centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Català  /  Castellano

Com estàs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, gràcies

Inici / Metodologia / Casos pràctics / Casos pràctics de teràpies de família

Casos pràctics de teràpies de família

Emma (47), Joan (45), Pere (48), Montse (38), Laura (22) i Carles (17). Problemes amb el fill adol·lescent. 10 sessions

L'Emma va trucar a Psigma, demanant visita pel seu fill adol·lescent, doncs estava molt preocupada per ell, el veia totalmente perdut, passant de l’escola, amb males companyies…

“Fa campanes, vol deixar l’escola i
tampoc sap què fer amb el seu futur...”

Ja en aquest contacte telefònic, li vam comentar a l'Emma si li semblaria bé venir tota la família com a mínim el 1r dia, doncs la nostra experiència ens diu que en aquesta mena de casos moltes vegades el que té el problema tan sols és un portaveu del malestar de la família. Els va semblar bé i van venir pares i germans (E, P, L i C). Era una família de pares separats, des de feia uns 7 anys, tots dos amb noves parelles les quals formaven part ja del nucli familiar. A la primera visita vam poder veure que hi havia força diversitat d’opinions respecte al que li passava a en Carles per part dels pares, tant en el que creien que era el problema com en la manera de resoldre-ho, cosa que quedava confirmada pels germans. Per altra banda el mateix Carles no veia tanta problemàtica ni es mostrava tan perdut. Vam veure també en aquesta primera entrevista que les noves parelles tenien una gran presència en les cases respectives, així que vam decidir fer una segona visita amb cada parella per separat, on vam poder comprovar el poder d’aquestes noves figures familiars.

El treball amb aquesta família va ser principalment redefinir els rols de parentalitat i ajudar-los a posar-se d'acord amb l'estratègia a seguir amb en Carles, que no estava tan perdut però sí que necessitava una guia provinent dels seus progenitors. Això vam fer-ho donant més veu a cada progenitor en les respectives cases envers el que tenia a veure amb la criança i educació dels seus fills, tot apartant, en un moviment autòmatic en quant es donava l'augment de poder parental, a les noves parelles; i fomentant el diàleg entre els progenitors sobre el que tenia a veure amb la criança dels fills. Pel que respectava a l'ordre i convivència de cada casa, vam explicitar que cada casa funcionava d'una manera i que això no era cap problema, però sí que s'havia de respectar l'estil de cadascuna de les famílies. Tots els membres de la família estaven molt d'acord amb les definicions, redefinicions i objectius que anàvem marcant i poc a poc l’Emma i el Pere van ajudar al seu fill a resituar-se, tot parlant amb ell conjunta i separadament sobre la línia i els límits que havien acordat seguir amb ell. El Carles tot i els límits imposats es mostrava content i entenia l’actuació dels seus pares, i la Laura per fi va deixar de fer de mare i pare alhora, doncs havia agafat aquest rol al veure la discrepància entre els seus pares i entendre que si no l'agafava ella ningú ajudaria a resituar al seu germà, però evidenment era un pes que no li tocava sostenir i que l’allunyava del rol de germana i del que li tocava viure pel seu moment vital. També destacar que amb el Carles i la Laura vam fer només un parell de visites, doncs segons la nostra hipòtesi que es va anar confirmant, la feina a fer no es centrava en erradicar els símptomes del Carles treballant amb ell de manera individual si no en fer un treball de reestructuració entre tots els adults.

 

Marc (45), Celia (46) i Héctor (14). Problemes familiars i depressió del fill. 12 sessions

“S’aixeca dient que es troba malament i que no vol anar a l’escola, després es deu passar el dia jugant a l’ordinador. Estem desesperat, ja no sabem què fer!”

Els pares de l’H van venir a consulta angoixats perquè el seu fill adol·lescent portava uns mesos molt decaigut i sense voler anar a l’escola. Des de Psigma Barcelona els vam recomanar una teràpia familiar, però no vam aconseguir mai que l’H vingués, tampoc a fer un treball individual, per això ens vam dirigir a ell de manera indirecte, mitjançant cartes, i vam treballar sobretot amb els seus pares, els quals realment tenien el problema que desencadenava els símptomes de l’H.

La C portava anys amb molts problemes personals i laborals, i els últims mesos s’havien accentuat fins a haver de demanar la baixa. I el M cada vegada apareixia menys per casa. La comunicació entre ells era realment pobre i més aviat hostil, i cada vegada estaven més distanciats. Ràpidament vam entendre el significat dels símptomes del fill, si ell també estava malalt i no anava a l’escola, podria quedar-se més temps a casa cuidant de la seva mare. Per aquest motiu, vam escriure una carta a l’H, explicant-li el que pensàvem que estava succeint i demanant-li que tornés a l’escola, doncs estàvem molt preocupats per les conseqüències que la seva absència escolar podia acabar-li generant, tant a nivell acadèmic com social. Alhora vam donar una sèrie de pautes a en M i a la C, sobre com portar la situació amb el seu fill: anar tots dos a una (doncs es treien l’autoritat entre ells), mirar de no discutir davant seu, etc. També els vam proposar una teràpia de parella per esbrinar l’entramat dels seus conflictes conjugals, ja que teníem clar que n’havia de ser l’origen.

L’H va millorar i va començar a anar a l’escola, i els seus pares van deixar de venir a teràpia. Però en uns mesos varen tornar. L’H havia tornat a fallar i no sabien com sol·lucionar-ho. A l’explorar la situació vam veure com havien tornat les discusions a casa i a distanciar-se de nou com a parella, per tant l’H tornava a fer de salvador dels seus pares cuidant-se’n personalment. Vam fer èmfasi en la teràpia de parella, però tot i que un dels membres sí que ho veia clar, l’altre no, només volia que l’ajudéssim a portar al fill, segurament per una gran por a entrar en el tema de parella.

 

Vanessa (15), Pepe (52), Rosa (51). Problema relació pares-fills. Conflicte familiar. 28 sessions:

Van acudir els pares preocupats pel vincle pare-filla, molt deteriorat per l’entrada de la filla a l’adolescència. Vam fer unes 12 sessions amb els pares abans de veure a la filla.

En l’anàlisi de l’avaluació vam veure que hi havia molta rigidesa de valors per part del pare fet que provocava la lògica rebel.lió de la filla. L’excessiu control i hipervigilància per part dels progenitors molestava i “agobiava” a la filla. Per tant, discussions, insults, marxades de casa, plors,... eren molt habituals.

“la nena se’ns ha escapat de les mans,
ja no hi podem fer res” (pare)

L’assessorament va consistir en explicar-los què observàvem en la dinàmica familiar i intervenir en cada membre, especialment els pares, en estratègies de tolerància i flexibilització de creènces. Va resultar molt difícil per la rigidesa del pare i de la filla.

Vam recomanar-li al pare que tingués voluntat i que cedís al principi, a no voler tenir la raó (malgrat la tingués) envers la filla, que utilitzés les estratègies d’aproximació a la filla que li recomanàvem, i que fos més permissiu i més tolerant en determinats conceptes que treballàvem a sessió.

Amb motiu del gran esforç d’en Pepe, la filla es va anar acostant al pare sent menys agressiva.

 Alhora es va intervenir amb la filla establint compromisos i pautes de resolució de problemes i de cessions i acceptacions de normatives dels pares. Cal a destacar les estratègies de negociació on podríem dir,que  tota la família va acabar sent una gran experta.

Al cap de 9 anys va tornar la Rosa, la mare, per un problema d’ansietat i ens va comentar que la teràpia havia resolt la gran major part dels conflictes familiars.

 

Quim (17), Marta (49), Josep (52). Conductes conflictives del fill i repercussió familiar. 5 sessions. (baix assoliment d’objectius)

Els casos de conflictes familiars són molt complexes ja que requereixen la col.laboració i intervenció de totes les parts implicades.

Els pares d’en Quim, un noi adolescent de 17 anys,  estaven molt preocupats per la desobediència del seu fill a qualsevol persona adulta: ells, professors, policies,... i pel seu elevat consum de marihuana amb els amics.

La teràpia va consistir en intentar que en Quim confiés en nosaltres cosa que no va ser possible i venia totalment agressiu cap al psicòleg titllant de complot entre el psicòleg i els pares les sessions i consells que se li donaven.

“vosaltres aneu en contra meva i
no penso fer res del que dieu”

Paral.lelament s’intentava treballar amb els pares però aquests, al veure que el seu fill no feia canvis i arribava de teràpia molt enfadat amb el psicòleg, van deixar d’acudir quan se’ls havia proposat de treballar la problemàtica amb ells, fet que és molt recomanable i eficient en aquests conflictes.

Com anem dient en la major part dels exemples de psicoteràpia, és imprescindible el compromís i el seguiment dels objectius per part dels pacients i del psicòleg en tot moment perquè en qualsevol moment de dubte o de fracàs, es pot abandonar la teràpia i molt probablement aquest sigui un “ modus operandis” del pacient que li portarà la cronificació del problema.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicòlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnòstic i tractament psicològic. També som experts en teràpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurídica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Àrea clients