centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Català  /  Castellano

Com estàs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, gràcies

Inici / Metodologia / Casos pràctics / Casos pràctics de teràpies infantils

Casos pràctics de teràpies infantils

Joana, 8 anys. Dificultat amb la lecto-escriptura

La Joana és una nena de 9 anys que arriba a consulta derivada pel seu tutor escolar. El rendiment escolar de la Joana sempre ha estat per sota la mitjana dels seus companys però no ha rebut mai un suport específic d’educació especial ni d’un professor particular.

Els pares ens expliquen que fins ara els mestres mai havien donat gaire importància al tema, però que a mida que la nena creix i les dificultats augmenten cada vegada els preocupa més a tots, inclús a la pròpia nena que actualment hi ha dies que es nega a anar a l’escola, se la veu més trista i verbalitza sentències com que “és tonta”.

Realitzem una avaluació exhaustiva de les dificultats de la Joana a partir d’un WISC-IV (test d’intel·ligència), autoinformes per la família i l’escola, testos específics de lectura i comprensió lectora i testos d’atenció selectiva i sostinguda.
Les proves realitzades ens revelen que la Joana és una nena amb una intel·ligència dins de la normalitat i que no té problemes amb l’atenció. On puntua més baix és en mecànica i velocitat lectora, fa moltes faltes d’ortografia i la comprensió lectora és força dolenta. Els autoinformes de l’escola senyalen que tot i que és una nena moguda i xerrameca el que més els preocupa és que quan llegeix sembla que no entengui i que això li provoca dificultats en totes les assignatures. Tot i que segons les proves i informacions aportades no es pot fer un diagnòstic específic per el moment, si que podem dir que la Joana presenta unes dificultats importants en l’aprenentatge de la lecto-escriptura que pel moment no constitueix un trastorn però que s’ha de vigilar i intervenir quan abans millor.

Es proposen als pares reeducacions específiques de la lectura i l’escriptura amb periodicitat setmanal amb la finalitat de treballar les dificultats i també els pensaments i les creences que això genera en la nena i en la família.

Jordi, 12 anys. TDAH combinat

En Jordi és un nen de 12 anys que arriba a consulta amb un diagnòstic de TDAH combinat (dèficit d’atenció i hiperactivitat) elaborat als 8 anys. Pren tractament farmacològic des d’aquell moment (Concerta 27 a primera hora del matí).

La família ens aporta tots els informes psicològics i escolars del noi i els agradaria que ara que començarà l’ESO pugues rebre un suport específic de reeducacions psicopedagògiques, fins ara sempre l’havia ajudat la família però amb l’entrada a l’adolescència la situació s’estava fent cada vegada més insostenible ja que provocava moltes baralles.

Com que l’avaluació ja havia estat realitzada es pren la decisió d’administrar-li tan sols una prova psicopedagògica per poder observar com aprèn i quines estratègies utilitza a l’hora d’enfrontar-se a tasques escolars, d’aquesta manera ens és més fàcil preparar els objectius a seguir durant el transcurs de la reeducació.

S’observen grans dificultats en la planificació de les tasques i en la revisió de les mateixes. En matemàtiques això es tradueix en problemes a mig acabar i errors de càlcul i en llengua en moltes faltes d’ortografia, poca comprensió i falta de capacitat per organitzar les idees en un text i extreure una idea principal. Tampoc sap utilitzar estratègies d’aprenentatge ni tècniques d’estudi.

Davant totes aquestes dificultats es planteja un pla de treball que gira entorn del treball de les funcions executives (planificació, control, repàs de les tasques, organització...) i tècniques d’estudi (extracció d’idees principals, resum, memorització, recuperació de la informació...).

 

Guillem, 5 anys. Trastorn de l’espectre autista

En Guillem arriba a consulta derivat per un servei d’atenció precoç (CDIAP) ja que per edat ja no es pot beneficiar dels seus serveis.

Els pares expliquen que en Guillem va estar diagnosticat de TEA als 2 anys i mig. A la guarderia els van derivar al CDIAP ja que el nen no parlava i no li agradava estar amb altres nens, els rebutjava o simplement “passava d’ells”. A casa tampoc jugava amb el seus cosins. Només li havien sentit 3 o 4 paraules: aigua, no, cotxet i prou. No plorava mai, sempre estava tranquil i la única cosa que feia quan estava nerviós era un petit aleteig. Els pares havien observat que cada matí havia de fer el mateix i esmorzar el mateix, sinó no ho volia, i trencar-li les rutines suposava una gran rabieta per part del nen.

Després de la forta patacada que va suposar pels pares acceptar el diagnòstic d’en Guillem ara la família ho té molt ben assumit i estan molt predisposats a seguir treballant.

Els informes d’en Guillem ens anuncien que hi ha hagut molts progressos: el seu vocabulari ja no és tan restringit, comença a utilitzar frases de dos elements, en tasques mecàniques és un nen molt bo, interactua millor amb el seu entorn i no rebutja tant els companys i els adults.

Realitzem 3 sessions d’avaluació amb en Guillem, 2 amb ell sol i una amb la mare per tal de veure com és la relació entre tots dos. El nen accepta bé les consignes, no fa contacte ocular però no rebutja la terapeuta, s’enfronta amb força èxit a les tasques de vocabulari i no presenta excessiva reticència als canvis d’activitat i de rutines.

Es decideix continuar amb la feina iniciada al CDIAP (prèvia coordinació amb la professional que hi treballava). Posarem molt èmfasi en el desenvolupament del llenguatge i en el joc simbòlic, així com també en la interacció recíproca. També mantindrem una coordinació mensual amb la tutora del nen a l’escola per tal de veure com va i marcar línies d’actuació conjuntes.

 

Sandra, 6 anys. Problemes de comportament. 12 sessions:

Els pares de la Sandra van venir a consulta preocupats pel comportament de la seva filla de 6 anys. Explicaven que la Sandra tenia una actitut desafiant i provocadora, i que no sabien de quina manera posar-li límits. Estaven preocupats també perquè la mare estava embarassada i no sabien com podria reaccionar la S amb l’arribada del seu nou germà.

Els principals problemes es donaven a l’hora de vestir-se, dels menjars, del bany i d’anar a dormir. Avaluant el temps de qualitat (temps de jugar amb la Sandra i estar per ella fent les activitats que ella desitgés, com anar al parc, jugar a algun joc, parlar amb ella...) que passaven amb la nena, vam veure que per rutines i feina gairebé no en tenien.

“Té 6 anys i no sabem com posar-li límits!!”

Els vam prescriure un cert de temps de qualitat diari, explicant-los abans la necessitat d’afecte i nutrició emocional que els nens necessiten pel seu correcte desenvolupament en tots els àmbits (emocional, afectiu, cognitiu...). I alhora vam dissenyar un sistema de punts perquè el portessin a terme a casa, on es premiava a la S per les conductes desitjades (vestir-se sola i en un temps determinat, no aixecar-se durant els menjars, anar a dormir a una determinada hora,etc.). Poc a poc es va comprovar la hipòtesi de que el que en realitat buscava la Sandra era l’afecte i l’atenció dels seus pares mitjançant conductes negatives amb les que aconseguia tenir l’atenció d’aquests de manera ràpida.

La Sandra va respondre molt bé tant al temps de qualitat com al sistema de punts, i tant el seu estat d’ànim com l’ambient general a casa va millorar significativament. Poc a poc, es van anar reduïnt les conductes a treballar mitjançant el sistema de punts fins arribar a l’eliminació d’aquest, doncs la Sandra cada vegada obeïa més als seus pares sense necessitat de ser premiada més que per la seva atenció i afecte.

Quan va néixer el germà de la Sandra vam recomanar als seus pares la implicació d’aquesta en les cures del germà, donant-li un rol de germana gran i mantenint sempre els temps de qualitat.

 

Aleix, 9 anys. Problemes amb el son i pors nocturnes. 15 sessions:

Una psicoteràpia infantil molt exitosa ja que feia uns 5 anys que els pares patien d’ansietat i malestar per culpa del mal dormir que els provocava la fòbia a la foscor del seu fill.

Cal dir que vam proposar treballar bàsicament amb la mare que era la persona qui passava més hores amb l’Aleix. A l’Aleix el vam veure 6 sessions intercalades amb la mare on se li proposaven exercicis tranquils d’autoconfiança general i de proves de resistència a la foscor on se li donaven uns premis per part dels pares, premis sempre de reforç emocional.

“Sembla increïble que amb tant poques sessions
haguem eliminat el problema que feia tants anys
que arrossegàvem”

Amb la mare, es va treballar estratègies de reforç envers el fill i d’humor en la situació de por. També es va ensenyar a complementar els autoregistres i les proves i experiments a fer ells i el fill envers els sorolls i la foscor.

Tan la mare com l’Aleix i la família en general, estaven molt motivats i predisposats a col.laborar i a solucionar el problema i aquest és un dels elements més importants pels quals vam aconseguir l’eliminació total de la fòbia i dels problemes del son de l’Aleix.

 

Carles, 6 anys. Sensibilitat, inseguretat i timidesa. 37 sessions:

Un dels casos llargs de psicoteràpia infantil o creixement personal que hem tingut  a PSIGMA Barcelona.

En Carles ve portat pel seu pare amb un problema de patiment i angoixa degut a la seva gran hipersensibilitat. No presenta problemes de relació a casa o a l’escola però pateix molt per tot i sobretot pel què els hi passa a les altres persones, als nens i nenes de la classe i fins i tot a qualsevol cosa que vegi i ell hi percebi injustícia o patiment per part d’altres persones.

“....d’exercicis pràctics i de simulació de situacions, tècniques de l’intercanvi de rol o de debat
de situacions pròpies.”

El treball s’inicia explicant l’estructura de la personalitat del nen als seus pares per a dissenyar un pla psicoterapèutic adequat i consensuat. A partir d’aleshores les sessions són només amb en Carles i es treballa, a través d’exercicis pràctics i de simulació de situacions, tècniques de l’intercanvi de rol o de debat de situacions pròpies transmeses a altres persones. També s’elaboren auques i dibuixos amb sopes de lletres i frases relacionades que provoquen a en Carles un canvi progressiu en la seva manera de percebre la realitat que havia construïda fins a les hores, aprenent a relativitzar i a relaxar-se més en les situacions i problemes del seu dia a dia.

Aprofitem per dir a través d’aquest exemple psicoterapèutic, que la infància és l’època més important de la nostra vida, la que ens marca i ens preveu el futur emocional, a on construïm la realitat i la relació amb el nostre món i a no creem la gran major part d’autoconceptes que arrossegarem tota la vida, per això és molt important valorar sempre, una ajuda de psicoteràpia infantil o de millora de les capacitats, personalitat i habilitats del nen/a.

 

Raúl, 11 anys. Cansament i baix rendiment escolar. 11 sessions:

La mare acudeix amb el nen a sessió preocupada per la insistència dels mestres en que en Raúl, un nen sempre brillant en els estudis, havia baixat molt el seu rendiment escolar.

S’avaluen possibles problemàtiques relacionals, familiars, mèdiques, escolars, cognitives del nen/a i no s’observa cap alteració. Quan entrem en l’àrea de les motivacions, il.lusions i estrès observem que és on hi ha la causa del seu cansament.

“...en l’àrea de les motivacions, il.lusions i estrès observem que és on hi ha la causa...”

La teràpia psicològica la desenvolupem treballant amb els pares la sobrecàrrega d’activitats i d’exigències envers a en Raúl i pautant un altre estil de vida. Paral.lelament entrenem a en Raúl en trucs i estratègies per a relaxar-se i desconectar alhora com tècniques d’organització i d’estudi.

En molt poques sessions en Raúl millora molt el cansament i queda per veure la seva millora en el rendiment escolar que el dia que va deixar la teràpia havia millorat significativament però encara faltava recuperar molt el nivell d’abans.

 

Maria, 9 anys. Tristesa i pors. 7 sessions:

Dol i por a la mort.

El motiu de demanda dels pares de la Maria, és que  des que va morir el seu avi es mostra trista i angoixada. A més, el pare pateix d'epil·lèpsia.

Es fa una valoració de la Maria mitjançant diferents proves estadarditzades i amb entrevista semiestructurada, tot avaluant si existeix simptomatologia depressiva o ansiosa. No s'obtenen resultats significatius en aquest aspecte.

En les següents sessions, es tracta la vivència del seu dol  i les pors envers la malaltia del pare mitjançant la reestructuració cognitiva.

Finalment, la Maria és capaç d'entendre i viure la mort i la malaltia de manera natural i sense els símptomes d'angoixa que presentava. Els pares comenten que hi ha una millora important en l'estat emocional de la seva filla. Així doncs, es decideix conjuntament amb aquests, donar l'alta terapèutica a la Maria.

 

Joan, 9 anys. Trastorn de conducta. 15 sessions:

Agressivitat i gelosia.

Els pares d'en Joan consulten pels problemes de conducta del seu fill. És un nen que es mostra agressiu durant molts moments del dia, poca tolerància a la frustració i gelosia del seu germà. 

Es fa una valoració de la conducta, quines són les situacions més greus i quines són les conductes positives que fa en Joan. Un cop les tenim detectades, s'apliquen diferents tècniques de modificació de conducta, com ara l'economia de fitxes. Aquesta tècnica basada en els punts, motiva molt a en Joan per millorar el seu comportament i els pares es mostren molt satisfets.

Arrel dels problemes de conducta, l'autoestima d'en Joan és molt baixa. Per treballar aquest aspecte es decideix fer un diari  conjuntament amb els pares a on es descriguin les conductes positives que el nen fa cada dia, llavors compartir-ho amb ell. 

Per reduir la gelosia amb el germà es recomana als pares que comparteixin estones exclusives amb cada un del seus fills, a on ells se sentin especials.

Amb aquests aspectes treballats hem millorat la conducta  d'en Joan, i després de fer algunes sessions de seguiment, s'acorda donar l'alta terapèutica, ja que els canvis aconseguits persisteixen.

 

Andreu, 12 anys. TDAH. 1 curs escolar:

Els pares de l’Andreu acudeixen a consulta ja que l’inici de la ESO ha comporta una davallada en el rendiment acadèmic del noi.

De sempre a l’Andreu li ha costat concentrar-se i estar atent a les explicacions del mestre, sempre havia anat just en els estudis però al canviar de l’escola a l’institut, l’augment de les exigències escolars han repercutit negativament en els seus resultats i en la seva autoestima.

Es plantegen reeducacions setmanals amb l’objectiu de:

  • Ajudar l’Andreu a planificar el seu temps d’estudi
  • Controlar la seva agenda
  • Portar un ritme regular en les seves tasques escolars (anticipar exàmens, no deixar la feina per l’últim moment)
  • Reforç específic de les matèries més dificultoses
  • Optimitzar els recursos que utilitza el nen a l’hora d’estudiar i aprendre’n de nous.
  • Exercicis específics de reeducació de l’atenció i la memòria.

En aquestes sessions també es realitzen tasques per ajudar l’Andreu a recuperar la confiança en les seves capacitats.

 

Pau, 6 anys. Manca d’autoestima. 12 sessions:

En Pau és un nen molt intel·ligent i alhora molt mogut. Sempre és el primer en acabar les tasques escolars i com que en ocasions s’avorreix a l’aula intenta jugar amb els seus companys, que moltes vegades encara no han acabat la feina. Li agrada manar i quan no es surt amb la seva s’enfada, tira coses per terra i fins i tot es baralla amb els seus amics.

Els pares acudeixen a consulta ja que des de l’escola se’ls indica que el seu fill podria patir un possible trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Després de l’exploració realitzada no detectem problemes atencionals, però si molta ansietat i problemes d’autoestima. En Pau verbalitza que no pot controlar el seu comportament i que tal com diu tothom “és un nen dolent”.

Plantegem un treball tant a nivell individual com familiar. Els pares han d’ajudar al Pau a recuperar la confiança en ell mateix i en esborrar la imatge negativa que ell s’ha creat d’ell mateix. Treballem tècniques per ajudar-lo a controlar la seva conducta i les seves rabietes, fomentem la seva autonomia i treballem pautes amb els pares per fomentar la comunicació positiva dins la família, l’autoestima i la conducta.

Després de 12 sessions es procedeix a donar l’alta terapèutica ja que la freqüència i la intensitat de les rabietes d’en Pau disminueixen, a casa i a l’escola no estan tan preocupats i la relació amb els iguals també ha millorat.

 

Laura, 8 anys. Compulsions. 12 sessions:

La Laura té 8 anys i des de sempre ha estat molt perfeccionista i escrupolosa amb la seva feina. Repassa una i una altra vegada els deures que li donen a l’escola, abans de cada control plora perquè creu que mai es sap prou la matèria i no acaba d’estar mai satisfeta amb les seves notes que mai baixen del notable. A més la Laura cada dia ha de trucar a una companya de l’escola perquè li dicti els deures que hi ha pel dia després, tot i que ella ja els té apuntats a l’agenda.

Els pares estan angoixats perquè creuen que les preocupacions de la seva filla no són realistes, el rendiment acadèmic és immillorable, ells estan molt contents i així li fan notar a la nena. Han intentat aturar les trucades telefòniques amb motiu de la falta de confiança de que ella hagi anotat bé els deures, però si no li deixen fer, la Laura plora i plora. Creu que si un dia no porta els deures fets suspendrà tot el curs, la senyoreta la castigarà i els seus companys es riuran d’ella.

Amb l’ajuda dels pares i la Laura preparem un programa d’exposició amb prevenció de la resposta. S’ensenya a la Laura tècniques de respiració i relaxació i s’instrueix els pares perquè l’ajudin a realitzar els exercicis. Cada dia quan vulgui trucar a una companya, la família treballa conjuntament la relaxació i evita que la Laura hagi de realitzar la trucada (eviten la resposta). Tot i que al principi l’ansietat és gran, l’endemà la Laura veu que no hi havia motius per preocupar-se i comença a agafar confiança en ella mateixa. Alhora es treballen a sessió les seves creences, les seves pors i el perfeccionisme.

 

Pol, 6 anys. Agressivitat. 7 sessions.
(Baix assoliment d’objectius)

TDAH amb predominància d'impulsivitat-agressivitat

En Pol és un nen fill de pares separats. La mare acudeix a la consulta pels problemes d'agressivitat que presenta el seu fill.

 Mitjançant diferents proves estandaritzades, es fa una valoració de les capacitats d'en Pol i també avaluem la seva conducta. Les proves indiquen que en Pol presenta un TDAH amb predominància d'impulsivitat-agressivitat.

Es van donar pautes a la mare per començar a treballar  l'autocontrol del nen. També, per poder controlar les conductes agressives, a vegades, és necessària una medicació, com en aquest cas. Es va fer una derivació a psiquiatria.

 La mare decideix abandonar el tractament per rebre'l a la salut pública per qüestions econòmiques, tot i recomanar-los un treball continuat i constant amb el nen.

 

Miquel, 9 anys. Negativisme. 10 sessions.
(Baix assoliment d’objectius)

Encopresi, baixa tolerància dels límits i desafiant amb els pares:

En Miquel, acut a visita inicialment, perquè pateix d'encopresi, a més es mostra desafiant amb els pares.

 Inicialment, es comença a treballar l'encopresi mitjançant registres i donant tècniques d'autocontrol. En les primeres sessions, solucionem l'encopresi modificant diferents hàbits i realitzant reestructuració cognitiva, ja que li fan fàstic els “labavos” de l'escola. Un cop solucionat aquest problema, van sorgint altres problemàtiques que existien de fons.

En Miquel, és un nen que desafia constantment als pares i sovint als mestres. Existeixen molts problemes d'obediència sobretot envers la mare. S'inicia tractament en aquests aspectes, es dónen pautes als pares, però les pautes només les aplica la mare, ja que el pare té un estil educatiu molt sobreprotector i creu que dir-li que no al seu fill farà que aquest pareixi.

Es detecta que el fet de que el nen es comporti de manera desafiant és conseqüència dels diferents estils educatius dels pares, d'una banda el pare molt sobreprotector i la mare és la que posa els límits.

S'assessora als pares per tal de que estiguin d'acord en l'educació del seu fill. S'intenten introduir canvis en quant a l'actitud sobreprotectora del pare, però no es porten a terme els consells que se’ls hi dóna.

Finalment, se’ls aconsella que acudeixin a un terapeuta de parella, perquè ells puguin solucionar les seves diferències i amb això poder intervenir conjuntament en la conducta del seu fill. El pare es nega a rebre aquest tractament, així que es dóna per finalitzada la intervenció fins que ells estiguin preparats per intervenir en el canvi del seu fill.

 

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicòlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnòstic i tractament psicològic. També som experts en teràpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurídica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Àrea clients