La Joana és una nena de 9 anys que arriba a consulta derivada pel seu tutor escolar. El rendiment escolar de la Joana sempre ha estat per sota la mitjana dels seus companys però no ha rebut mai un suport específic d’educació especial ni d’un professor particular.
Els pares ens expliquen que fins ara els mestres mai havien donat gaire importància al tema, però que a mida que la nena creix i les dificultats augmenten cada vegada els preocupa més a tots, inclús a la pròpia nena que actualment hi ha dies que es nega a anar a l’escola, se la veu més trista i verbalitza sentències com que “és tonta”.
Després de realitzar una avaluació exhaustiva podem determinar que la Joana és una nena amb una intel·ligència dins de la normalitat i que no té problemes d’atenció. Els autoinformes de l’escola senyalen que, tot i que és una nena moguda i xerrameca, el que més els preocupa és que quan llegeix sembla que no entengui i que això li provoca dificultats en totes les assignatures. Tot i que segons les proves i informacions aportades no es pot fer un diagnòstic específic per el moment, si que podem dir que la Joana presenta dificultats importants en l’aprenentatge de la lecto-escriptura que pel moment no constitueixen un trastorn però que s’ha de vigilar i intervenir quan abans millor.
Es proposen als pares reeducacions específiques de la lectura i l’escriptura amb periodicitat setmanal amb la finalitat de treballar les dificultats i també els pensaments i les creences que això genera en la nena i en la família.
En Jordi és un nen de 12 anys que arriba a consulta amb un diagnòstic de TDAH combinat (dèficit d’atenció i hiperactivitat) elaborat als 8 anys. Pren tractament farmacològic des d’aquell moment (Concerta 27 a primera hora del matí).
La família ens aporta tots els informes psicològics i escolars del noi i els agradaria que ara que començarà l’ESO pugues rebre un suport específic de reeducacions psicopedagògiques. Fins ara sempre l’havia ajudat la família però amb l’entrada a l’adolescència la situació s’estava fent cada vegada més insostenible ja que provocava moltes baralles.
Com que l’avaluació ja havia estat realitzada es pren la decisió d’administrar-li tan sols una prova psicopedagògica per poder observar com aprèn i quines estratègies utilitza a l’hora d’enfrontar-se a tasques escolars, d’aquesta manera ens és més fàcil preparar els objectius a seguir durant el transcurs de la reeducació.
S’observen grans dificultats en la planificació de les tasques i en la revisió de les mateixes. En matemàtiques això es tradueix en problemes a mig acabar i errors de càlcul i en llengua en moltes faltes d’ortografia, poca comprensió i falta de capacitat per organitzar les idees en un text i extreure una idea principal. Tampoc sap utilitzar estratègies d’aprenentatge ni tècniques d’estudi.
Davant totes aquestes dificultats es planteja un pla de treball que gira entorn del treball de les funcions executives (planificació, control, repàs de les tasques, organització…) i tècniques d’estudi (extracció d’idees principals, resum, memorització, recuperació de la informació…).
En Guillem arriba a consulta derivat per un servei d’atenció precoç (CDIAP) ja que per edat ja no es pot beneficiar dels seus serveis.
Els pares expliquen que en Guillem va estar diagnosticat de TEA als 2 anys i mig; el nen no parlava i no li agradava estar amb altres nens, els rebutjava o simplement “passava d’ells”. A casa només li havien sentit pronunciar 3 o 4 paraules. No plorava mai, sempre estava tranquil i la única cosa que feia quan estava nerviós era un petit aleteig. Era un nen molt rígid i trencar-li les rutines suposava una gran frustració.
Després de la forta patacada que va suposar pels pares acceptar el diagnòstic d’en Guillem ara la família ho té molt ben assumit i estan molt predisposats a seguir treballant.
Els informes d’en Guillem ens anuncien que hi ha hagut molts progressos: el seu vocabulari ja no és tan restringit, comença a utilitzar frases de dos elements, en tasques mecàniques és un nen molt bo, interactua millor amb el seu entorn i no rebutja tant els companys i els adults.
Es decideix continuar amb la feina iniciada al CDIAP (prèvia coordinació amb la professional que hi treballava). Posarem molt èmfasi en el desenvolupament del llenguatge i en el joc simbòlic, així com també en la interacció recíproca. També mantindrem una coordinació mensual amb la tutora del nen a l’escola per tal de veure com va i marcar línies d’actuació conjuntes.
Els pares de la Sandra van venir a consulta preocupats pel comportament de la seva filla de 6 anys. Explicaven que la Sandra tenia una actitut desafiant i provocadora, i que no sabien de quina manera posar-li límits. Estaven preocupats també perquè la mare estava embarassada i no sabien com podria reaccionar la nena amb l’arribada del seu nou germà.
Els principals problemes es donaven amb els hàbits (vestir-se, menjars, bany, dormir…). Avaluant el temps de qualitat (temps de jugar amb la Sandra i estar per ella fent les activitats que ella desitgés, com anar al parc, jugar a algun joc, parlar amb ella…) que passaven amb la nena, vam veure que per rutines i feina gairebé no en tenien.
Els vam prescriure un cert de temps de qualitat diari, explicant-los abans la necessitat d’afecte i nutrició emocional que els nens necessiten pel seu correcte desenvolupament en tots els àmbits (emocional, afectiu, cognitiu…). Alhora vam dissenyar un sistema de punts perquè el portessin a terme a casa, on es premiava a la Sandra per les conductes desitjades (vestir-se sola i en un temps determinat, no aixecar-se durant els menjars, anar a dormir a una determinada hora,etc.). Poc a poc es va comprovar la hipòtesi de que el que en realitat buscava la Sandra era l’afecte i l’atenció dels seus pares mitjançant conductes negatives amb les quals aconseguia tenir l’atenció d’aquests de manera ràpida.
Durant més de 5 anys els pares de l’Aleix van patir d’ansietat i malestar causat per la fòbia a la foscor del seu fill.
Cal dir que vam proposar treballar bàsicament amb la mare que era la persona que passava més hores amb l’Aleix. A l’Aleix el vam veure 6 sessions intercalades amb la mare on se li proposaven exercicis tranquils d’autoconfiança general i de proves de resistència a la foscor on se li donaven uns premis (de reforç emocional) per part dels pares.
Tan la mare com l’Aleix i la família en general, estaven molt motivats i predisposats a col.laborar i a solucionar el problema i aquest és un dels elements més importants pels quals vam aconseguir l’eliminació total de la fòbia i dels problemes del son de l’Aleix.
En Carles arriba a consulta amb un problema de patiment i angoixa degut a la seva gran hipersensibilitat. No presenta problemes de relació a casa o a l’escola però pateix molt per tot i sobretot pel què els hi passa a les altres persones, als nens i nenes de la classe i fins i tot a qualsevol cosa que vegi i ell hi percebi injustícia o patiment per part d’altres persones.
El treball s’inicia explicant l’estructura de la personalitat del nen als seus pares per a dissenyar un pla psicoterapèutic adequat i consensuat. A partir d’aleshores les sessions són només amb en Carles i es treballa, a través d’exercicis pràctics i de simulació de situacions, tècniques de l’intercanvi de rol o de debat de situacions pròpies transmeses a altres persones. També s’elaboren auques i dibuixos amb sopes de lletres i frases relacionades que provoquen a en Carles un canvi progressiu en la seva manera de percebre la realitat que havia construit fins aleshores, aprenent a relativitzar i a relaxar-se més en les situacions i problemes del seu dia a dia.
La mare acudeix amb el nen a sessió preocupada per la insistència dels mestres en que en Raúl, un nen sempre brillant en els estudis, havia baixat molt el seu rendiment escolar.
S’avaluen possibles problemàtiques relacionals, familiars, mèdiques, escolars, cognitives del nen/a i no s’observa cap alteració. Quan entrem en l’àrea de les motivacions, il·lusions i estrès observem que és on hi ha la causa del seu cansament.
La teràpia psicològica la vam desenvolupar treballant amb els pares la sobrecàrrega d’activitats i d’exigències envers el Raúl i pautant un altre estil de vida. Paral.lelament entrenem a en Raúl en trucs i estratègies per a relaxar-se i desconectar alhora com tècniques d’organització i d’estudi.
En molt poques sessions en Raúl va millorar molt el cansament i el seu rendiment escolar.
El motiu de demanda dels pares de la Maria, és que des que va morir el seu avi es mostra trista i angoixada. A més, el pare pateix d’epil·lèpsia.
Es fa una valoració de la Maria mitjançant diferents proves estandarditzades i amb entrevista semiestructurada, tot avaluant si existeix simptomatologia depressiva o ansiosa. No s’obtenen resultats significatius en aquest aspecte.
En les següents sessions, es tracta la vivència del seu dol i les pors envers la malaltia del pare mitjançant tècniques de reestructuració cognitiva.
Finalment, la Maria és capaç d’entendre i viure la mort i la malaltia de manera natural i sense els símptomes d’angoixa que presentava. Els pares comenten que hi ha una millora important en l’estat emocional de la seva filla.
Els pares d’en Joan consulten pels problemes de conducta del seu fill. És un nen que es mostra agressiu durant molts moments del dia, poca tolerància a la frustració i gelosia del seu germà.
Es fa una valoració de la conducta a través d’un registre per detectar: quines són les situacions més greus i quines són les conductes positives que fa en Joan. S’apliquen tècniques de modificació de conducta, com ara l’economia de fitxes. Aquesta tècnica basada en els punts, motiva molt a en Joan i això fa que millori el seu comportament.
Arrel dels problemes de conducta, l’autoestima d’en Joan és molt baixa. Per treballar aquest aspecte es decideix fer un diari conjuntament amb els pares a on es descriguin les conductes positives que el nen fa cada dia, llavors compartir-ho amb ell.
Per reduir la gelosia amb el germà es recomana als pares que comparteixin estones exclusives amb cada un del seus fills, a on ells se sentin especials.
Amb aquests aspectes treballats hem millorat la conducta d’en Joan, i després de fer algunes sessions de seguiment, s’acorda donar l’alta terapèutica, ja que els canvis aconseguits persisteixen.
Els pares de l’Andreu acudeixen a consulta ja que l’inici de la ESO ha comportat una davallada en el rendiment acadèmic del noi.
De sempre a l’Andreu li ha costat concentrar-se i estar atent a les explicacions del mestre, sempre havia anat just en els estudis però al canviar de l’escola a l’institut, l’augment de les exigències escolars han repercutit negativament en els seus resultats i en la seva autoestima.
Es plantegen reeducacions setmanals amb l’objectiu de:
En aquestes sessions també es realitzen tasques per ajudar l’Andreu a recuperar la confiança en les seves capacitats.
En Pau és un nen molt intel·ligent i alhora molt mogut. Sempre és el primer en acabar les tasques escolars i com que en ocasions s’avorreix a l’aula intenta jugar amb els seus companys, tot i no haver acabat la feina. Li agrada manar i quan no es surt amb la seva s’enfada, tira coses per terra i fins i tot es baralla amb els seus amics.
Els pares acudeixen a consulta ja que des de l’escola se’ls indica que el seu fill podria patir un possible trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Després de l’exploració realitzada no detectem problemes atencionals, però si molta ansietat i problemes d’autoestima. En Pau verbalitza que no pot controlar el seu comportament i que tal com diu tothom “és un nen dolent”.
Plantegem un treball tant a nivell individual com familiar. Els pares han d’ajudar al Pau a recuperar la confiança en ell mateix i disminuir la imatge negativa que ell s’ha creat. Treballem tècniques per ajudar-lo a controlar la seva conducta i les seves rabietes, fomentem la seva autonomia i treballem pautes amb els pares per fomentar la comunicació positiva dins la família, l’autoestima i la conducta.
Després de 12 sessions es procedeix a donar l’alta terapèutica ja que la freqüència i la intensitat de les rabietes d’en Pau disminueixen, a casa i a l’escola no estan tan preocupats i la relació amb els iguals també ha millorat.
La Laura té 8 anys i des de sempre ha estat molt perfeccionista i escrupolosa amb la seva feina. Repassa una i una altra vegada els deures que li donen a l’escola, abans de cada control plora perquè creu que mai es sap prou la matèria i no acaba d’estar mai satisfeta amb les seves notes que mai baixen del notable. A més la Laura cada dia ha de trucar a una companya de l’escola perquè li dicti els deures que hi ha pel dia després, tot i que ella ja els té apuntats a l’agenda.
Els pares estan angoixats perquè creuen que les preocupacions de la seva filla no són realistes, el rendiment acadèmic és immillorable, ells estan molt contents i així li fan notar a la nena. La Laura creu que si un dia no porta els deures fets suspendrà tot el curs, la senyoreta la castigarà i els seus companys es riuran d’ella.
Amb l’ajuda dels pares i la Laura preparem un programa d’exposició amb prevenció de la resposta. S’ensenya a la Laura tècniques de respiració i relaxació i s’instrueix els pares perquè l’ajudin a realitzar els exercicis. Cada dia quan vulgui trucar a una companya, la família treballa conjuntament la relaxació i evita que la Laura hagi de realitzar la trucada (eviten la resposta). Tot i que al principi l’ansietat és gran, l’endemà la Laura veu que no hi havia motius per preocupar-se i comença a agafar confiança en ella mateixa. Alhora es treballen a sessió les seves creences, les seves pors i el perfeccionisme.
En Pol és un nen fill de pares separats. La mare acudeix a la consulta pels problemes d’agressivitat que presenta el seu fill. Mitjançant diferents proves estandaritzades es fa una valoració de les capacitats d’en Pol i també avaluem la seva conducta.
Les proves indiquen que en Pol presenta un TDAH amb predominància d’impulsivitat-agressivitat. Es van donar pautes a la mare per començar a treballar l’autocontrol del nen. També, per poder controlar les conductes agressives, a vegades, és necessària una medicació, com en aquest cas. Es va fer una derivació a psiquiatria.
La mare decideix abandonar el tractament per rebre’l a la salut pública per qüestions econòmiques, tot i recomanar-los un treball continuat i constant amb el nen.
Encopresi, baixa tolerància dels límits i desafiant amb els pares: En Miquel, acut a visita inicialment, perquè pateix d’encopresi, a més es mostra desafiant amb els pares.
Es comença a treballar l’encopresi mitjançant registres i donant tècniques d’autocontrol. En les primeres sessions, solucionem l’encopresi modificant diferents hàbits i realitzant reestructuració cognitiva, ja que li fan fàstic els “labavos” de l’escola. Un cop solucionat aquest problema, van sorgint altres problemàtiques que existien de fons.
En Miquel, és un nen que desafia constantment als pares i sovint als mestres. Existeixen molts problemes d’obediència sobretot envers la mare. S’inicia tractament en aquests aspectes, es dónen pautes als pares, però les pautes només les aplica la mare, ja que el pare té un estil educatiu molt sobreprotector i creu que dir-li que no al seu fill farà que aquest pateixi.
A través d’un registre de conducta es detecta que en Miquel es comporta de manera desafiant a conseqüència de rebre diferents estils educatius dels pares, d’una banda el pare molt sobreprotector i la mare és la que posa els límits.
S’assessora als pares per tal de que estiguin d’acord en l’educació del seu fill. S’intenten introduir canvis en quant a l’actitud sobreprotectora del pare, però no es porten a terme els consells que se’ls hi dóna. Finalment, ise’ls aconsella que acudeixin a un terapeuta de parella, perquè ells puguin solucionar les seves diferències i amb això poder intervenir conjuntament en la conducta del seu fill.
Reeducacions psicopedagògiques
La Laia acut a la consulta acompanyada de la seva mare. Fa un temps li van diagnosticar TDAH i ara mateix els seus resultats a l’institut són força dolents. No pot mantenir l’atenció durant les classes gaire estona, no apunta els deures a l’agenda, no sap com posar-se a estudiar…
Els nois i noies amb TDAH tenen dificultats a l’hora d’organitzar i planificar i això repercuteix sovint, de manera molt negativa en els seus resultats acadèmics. La intervenció que li proposem a la Laia i la seva família consta de: donar-li estratègies perquè pugui estar més estona atenta a classe, control de l’agenda, estratègies d’organització i planificació i treball de tècniques d’estudi. A més de treballar la motivació.
Amb el pas dels mesos i la implicació de la Laia, la família i l’escola, la Laia va aconseguir millorar els seu rendiment, així com també la seva actitud vers els estudis i l’escola.
Després de dos cursos treballant es dóna l’alta a la Laia després de donar unes pautes als pares i a ella mateixa per poder mantenir el ritme i els coneixements adquirits.
El cas d’en Nil comença amb uns pares que venen desesperats
Es un d’aquells casos que ens agrada comentar ja que la conflictivitat era molt alta i la desesperació dels pares i sobretot de la mare era important.
En Nil era un noi que contestava malament als pares, es barallava dialècticament amb ells i els insultava, no feia cas a les normes establertes a casa i presentava una desorientació emocional i laboral important.
estic tan desesperada que em sento derrotada, no sé què hem de fer, ja ho hem provat tot
Vam fer una avaluació amb els pares i una amb la mare sola on es van detectarmancances comunicatives i assertives importants així com una gran dificultat de control de les emocions i l’estrès. Llavors es van realitzar un parell de sessions psicològiques amb en Nil on es detecta una gran queixa envers el tracte i percepció d’alta incoherència i injustícia en les normes dels pares envers ell.
La teràpia va consistir en transmetre les inquietuts del fill als pares i a l’inrevés fet que va fer que en primer lloc els pares rebaixessin la seva ansietat per la situació i s’aproximessin més al seu fill reforçant-lo més i no imposant-li tantes coses. Vam començar incrementant i tenint com a obligació per part dels pares, la negociació amb el fill i la cessió envers ell perquè en Nil acceptés cedir i llavors, amb menys tensió i més proximitat, poguessin negociar amb consells i directrius que els vam recomanar els psicòlegs de Vic.
El cas de la Laura el volem destacar perquè és un patiment molt característic en aquestes edats. L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen. S’han d’entendre i assumir molts aspectes de la vida i això submergeix a persones sensibles al risc de caure en l’estranyesa, la por i la tristesa.
L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen
Aquest va ser el motiu de la visita de la Laura al gabinet de psicologia i salut de Vic. Al llarg de la seva vida, la Laura ja havia estat una nena amb certs moments de patiment. Ara era més intens perquè no tenia ganes d’anar a l’institut, molts dies no hi anava,només tenia ganes de plorar i li costava assimilar conflictes que es produïen amb les amigues. Tenia mareigs, vòmits, dolors,… i estava molt cronificat, de feia temps.
Vam explicar-li que tenia una personalitat sensible i neuròtica i com a tal era molt sensible a qualsevol aspecte mínimament negatiu de la vida. Vam treballar estil de vida, cognitiu, prioritats, expectatives, reestructuració, entrenament en habilitats socials, treball de l’autoestima, de valorar què havia de sentir i què no, orientació professional i assessorament en relació de nois i amigues, entre altres.
La Laura va deixar la teràpia quan encara consideràvem (els psicòlegs) que no havia après el suficient. Tot i això, pensem que la millora que va fer en quant a conèixer el què li passava va ser molt gran i cada cop somatitzava menys el seu patiment i se li va reduir la tristesa a moments puntuals.
Creiem que va ser clau el fet de que ella sabés el què li passava i que poguéssim ensenyar-li estratègies per a prevenir situacions dificultoses i per a controlar la seva sensibilitat.
