Des que va canviar de feina, dos anys enrere, la Marta ha augmentat de pes de forma considerable. Uns horaris laborals complicats i inestables li dificulten molt l’organització dels àpats; pot passar un dia sencer sense menjar i l’endemà dedicar-se a picar constantment. Aquesta actitud li comporta problemes gastrointestinals periòdics i fins i tot ha afectat la seva autoestima.
No tinc temps per llevar-me i esmorzar. Treballo moltes hores seguides i no em puc permetre descansar per menjar. El vespre, quan arribo a casa, només vull dormir
Comencem treballant l’organització i l’adaptació a una pauta dietètica correcta. Ens centrem en la importància de fer cinc àpats diaris i busquem estratègies senzilles perquè pugui gestionar descansos i menjar de forma equilibrada.
15 sessions més tard ja és capaç de seguir un patró, regularitzar els àpats, donar-los prioritat i trobar temps per fer-los. A més, ha perdut 15 quilos i se sent molt més segura d’ella mateixa.
L’Albert ha practicat esport des de petit i fa dos anys que participa en triatlons. Ara es proposa acabar una Ironman. Tot i haver-la mantingut en segon terme, com a esportista sempre ha tingut cura de l’alimentació. Últimament els seus resultats en competició s’han estabilitzat i fins i tot ha partit algun ensurt: per això ha decidit donar més importància a la dieta.
Vull informació sobre el que haig de menjar i els suplements que em fan falta, ja que la que rebo és excessiva i sovint molt contradictòria
Casos com el de l’Albert, cada dia més sol·licitats a la consulta, sempre es resolen amb èxit, ja que el pacient de nutrició esportiva sol venir molt engrescat i dedicar-s’hi amb constància.
Amb quatre sessions ell ja aconsegueix modificar uns hàbits alimentaris que no acaben de ser correctes, optimitzar els resultats esportius i afrontar la competició amb confiança i consciència alimentària. Per mantenir un bon ritme esportiu manté l’assessorament nutricional com a complement de l’entrenament diari.
La Carme pateix els efectes de la pre-menopausa: es nota inflada i embotida, té problemes de pes i de circulació, pateix moltes sufocacions i es mostra irritable.
No puc més. No sé què fer. He provat totes les dietes miracle i tots els suplements del mercat, però de seguida recupero el pes perdut
Comencem a treballar la sensació d’embotiment amb una pauta d’alimentació equilibrada i depurativa i de mica en mica anem pal·liant els efectes que tant la incomoden. No li resulta fàcil: hi ha risc d’abandonament de la teràpia i necessita dues sessions molt intenses per acceptar que molts canvis que pateix són típics del període de vida en què es troba. Però aviat adopta hàbits més saludables i la millora es reflecteix en una disminució de pes considerable.
Abandona el tractament durant un any per problemes personals. Però, una vegada hem reprès el ritme, després de vuit sessions ja podem dir que la Carme no és la mateixa persona que va venir la primera vegada: ha aconseguit normalitzar el pes, solucionar els problemes circulatoris i sentir-se molt més il·lusionada.
Per mantenir aquest bon estat i els bons hàbits, la Carme prefereix venir a la consulta cada tres mesos. El seguiment la fa estar més tranquil·la.
Com a família necessiten unificar menús. Però el pare presenta sobrepès, la mare admet que la seva alimentació no és correcta i els horaris escolars impedeixen que la filla coincideixi amb els pares per dinar, de forma que du a terme una dieta molt desequilibrada. La mare està desesperada:
A casa els àpats són un descontrol constant: a un no li agrada això, a l’altre no li convé allò i jo no tinc tant temps. I el pitjor és que m’estresso pel simple fet de pensar en preparar el dinar o el sopar
No és una tasca fàcil per a la nutricionista. Cada membre de la família té unes necessitats diferents. Tot i la reticència inicial del pare, la col·laboració de tots serà clau. Les dues primeres sessions són fonamentals per la mare: se’ls explica en què consisteix un àpat equilibrat i quins aliments han de formar-ne part.
La nutricionista els planteja una planificació dietètica setmanal, els proposa receptes i combinacions d’aliments i fins i tot els ensenya eines per agilitzar la compra. Aviat aprenen a optimitzar recursos i a adaptar plats genèrics perquè, de forma unificada, cada membre de la família pugui gaudir d’àpats de qualitat.
Fa un any i mig que la Laia va ser operada d’un càncer de còlon i necessita millorar el seu estat de salut:
Vull desintoxicar el meu cos de tanta química
Durant la primera visita comprovem que, malgrat haver passat per molts canvis, d’ençà del tractament el seu pes només ha anat en augment. La Laia té un hàbit intestinal molt irregular. No beu aigua, no fa exercici i a les tardes necessita picar. Es tracta d’una persona poc receptiva, indecisa, amb l’autoestima minvada, que ve d’una situació de desgast i es tanca en ella mateixa.
Però sessió a sessió aconseguim redreçar es mals hàbits amb molta facilitat. Arriba a normalitzar el seu pes i a incorporar l’activitat esportiva en el seu dia a dia. Ara ens visita un cop a l’any per fer seguiment i mantenir la qualitat de vida assolida.
La Maria es presenta a la consulta amb la intenció de perdre pes i gestionar l’ansietat laboral. Té el mal hàbit d’intentar ofegar el malestar amb ingestes excessives de productes molt calòrics (xocolata, dolços, brioixeria), però aquests farts no li serveixen per desfer-se de l’ansietat ni per deixar de pensar en el menjar.
Fa una vida sedentària. Presenta obesitat ginoide, estrenyiment crònic, intolerància a la lactosa i infeccions periòdiques a l’amígdala. Li agrada la verdura però menja poca fruita, poc peix i molta carn vermella. Marquem uns objectius: rebaixar entre 12 i 14 quilos de pes, millorar el trànsit intestinal, adoptar una dieta més equilibrada i abandonar l’hàbit de recórrer als aliments per compensar-se.
Li ensenyem que, sense passar gana i de forma ordenada, pot menjar de tot. Que pot aconseguir perdre pes i millorar la imatge i l’autoestima seguint uns passos molt senzills. Ens visita cada dues setmanes i després de 10 sessions ha perdut 10 quilos, gestiona més bé l’estrès, ha regularitzat el trànsit intestinal i es troba més guapa.
Gràcies a una organització dels àpats diaris ara sap escollir la seva alimentació i té recursos per no passar gana, ni afartar-se, ni abusar dels dolços i els aliments calòrics.
En Joan és un home de constitució forta que treballa al camp. Es passa gairebé tot el dia sobre el tractor, però no presenta sobrepès. No obstant, durant els últims mesos ha patit uns quants atacs de gota.
La hiperuricèmia ha aparegut a causa d’una concentració massa elevada d’àcid úric a la sang. Després d’una entrevista clínica i dietètica integral li donem unes quantes pautes per normalitzar-ne els nivells i evitar els atacs de gota.
En resum, li proposem una quantitat òptima de líquids diaris, li recomanem eliminar el consum d’alcohol i rebaixar el de sucres i li ensenyem a distingir els aliments més o menys rics en purines (una substància que dins l’organisme es transforma en àcid úric).
Al cap d’unes setmanes en Joan també es troba més lleuger i més saludable, ha rebaixat el pes i està més actiu. I, per descomptat, ha aconseguit evitar els atacs de gota i rebaixar els nivells d’àcid úric a la sang.
La Dolors és la mestressa d’una botiga, treballa moltes hores i només descansa els diumenges. Últimament no es troba bé. Se sent molt cansada, té mal de cap i, des d’un any abans de la menopausa, s’ha anat engreixant de forma progressiva.
El metge li ha recomanat fer dieta si vol evitar haver-se de medicar per rebaixar els nivells de triglicèrids i colesterol en sang.
Entre d’altres, la seva alimentació habitual destaca per una ingesta elevada de fruita i un dèficit de proteïnes. Al principi optem per regular el seu nivell de lípids amb una dieta de descans hepàtic. Dues setmanes més tard, per baixar pes, li indiquem una dieta hipocalòrica. Com que es tracta d’una dieta baixa en calories hi podria haver deficiència d’alguns minerals, de forma que li recomanem un suplement vitamínic.
A mesura que avançaven les sessions la Dolors va perdent pes de forma progressiva (9 quilos en total al final del tractament) acosegueix reduir el colesterol fins a nivells òptims.
A la Rosa Maria li han detectat un tumor al pit esquerre, que se li ha hagut d’extirpar. Ha de seguir un tractament quinzenal de quimioteràpia, acompanyat de la respectiva medicació. Quan arriba a la consulta pateix episodis persistents de nàusees i vòmits post-tractament, aftes, cansament, mal d’esquena i de cames, rampes musculars i insomni.
La dieta que segueix, de masticació i digestió fàcil, li genera insuficiència d’energia i proteïnes. Aquesta desnutrició proteica li ha provocat una anèmia. A més, la quimioteràpia altera el bon funcionament d’alguns òrgans.
Per tal d’assolir una tolerància òptima al tractament, una major efectivitat i una recuperació més bona, és important iniciar la quimioteràpia en el millor estat nutricional possible. La Rosa Maria no pot seguir perdent pes. A través de la dieta hem d’intentar augmentar al màxim el seu estat immunològic.
A més, li facilitem informació i consells per encarar el tractament i normalitzar l’alimentació un cop acabat. Cal preveure situacions derivades de la quimioteràpia, com la pèrdua de gana i pes, l’alteració del gust i l’olfacte, inflamacions, aftes a la boca, nàusees, vòmits, diarrea o restrenyiment. Cuidant l’alimentació la recuperació serà més òptima i hi haurà una resposta més òptima al tractament.
