder elaborar un projecte vital més acord amb el que desitjava, ja que el consum i la dinàmica que portava arrossegant des de feia anys el mantenien atrapat en una realitat que no el satisfeia i que alhora intentava de fugir-ne amb l’alcohol.

Xevi, 37 anys. Ludopatia, addicció al joc.

En Xevi té 37 anys i és pare de família. És la primera vegada que demana ajuda professional per el seu problema de joc a les màquines. El punt d’inflexió ha estat l’amenaça la seva dona de separar-se si no hi posa remei. En la primera visita en Xevi ve amb molta vergonya i culpabilitat, s’ha gastat molt diners, ha defraudat a la seva família i no per moltes vegades que s’ho proposi sempre acaba caient en el mateix. No entén perquè que li passa i perquè no pot controlar-se.

En Xevi té una bona relació amb la família, tot i els problemes econòmics que ha comportat el joc; li fan costat i confien que amb ajuda se’n sortirà. Es reforça molt aquest suport de la família i en Xevi ho rep com un estímul per continuar endavant i esforçar-se en el canvi. Manté una feina que no li agrada però li permet anar tirant. Sovint hi ha discussions i en Xevi en més d’una ocasió s’ha tingut d'empassar les paraules per “no acabar malament”. A nivell de personalitat, en Xevi té un temperament fort, li agrada està a bones amb tothom però no suporta que li faltin el respecte i quan alguna conflicte el sobrepassa intenta aguantar fins que esclata, reconeix tenir dificultats per gestionar les emocions, sobretot la ràbia que la considera negativa en tots els sentits. És una persona impulsiva, astuta i perfeccionista.

En Xevi va agafar un fort compromís en el procés terapèutic i ràpidament es van anar veient les millores entre sessions. Es van analitzar quins factors estaven propiciant el joc patològic, veient que quan jugava no ho feia per casualitat si no que venia precedit per un malestar, discussió, estat d’ànim determinat. Com era interpretat per ell i com utilitzava el joc com una via de fugida. Vam fer un treball d’autoconeixement i acceptació, entenent-se i coneixent-se millor; un treball d’intel·ligència emocional per canalitzar la ràbia i acceptar-la des de la seva vessant positiva; un treball amb mindfulness per prevenir les recaigudes i enfortir la pressa de decisions responsables. A més de l’aprenentatge de tècniques més concretes de relaxació, d’habilitats socials, d’autoestima, etc.

En pocs mesos, en Xevi va fer un canvi molt important, l’ambient a casa va millorar, econòmicament va començar a poder estalviar, canvis que van ser un font estimuladora per continuar millorant i plantejar-se nous reptes: comprar-se una casa, explorar noves aficions, tenir un altre fill...

Actualment en Xevi es troba en seguiment cada sis mesos aproximadament, amb la tranquil·litat de saber que pot trucar-nos quan vulgui i parlar si ho necessita. Fa un any que no té cap recaiguda i ell mateix es sorprèn del gir que ha donat la seva vida, com ell diu “ara sé quan sento, quan penso i em sento plenament viu”.

28 anys. Addicció als jocs en línia.

Noi de 28 anys que consulta, pressionat per la seva mare que el veu deprimit i molt irritat: "S'enfada per tot, no se li pot dir res". El seu pare va morir quan ell tenia 14 anys; és fill únic, viu amb la seva mare i treballa com a transportista. De jove va participar en una colla juvenil del seu barri i durant un temps va ser consumidor habitual de cànnabis i alcohol. Va deixar el consum i la colla als 19 anys, quan troba feina i comença a sortir amb la seva actual nòvia. Manifesta problemes de relació amb la nòvia i diu sentir-se una mica perdut pel que fa al seu futur. Tot fa pensar que està passant per un moment en què ha de prendre decisions com anar-se'n de casa de la seva mare i començar a conviure amb la seva nòvia. Sembla deprimit, molt lànguid, amb poca energia i poca capacitat d'abstracció, en un moment de les entrevistes compte de passada que juga en línia per distreure's. Indagant en aquest comportament, es va descobrint que tot just acaba de treballar, es connecta a Internet i entra en un joc en línia de combat a nivell internacional. No importa si fa de soldat o de terrorista, a la primera possibilitat d'entrar en el joc hi entra. Juga cada dia, des de que surt de treballar fins a les tres o quatre de la matinada -a les vuit comença a treballar-, i així tots els dies de la setmana. Els caps de setmana, està una estona amb la nòvia i ràpidament torna al joc. No és conscient que està enganxat; sí, ho accepta racionalment però, alhora, segueix amb el seu comportament, no pot deixar el joc i ho passa molt malament si un dia no pot jugar. Així transcorren els dos primers mesos de tractament. A partir d'unes sessions conjuntes amb la seva nòvia, es poden reconciliar i anar construint un projecte de parella. Comença a no jugar els caps de setmana, primer els diumenges, després els dissabtes; i els dies feiners, comença a jugar només de nit. Això li permet recuperar-se una mica i un dia deixa de jugar. De cop "s'ha acabat", va prendre ell sol la decisió. De fet estava ja molt al límit (s'havia dormit més d'una vegada conduint). Es va recuperar del cansament, va desaparèixer la irritabilitat i va millorar el seu humor. Va arribar a prendre consciència de les conseqüències que va tenir per a ell i la seva mare la pèrdua del seu pare en l'adolescència i a incorporar una mica en el fet que no es pot anar tant "a la seva bola". Va interrompre el tractament ja que tenia moltes despeses amb el pis que s'estaven arreglant ell i la seva nòvia.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicòlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnòstic i tractament psicològic. També som experts en teràpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurídica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Àrea clients