La Marta és informàtica i pateix un dolor cervical que sovint s’agreuja amb marejos. Ens ensenya unes radiografies en què no s’evidencia cap problema estructural de base i després d’examinar el problema descartem hèrnies i radiculopaties. Li diagnostiquem una sobrecàrrega muscular.
Cal reduir el dolor, millorar i mantenir la flexibilitat de la zona i augmentar-ne el rang de moviment. Però el dolor és agut i limita el moviment cervical, o sigui que decidim fer servir tècniques miotensives perquè el tractament no li faci mal. Per treballar la zona occipital i la normalització occipito-atlanto-axoidea també fem servir tècniques de massatge, estiraments i osteopatia cranial.
A la següent sessió la Marta ja parla d’una clara millora. L’anàlisi de la zona cervical ho confirma: només presenta una petita limitació que es pot resoldre amb una manipulació cervical. Aleshores, com que la sobrecàrrega era conseqüència d’una manca de control de les cervicals, iniciem els exercicis de control motor.
A la tercera sessió ja no li fan mal les cervicals, però encara té problemes de control de la musculatura cervical i es repeteixen els exercicis. A la Marta no li agraden les tècniques de manipulació osteopàtica i fins ara no les hem pogut fer servir, però després d’una explicació de la metodologia hi accedeix i ens dona permís per manipular tota la columna vertebral i la pelvis.
A la quarta sessió ens explica que ja es troba del tot bé: no pateix ni dolor ni marejos. L’anàlisi ens confirma que no té problemes de rang articular i que la mobilitat de la columna es correcta. Ara només ha de mirar de mantenir la higiene postural a la feina i no perdre el costum de fer els exercicis que li hem anat recomanant.
La Sandra ha tingut uns 15 dies d’activitat laboral més intensa del que és habitual, ja que al seu lloc de treball s’ha obert un nou pavelló. Arriba a la consulta amb un dolor agut a la regió externa del colze i amb el diagnòstic hi detectem un descentratge articular i una limitació dels moviments de pronosupinació.
Ens plantegem reduir la inflamació i el dolor, millorar i mantenir la flexibilitat, la força i la resistència del colze i augmentar-ne les activitats funcionals. Durant la primera setmana ens limitem a manipular el cap del radi, i de seguida la Sandra ens confirma que ja no li fa mal. També ha guanyat els graus de pronosupinació perduts i li donem pautes perquè mantingui una bona higiene postural, amb exercicis d’estirament per evitar que es torni a trobar amb el mateix problema.
En Manel pateix un dolor lumbar des de fa unes setmanes. Arriba a la consulta amb una contractura diagnosticada, radiografies que no delaten alteracions vertebrals i una ressonància magnètica que descarta l’hèrnia.
L’anàlisi presenta rigidesa articular a la zona toràcica i pèlvica i un sol punt de dolor a la zona lumbar baixa. Amb una manipulació vertebral millora de seguida. En Manel està eufòric, però li expliquem que tot i que de moment s’hagi resolt encara cal treballar la zona lumbar.
Se li apliquen pressions que deixen de ser doloroses a mesura que avancen i a les següents sessions treballem directament sobre la contractura amb tècniques miofascials fins a resoldre-la. També li indiquem exercicis per enfortir la faixa abdominal i evitar recaigudes.
En Carles surt a córrer de forma esporàdica, però des de fa poc es queixa d’un dolor al peu. La valoració diagnostica un descens de l’arc plantar per dèficit de força a la musculatura peroneal. L’origen de la seva patologia es troba al maluc: una deformitat al fèmur que només es podria modificar amb cirurgia, una opció que li desaconsellem.
Com que no és un esportista professional, decidim tractar el problema des del peu. En Carles no vol aturar l’activitat esportiva i vol resultats a curt termini, o sigui que se li aplica punció seca sobre la musculatura que causa el dolor i se li aconsella, això sí, que moderi l’activitat habitual.
Els punts del peu que estabilitzen l’arc plantar es troben en descens i s’hi treballa. Li ensenyem exercicis de propiocepció de la planta del peu perquè adopti posicions correctes. El dolor marxa de seguida i durant les dues darreres sessions treballem els septes musculars peroneals i en els exercicis de propiocepció, que poden presentar dificultats en l’aprenentatge perquè són molt tècnics i específics.
