centre de psicologia assessorament personal i salut PSIGMA

Català  /  Castellano

Com estàs?

620 756 015

Hola, vols que parlem?

 

Si   Ara no, gràcies

inici / serveis de psicologia / psicologia segons etapes / psicologia adults / trastorns i problemes d’alimentació

Trastorns i problemes d’alimentació

 

La coacció social per estar més prims, la constant pressió mediàtica i la inseguretat personal, fa que moltes persones acabin provant dietes radicals, posant en alt risc la seva pròpia salut. Els trastorns de l'alimentació són desordres complexos que comprenen dos tipus d'alteracions de la conducta: uns directament relacionats amb el menjar i el pes, i altres derivats de la relació amb un mateix i amb els altres. En el moment en què apareixen alteracions greus en la conducta alimentària es produeix un conflicte psicològic a causa d'aquesta alteració, convertint-se en la base del tractament.

A partir dels anys 50 el coneixement d’aquestes malalties va ser major, doncs es van estudiar els factors biològics i psicològics que interferien sobre les mateixes alhora que també s’identificava la importància que tenen els hàbits socials i educatius en el desenvolupament d'aquests tipus de trastorns. De fet, els models de bellesa femenina van canviar a partir d'aquesta data: les corbes desitjables dels anys anteriors desapareixien per deixar lloc un model de cos prim, androgen. A més a més, el canvi del paper de la dona en la societat, l'abandonament de l'hàbit de menjar en família, etc., són d’altres factors que van evocar a l‘augment dels casos de trastorns d'alimentació. Així doncs, alguns factors de risc que predisposen a patir trastorns i problemes d’alimentació abasten: estar constantment preocupat o prestar excessiva atenció al pes i a la figura corporal, haver tingut algun trastorn d'ansietat en la infància, tenir una imatge negativa de si mateix, haver tingut problemes alimentaris durant la lactància o la primera infància, determinades idees culturals o socials respecte de la salut i la bellesa, ser perfeccionista o massa centrat en les normes socials i culturals, etc.

Així doncs, tot i que hi ha un augment d’aquests tipus de trastorns també existeix un major coneixement sobre els mateixos. Es considera que aquest tipus de malalties afecten sobretot a dones adolescents i joves: a la literatura mèdica mundial existeixen estudis epidemiològics que demostren que l'anorèxia nerviosa afecta fins el 0.5% d'adolescents mentre la bulímia nerviosa arribaria fins a l'1%. D'aquí la importància que té l'abordatge d'aquests trastorns. Per tant, és necessari un major coneixement d'aquests i una conscienciació de la societat de la seva existència.

Metodologia de Psigma (problemes alimentaris)

A Psigma seguim diferents orientacions psicològiques (cognitiva-conductual, constructivista, sistèmica, etc), i per tant, utilitzem múltiples teràpies amb els pacients que venen a consulta. Evidentment, el tipus de teràpia o estratègia a seguir es valorarà en funció de la problemàtica específica que es presenti i de les característiques i necessitats particulars dels propis pacients.
Així doncs, a Psigma utilitzem diferents tipus de psicoteràpia en la intervenció amb persones amb problemes alimentaris. La teràpia cognitiva conductual individual, la teràpia de grup i la teràpia familiar han demostrat ser eficaces per a aquests tipus de malalties. Amb molta probabilitat, també resultarà necessari procedir a la prescripció farmacològica adequada per a cada tipus de trastorn.

Sobreingesta compulsiva /afartament

Què és?

La sobreingesta compulsiva o "binge eating" es caracteritza per la ingesta exagerada d'aliments però a diferència de la bulímia, no hi ha una conducta compensatòria, és a dir, no hi ha inducció del vòmit o abús de laxants. Així doncs, es produeixen episodis repetitius de voracitat (afartaments) d’aliments amb alt contingut calòric, però aquests comportaments són reconeguts per la persona, admetent que té hàbits alimentaris anormals i que estan fora del seu control. Les principals conseqüències dels afartaments són el sobrepès, la hipertensió i la diabetis. Així mateix, aquest tipus de conductes minven l'autoestima ja que es pot caure en un espiral d'episodis ansiosos i depressius a causa del deteriorament de l'auto-imatge i de les dificultats derivades de no poder expressar el que està passant, sentint-se incomprès pels altres. La gent que pateix aquest trastorn alimentari, en la seva gran majoria dones joves, solen tenir problemes per mantenir un pes estable. És habitual que comencin tota classe de dietes i que les suspenguin al cap de pocs dies sense haver obtingut resultats satisfactoris.

Pronòstic - evolució

El trastorn del “binge eating” ve precedit freqüentment d'una insatisfacció perllongada amb la pròpia silueta i de repetits intents per aprimar-se. Les modes com la primesa obsessiva i l'excés d'aliments semblen influir igualment en aquest tipus de trastorn. No obstant, són múltiples les circumstàncies que poden afavorir l’inici d’una ingesta compulsiva: experimentar sentiments desagradables com sentir-se deprimit, ansiós, desesperat, nerviós, sol o avorrit, sentir-se “gras” (especialment la gent que sent una gran preocupació per la seva figura corporal), el fet d'haver augmentat de pes, la dieta i la fam associada a la mateixa, trencar alguna regla de la dieta, la falta d'estructuració del temps, la falta d'ocupacions al llarg del dia (tenir una rutina és un factor protector), el fet de rebre comentaris crítics d'altres persones, pèrdues importants com per exemple una separació sentimental o haver perdut a un ésser estimat, etc. Durant els “afartaments”, resulta característic menjar més ràpid del normal, menjar fins a sentir-se desagradablement ple, menjar grans quantitats sense tenir gana física, menjar en solitari per sentir vergonya degut a la quantitat que s’està ingerint i sentir-se disgustat, deprimit o culpable amb un mateix després d’haver menjat. Per a procedir al diagnòstic, cal que existeixi un promig de dos “afartaments” a la setmana durant un mínim de 6 mesos i no complir amb els criteris de la bulímia ni de l’anorèxia nerviosa. Resulta evident que a llarg termini aquest trastorn pot causar seriosos problemes de salut i greus complicacions com per exemple diabetis, hipertensió, colesterol alt, trastorns de la melsa, trastorns del cor, certs tipus de càncer, trastorns de la menstruació, mobilitat reduïda, fatiga, trastorns del son, etc. A més a més, les persones que pateixen aquest trastorn estan extremament afligides pels seus afartaments i és molt probable que en alguns casos aquest problema afecti a la resta d’esferes de seva vida: personal, social, escolar/laboral, familiar, etc.

Metodologia de Psigma

El programa de tractament de la sobreingesta compulsiva està dirigit, per una banda, a modificar els hàbits alimentaris per a què la persona sigui capaç de controlar els episodis de sobreingesta compulsiva, i per l’altre, cal millorar l’estat emocional de la persona, intervenint sobre la seva afectivitat negativa i altres possibles àrees problemàtiques, com per exemple les seves relacions interpersonals, etc.
A Psigma apliquem múltiples tècniques com per exemple la reestructuració cognitiva, l’entrenament en resolució de problemes, potenciació de l’autoestima, entrenament en habilitats socials, control de l'activació (respiració diafragmàtica i relaxació muscular progressiva amb focalització atencional i visualització), autorregistres, etc.

Anorèxia

Que és?

Les persones que presenten anorèxia nerviosa refusen mantenir el pes corporal en un estàndard adequat, doncs experimenten una por intensa al guany de pes o de greix, fins i tot estant molt per sota del seu pes correcte, i tenen una distorsió de la pròpia imatge totalment errònia en quan a les dimensions i forma del seu cos, veient-se sempre “grasses”. Per aconseguir estar primes refusen menjar, utilitzant tots els mitjans que tenen al seu abast: l’amaguen, sempre afirmen que ja han menjat quan se'ls demana que s’alimentin, esmicolen el menjar del plat quan han de fer els àpats acompanyades, refusen qualsevol element energètic, eternitzen els àpats, s‘indueixen el vòmit, consumeixen laxants, fan exercici físic en excés, etc. A conseqüència de la malnutrició generada, les dones acabant desenvolupant l'absència consecutiva dels cicles menstruals.

Pronòstic - evolució

Per a què es realitzi el diagnòstic de l’anorèxia una persona ha de presentar una por intensa d’augmentar de pes o engreixar-se, fins i tot quan el seu pes és insuficient, negar-se a mantenir el pes que té consideracions normals per a la seva edat i alçada, tenir una imatge corporal distorsionada, estar molt concentrada en el pes corporal o la seva figura i negar-se a admetre la gravetat de la pèrdua de pes, així com no haver tingut el període menstrual durant els últims tres o més cicles (en dones). Altres comportaments inclouen: tallar els aliments en trossos petits o remoure els aliments al voltant del plat enlloc de menjar-se'ls, fer exercici físic de forma desmesurada, anar al bany immediatament després dels menjars, negar-se a menjar acompanyat d’altres persones, consumir diürètics o laxants o productes que disminueixin l’apetit, etc. Altres símptomes de l'anorèxia i complicacions que poden sorgir durant el transcurs de la malaltia són: pell groguenca o tacada que té aparença resseca i sense color, boca seca, pensament confús o lent juntament amb mala memòria o incapacitat de discerniment de la realitat, depressió, sensibilitat extrema al fred (utilitzar diverses capes de roba per romandre calenta), pèrdua de la fortalesa física, atròfia muscular i debilitament ossi, disminució en els glòbuls blancs que porta a l'augment del risc d'infeccions, nivells baixos de potassi en la sang, ritmes cardíacs amb determinades alteracions, deshidratació, desnutrició, convulsions a causa de la pèrdua de líquid per la diarrea o vòmits repetitius, problemes de la glàndula tiroides, càries dental, etc.

Metodologia de Psigma

En el tractament de l'anorèxia nerviosa resulta clau ajudar a la persona a reconèixer que té una malaltia, doncs la majoria de les persones que presenten aquesta malaltia neguen tenir un trastorn alimentari i, amb freqüència, accepten el tractament només quan la seva afecció és extrema i amb molta probabilitat la família els obliga a realitzar-lo. Cal tenir en compte però, que en funció de la severitat de la pèrdua de pes, moltes vegades resultarà necessari realitzar un ingrés hospitalari, seguint un tractament diari personalitzat i totalment adaptat a les necessitats personals de la pacient. Amb excepció a aquesta circumstància i amb caràcter complementari, a Psigma establim una sèrie d’objectius en relació al tractament, en primer lloc, restaurar el pes corporal normal i els hàbits alimentaris perduts (la fita general sol ser un augment de pes d’1 a 3 quilos per setmana), incrementar l’activitat social, disminuir la quantitat i intensitat de l’activitat física, etc. Cal dir que en aquest tipus de casos el tractament requereix d’un treball intens tant per part dels propis pacients com també per part de les seves famílies i dels professionals que duen a terme la intervenció. És possible que s’hagin de dur a terme moltes teràpies fins que el pacient aconsegueixi vèncer aquest trastorn.
Així doncs, a Psigma utilitzem diferents tipus de psicoteràpia en la intervenció a persones amb anorèxia. La teràpia cognitiva conductual individual, la teràpia de grup i la teràpia familiar han demostrat ser eficaces per a aquest tipus de malaltia. En la majoria d’ocasions també resultarà necessari procedir a la prescripció farmacològica de determinats antidepressius, especialment els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), o alguns antipsicòtics, doncs aquests poden ajudar a tractar la depressió o l'ansietat.

Bulímia

Què és?

Es considera que pateixen bulímia nerviosa aquelles persones que tenen episodis recurrents d’afartaments de menjar (ràpid consum d'una gran quantitat d’aliment en molt poc temps) i pèrdua del propi control durant aquests afartaments que els impossibilita el poder deixar de menjar, autoinduïr-se vòmits de forma voluntària després de la ingesta. També és habitual que aquestes persones recorrin a l’ús de laxants o diürètics i que en determinats episodis portin a terme dietes estrictes o dejunis, sempre experimentant una preocupació excessiva en relació al seu pes corporal. Per considerar l’existència d’aquest trastorn, es requereix una mitjana de dos afartaments per setmana com a mínim durant 3 mesos. La bulímia presenta alguns aspectes semblants amb l'anorèxia, si bé és cert que en el cas de la bulímia qui la pateix realitza grans afartaments de menjar i després tracta de compensar-ho amb mesures dràstiques, com el vòmit induït o l'exercici físic desmesurat. Resulta evident que amb el temps això esdevé altament perillós, tant a nivell físic com emocional.

Pronòstic - evolució

Mentre que alguns casos de bulímia nerviosa són breus, normalment els símptomes es presenten alguns mesos o anys abans que el/la pacient busqui ajuda. Com es podria esperar, aquells pacients que són capaços de comprometre’s a seguir un tractament són els que presenten una millor evolució. Contràriament, si no s’intervé de forma ràpida, es pot produir una cronificació d'algun dels símptomes. Així doncs, el pronòstic de la bulímia nerviosa dependrà en gran mesura de les seqüeles produïdes durant el transcurs d’aquesta pràctica. Cal tenir en compte que els afartaments, però sobretot les conductes compensatòries com són el vòmit auto-induït o l'abús de laxants o diürètics poden comportar greus complicacions físiques com per exemple múltiples problemes gastrointestinals (danys a la dentadura pels àcids estomacals, engruiximent de les glàndules salivals, esofagitis (inflamació de l'esòfag) i úlceres esofàgiques, lesions a l'estómac i a l'intestí, etc.), alteracions cardiovasculars i metabòliques (arítmies cardíaques, alteracions en els ions de la sang, edemes (retenció de líquid) a les cames, etc.), complicacions urinàries (alteracions renals, infeccions urinàries, etc.) i problemes neurològics i musculars (contractures i paràlisi musculars, convulsions epilèptiques, trastorns endocrins, disminucions en les hormones femenines, atròfia d'ovaris, quists d'ovaris, infertilitat, etc.). A nivell psicològic, evidentment la persona pot arribar a desenvolupar amb freqüència trastorns depressius, conductes compulsives, trastorns d'ansietat, baixa autoestima i altres alteracions psíquiques. A nivell social, la persona pot veure’s en una greu situació de marginació i soledat, essent incapaç de mantenir relacions interpersonals de bona qualitat.

Metodologia de psigma

En general, el tractament dels pacients amb bulímia nerviosa s'ha de fer a nivell ambulatori. L'ingrés hospitalari, preferentment en unitats especialitzades està aconsellat només quan hagin hagut fracassos repetits mitjançant tractament ambulatori i coexisteixin problemes físics o psicològics que facin necessari un tractament més intensiu. Igual que en el cas de l'anorèxia nerviosa, resulta clau ajudar a les persones que pateixen bulímia nerviosa a reconèixer que tenen una malaltia, doncs la majoria d’elles neguen tenir un trastorn alimentari i, amb freqüència, accepten el tractament només quan la seva afecció és extrema i amb molta probabilitat la família els obliga a realitzar-lo.

A Psigma oferim un tractament psicològic que està enfocat tant cap als propis símptomes de la bulímia nerviosa com als trastorns físics i psicològics associats. El tractament específic per a la bulímia nerviosa a Psigma inclou tant teràpies psicològiques (teràpia cognitiva-conductual, teràpia motivacional, teràpia interpersonal, teràpia cognitiu analítica, teràpia racional emotiva, teràpia de família, teràpia grupal de prevenció de recaigudes, grups d’autoajuda, etc) com tractament farmacològic.

Vòmits

Què és?

Els vòmits es produeixen quan el contingut gàstric és portat de forma forçada cap a la boca i fora d’aquesta per una contracció sostinguda i forçada dels músculs abdominals i diafragma. Algunes de les causes més comunes que poden provocar vòmits són el consum de determinats medicaments, infeccions del tracte gastrointestinal, infeccions fora del tracte gastrointestinal, l’embaràs, mareig per moviment, intoxicació alcohòlica, inflamació dels òrgans abdominals, obstrucció intestinal, trànsit intestinal lent, migranya, altres trastorns cerebrals i del sistema nerviós (tumors del cervell, convulsions, traumatismes cerebrals, esclerosi múltiple, etc), trastorns hormonals (diabetis, hipertiroïdisme, poca activitat de les glàndules adrenals, etc), insuficiència renal, radioteràpia, trastorns psiquiàtrics (ansietat, anorèxia nerviosa, bulímia, etc), síndrome de vòmit cíclic, dolor físic o emocional, etc.

Pronòstic – evolució

Els símptomes vinculats a les nàusees i els vòmits, així com les circumstàncies que esdevenen abans de l'aparició d'aquests, poden ajudar al metge a determinar la seva causa. Habitualment caldrà procedir a fer una revisió de l'historial del pacient i de realitzar-li un examen físic. Tanmateix, les nàusees i els vòmits crònics, que per definició ocorren quan els símptomes duren més d'un mes, són més difícils de diagnosticar i tractar. La deshidratació i/o el desequilibri d’electròlits i minerals que circulen en la sang pot ser problemàtic quan el vòmit és fort o prolongat. Així doncs, l'avaluació consisteix en mesurar els signes vitals (pols, pressió sanguínia, temperatura, etc), realitzar un examen mèdic per a la recerca de senyals de deshidratació, revisar els nivells de les substàncies químiques de la sang, avaluar les funcions renal i hepàtica mitjançant anàlisis de sang i realitzar altres exàmens com un ECG.

Quan els símptomes es prolonguen, la persona podria perdre pes o patir una mala nutrició. Per tal d'evitar o revertir la pèrdua de pes, es podrien administrar suplements nutritius, com alimentació directa a l'intestí (nutrició enteral) i, ocasionalment, alimentació a una vena principal (nutrició parenteral).

Metodologia de psigma

A Psigma seguim diferents orientacions psicològiques (cognitiva-conductual, constructivista i sistèmica), i per tant, utilitzem múltiples teràpies amb els pacients que venen a consulta. Evidentment, el tipus de teràpia o estratègia a seguir es valorarà en funció de la problemàtica específica que es presenti i de les característiques i necessitats particulars dels propis pacients. En el cas dels vòmits, si malgrat una minuciosa recerca encara no és possible establir la seva causa, i si els símptomes no es controlessin amb el tractament normal, caldria recórrer a exàmens psicològics o a consulta psiquiàtrica. El vòmit d'origen psicològic i els trastorns d'alimentació, com l'anorèxia nerviosa o la bulímia, es reconeixen com a causa per a aquests símptomes.

Contacta amb Psigma

620 756 015
info@psigma.cat
Formulari de contacte

Barcelona
C. Aragó 268, 3er 1a

Vic
C. Morgades 19, ent. 3era

Manresa
C. Vilanova, 1-3, 1er F, (Plana de L'Om)
T. 938 723 263

Girona
C. Barcelona 61, 2n 1a

Psigma

L’equip de psicòlegs a Vic, Barcelona, Manresa i Girona som especialistes en psicologia infanto-juvenil i d’adults en el diagnòstic i tractament psicològic. També som experts en teràpia de parella a Barcelona, Vic, Manresa i Girona, sexologia, creixement personal i psicologia jurídica. No dubtis a demanar-nos informació. L’equip multidisciplinar de salut de PSIGMA et donarem la informació que necessitis.

Àrea clients