La Rosa comença la teràpia perquè no pot tenir relacions sexuals completes amb penetració. Gaudeix del sexe en les seves variants però mai ho ha aconseguit amb la penetració. El seu problema no millora i cada vegada se sent més malament. Sap que si no hi posa remei mai podrà gaudir plenament de les relacions sexuals amb la seva parella ni ser mare de forma natural.
En la teràpia hem fet un camí difícil, però he après més enllà del sexe, a ser més oberta, a no patir i a deixar-me anar. Ara tinc una vida en general més feliç: em sento bé amb la meva sexualitat
Comencem a treballar les pors i les falses associacions que fa amb el dolor i les sensacions desagradables. A través d’exercicis anem relaxant el cos i la ment i flexibilitzant les seves idees limitadores. Anem passant d’un rebuig molt marcat a tot allò relacionat amb la seva vagina a una manera més natural de relacionar-se amb el seu sexe: aprèn a mirar-se positivament, a tocar-se sense por i a despertar les sensacions agradables que li podia proporcionar la seva vagina.
El treball amb la seva parella també resulta molt motivador i positiu. Posem paraules a allò que senten d’una manera constructiva i junts evolucionem d’una visió de problema, frustració i desesperança a una visió d’aprenentatge i gaudi, millorant la comunicació i la forma de relacionar-se.
La Cecília considera que té un caràcter difícil i que últimament s’enfada més del compte, se sent més irritable i ansiosa, plora i canvia d’humor amb molta facilitat. Durant l’avaluació observem que es tracta de símptomes d’un episodi depressiu. El causava una desconnexió amb les persones que l’envoltaven, inclosa la parella, i per aquest motiu aquestes relacions s’havien anat deteriorant.
A més a més fa mesos que no té relacions sexuals amb la parella; per una banda no sent desig, i per l’altra sent dolor durant la penetració. Veient-se a ella mateixa reconeix que acostuma a malinterpretar algunes situacions, i que això la fa allunyar de les persones que més estima.
Últimament em noto més irritable, ansiosa, ploro i tinc canvis constants en el meu estat d’ànim
Ens centrem en treballar en allò que li fa malinterpretar aquestes situacions ajudant-la a buscar possibles alternatives. Treballem els errors cognitius que implica i el perfeccionisme a partir de la reestructuració cognitiva. Unes altes expectatives que aplica tant als altres com a ella mateixa fan difícil que qualsevol les assoleixi i això li provoca un estat quasi permanent de frustració.
De mica en mica el seu estat d’ànim va millorant i aprèn a veure les situacions diàries des d’un punt de vista més relaxat i empàtic. Això li permet acostar-se de nou a les persones amb qui conviu. Però les relacions sexuals no milloren, ja que ha agafat tanta por que ni tan sols ho vol intentar.
L’anàlisi de les últimes relacions delata que es troba immersa en un estat d’angoixa important i que durant les relacions està més pendent de les seves preocupacions personals que del propi acte sexual; per això mai entrava en una fase d’excitació.
Citem a la seva parella a la consulta per explicar-li per explicar-li la hipòtesi, parlar obertament del malestar que li provoca no tenir relacions sexuals des de fa mesos, fer una sessió de psicoeducació sexual i explicar-los el tractament conductual a seguir.
Han d’anar complint certs passos des de la focalització sensorial i genital fins a la penetració, assolint fites abans d’arribar al pas següent. Quan arriben a la penetració, el sexe resulta satisfactori. No hi ha dolor, la Cecília perd la por i recupera el desig sexual.
La G. demana ajuda per a poder treballar la falta de desig i el dolor que té durant la penetració. Està en parella des de fa 10 anys i en fa 4 va ser mare. Des de l’embaràs ha notat una disminució molt significativa de les ganes de tenir relacions sexuals, nota un dolor greu en la penetració i ja no ha tornat a recuperar el desig d’abans.
Se sent pressionada perquè es posa al lloc de la parella: veu que ell té desig sexual i ella no. També se sent molt malament amb ella mateixa, ja que estima al seu home, no entén aquesta falta de desig i troba a faltar aquells bons moments sexuals. Quan tenen relacions ho fa per ell i manté una actitud totalment passiva, se sent molt malament ja que no gaudeix del sexe; fins i tot sent repulsió en alguns moments, cada cop més, i per això demana ajuda. Li fa por posar la relació en perill, que si no ho solucionen el seu marit l’enganyi.
Comencem la teràpia treballant la por i els seus sentiments negatius entorn al sexe, per aquesta associació que havia fet entre sexe, dolor i obligació. Presenta un condicionament negatiu al voltant del sexe que neutralitzava les sensacions positives i agradables, canviant-les per sensacions negatives i desagradables. Treballem amb imatges mentals sexuals positives mentre practica relaxacions, amb exercicis per augmentar les seves sensacions sexuals agradables a través de l’autoexploració i amb exercicis de focalització sensorial amb la parella, evitant les relacions sexuals complertes durant un període per a aprendre a gaudir d’una altre manera, traient la pressió sexual que sentia fins ara.
Fem alguna sessió amb la parella per a poder compartir els seus sentiments i treballar com un equip, enfortint la comunicació, el diàleg positiu i buscant solucions constructives. La teràpia avança progressivament i fan passos significatius i positius. La G comença a gaudir de nou del sexe i fins i tot detecten un augment de la satisfacció sexual a causa del creixement com a parella que experimenten durant la teràpia.
La Laia presenta una marcada aversió al sexe. Fa anys que no té relacions sexuals, des de que va tenir una experiència traumàtica a partir de la qual va desenvolupar una aversió a les relacions sexuals.
Té relacions amb persones del sexe contrari però evita totalment el contacte genital. Quan ho intenta sent un dolor molt marcat i ho rebutja. Ha conegut un noi del que n’està molt enamorada i veu que si no ho treballa no podrà superar-ho sola. Li costa molt afrontar-ho, però ara se sent motivada per poder-ho fer.
Fa un procés de canvi molt bonic. A través de la imaginació i la relaxació hipnòtica pot afrontar el que li va passar d’una altra manera i anar-ho tancant emocionalment, amb calma i seguretat acompanyada per la sexòloga. Anem treballant molt progressivament amb el seu plaer i fem aproximacions graduals: primer en imaginació i quan se sent més preparada ella sola i llavors en parella.
Va contactant cada cop més i es va permetent sentir, sense por. Fa un canvi molt significatiu, a nivell cognitiu, emocional i relacional. “Ara em sento més forta, més segura i començo a poder tenir relacions amb la meva parella: un canvi brutal!!”
