L’Ariadna arriba a teràpia desconcertada i avergonyida perquè no pot tenir relacions sexuals del tot satisfactòries amb la seva parella. Les seves primeres paraules són:
No sé què em passa, però és com si allò d'allà baix estigués tancat i no pogués obrir-ho
Aquesta contracció involuntària també es dona altres situacions, com en les exploracions ginecològiques. Viu aquests moments amb molta ansietat, vergonya i pors. També evita l’ús de tampons.
La relació amb la parella és sana, amb confiança i respecte entre ambdós i ella té moltes ganes de tenir-hi relacions sexuals amb penetració. Ho han intentat diverses vegades, però quan l’atenció o el contacte es centrava en els seus genitals, apareixia el mur.
Quan indaguem en les seves actituds envers la sexualitat sorgeixen algunes pors encobertes: por al dolor, por a l’embaràs, por a perdre la parella, etc.
Estic tranquil·la i de sobte el meu cap s'activa i pensa, pensa, pensa. I més una cosa que no sé què és però que no és bona ni em deixa estar bé
Quan explorem l’educació sexual rebuda es fan patents diversos mites i falses creences que, conjuntament amb els pensament negatius i cert rebuig cap el propi cos, li produeixen una gran ansietat. Això disparava l’alarma: el vaginisme.
A partir d’una educació sexual veraç i lliure de mites, durant la teràpia es treballa l’anatomia femenina i l’autoexploració del propi cos i dels genitals i es posa nom a «allò d’allà baix» i a totes les seves parts. El fet de mirar, explorar i dibuixar la seva vagina és un gran pas per l’Ariadna: li dona una sobtada confiança i curiositat.
El següent pas va ser l’autoestimulació i, seguidament, la introducció progressiva d’un dit, després dos… Aquest treball va acompanyat de l’optimització d’altres recursos, com les fantasies, la relaxació, l’exploració de zones erògenes de tot el cos i la gestió de les diferents emocions que van sorgint.
En les últimes sessions, l’Ariadna mostra una actitud molt més oberta i positiva. En les relacions amb la parella ha après a adoptar un paper més actiu: ara ja sap què li agrada i ho pot comunicar, ja coneix el seu cos, la ment està més erotitzada i ha connectat amb el plaer que la seva vagina li pot proporcionar.
La Rosa comença la teràpia perquè no pot tenir relacions sexuals completes amb penetració. Gaudeix del sexe en les seves variants però mai ho ha aconseguit amb la penetració. El seu problema no millora i cada vegada se sent més malament. Sap que si no hi posa remei mai podrà gaudir plenament de les relacions sexuals amb la seva parella ni ser mare de forma natural.
En la teràpia hem fet un camí difícil, però he après més enllà del sexe, a ser més oberta, a no patir i a deixar-me anar. Ara tinc una vida en general més feliç: em sento bé amb la meva sexualitat
Comencem a treballar les pors i les falses associacions que fa amb el dolor i les sensacions desagradables. A través d’exercicis anem relaxant el cos i la ment i flexibilitzant les seves idees limitadores. Anem passant d’un rebuig molt marcat a tot allò relacionat amb la seva vagina a una manera més natural de relacionar-se amb el seu sexe: aprèn a mirar-se positivament, a tocar-se sense por i a despertar les sensacions agradables que li podia proporcionar la seva vagina.
El treball amb la seva parella també resulta molt motivador i positiu. Posem paraules a allò que senten d’una manera constructiva i junts evolucionem d’una visió de problema, frustració i desesperança a una visió d’aprenentatge i gaudi, millorant la comunicació i la forma de relacionar-se.
