Acompanyant en la pèrdua
La paraula dol prové de la terminologia llatina dolus que significa dolor.
En algun moment o altre tots hem d’afrontar la mort o a la pèrdua. En una consulta de psicologia s’hi poden tractar pèrdues relacionals (defuncions, separacions, pèrdua d’un amic, etc.) pèrdues de capacitats (amputacions, discapacitats, etc.), pèrdues materials (la nostra casa, els nostres estalvis o ingressos) o pèrdues evolutives (jubilació, atur, etc.).
La nostra societat sol considerar les pèrdues i la mort com un error, com fets tenebrosos, inconcebibles i desestabilitzadors, enlloc d’entendre-ho com quelcom natural i habitual.
A causa d’aquesta visió cultural, quan perdem a un ésser estimat patim un esdeveniment vital estressant de primera magnitud.
Què és el dol?
El dol és la reacció emocional i natural davant de la pèrdua irreparable o irreversible d’un ésser o objecte estimat. És l’expressió de l’aflicció i altres sentiments que genera la desesperança.
És un sentiment d’indefensió absoluta, de ruptura, de falta de control davant d’un fet que suposa un canvi important i brutal i en el que la pèrdua viscuda o esperada es tradueix amb una multiplicitat d’amenaces en un futur incert (R.Bayés, 2001).
El procés de dol pot durar entre sis mesos i anys, en general, depenent de molts factors que el poden influenciar.
No totes les pèrdues generen un procés de dol que precisi de tractament, però totes elles poden generar un dol patològic. Els psicòlegs professionals de Psigma t’oferim suport psicològic si has petit qualsevol tipus pèrdua, des d’una perspectiva cognitiva-conductual i sistèmica.
Tipus de dol
Dol anticipat
Quan la mort s’anticipa. Inclou molts símptomes i processos del dol normal. El tractament terapèutic permet integrar la realitat de forma gradual, resoldre assumptes inacabats amb el malalt, canviar esquemes sobre la vida i la pròpia identitat i fer plans pel futur.
Dol sense resoldre
Sol comportar hiperactivitat sense sentiment de pèrdua, es poden desenvolupar malalties psicosomàtiques, hi poden haver alteracions a les relacions familiars i socials, hostilitat cap a persones connectades amb el difunt, presència de conducta rígida i formal on no apareix l’emoció, etc. Tipus de dols sense resoldre:
- Dol absent: Els sentiments i el procés de dol estan absents; és com si no hagués passat res. Neguem la mort o mantenim un estat de commoció.
- Dol inhibit: Comporta una inhibició duradora de les manifestacions del dol normal i sol anar acompanyat de queixes somàtiques: així intentem evitar el dolor de la pèrdua.
- Dol retardat: Es retarda el dol un temps, que poden arribar a ser anys. Succeeix quan la família no té capacitat de manejar el procés de dol en el moment de la mort. El dol es desencadena desprès d’una altra pèrdua o quan hi ha algun fet relacionat amb la primera.
- Dol complicat o distorsionat: Es produeix en famílies molt dependents del difunt. Una part de la pèrdua es distorsiona i l’altra se suprimeix. Apareix una ira amb ràbia i culpa extremes, exagerades i contínues. No hi ha dol: només pena i culpa.
- Dol crònic: El pas del temps no alleuja el dolor inicial.
- Dol no anticipat: Com a conseqüència d’una pèrdua sobtada. La recuperació sol ser complicada, ja que la família no sol ser capaç de fer-se càrrec de les implicacions que suposa. Hi ha desconcert, ansietat i depressió.
- Dol abreviat: Es pot confondre amb el dol sense resoldre, però és una forma breu de dol normal en què es substitueix ràpidament el difunt perquè el vincle cap a ell era lleu.
Fases del dol
- Fase d’atordiment o commoció: Negació de la pèrdua a diferents nivells.
- Fase d’enyorança o recerca: Urgència de retrobar-se amb el difunt. Incredulitat, tensió, plor i tendència a mantenir una imatge visual clara del difunt.
- Fase de desorganització o desesperança: S¡entiments depressius, aversió a tirar cap endavant sense veure un futur clar.
- Fase de reorganització: Es trenquen els lligams amb el difunt i es comencen nous vincles amb altres persones. Hi ha una regressió gradual a antics interessos i preferències.
Des de Psigma intervenim en els pacients en qualsevol de les etapes del procés de dol intentant que la persona transcorri totes les fases d’aquest procés sense encallar-se en cap per tal de que el dol no acabi essent un dol patològic i desadaptatiu pel subjecte.
Què oferim a Psigma?
Assessorament en el dol
A partir del quinzè dia desprès d’haver patit la pèrdua. Poques sessions: es tracta de donar estratègies bàsiques perquè el dol no esdevingui patològic.
Psicoteràpia del dol
Quan es detecta la necessitat d’iniciar un tractament perquè la prolongació, les reaccions o les emocions del procés de dol estan sent desproporcionades. Inclou una sèrie de tasques:
- Acceptar la realitat de la pèrdua.
- Treballar les emocions i el dolor de la pèrdua.
- Adaptar-se al medi en el que el difunt està absent.
- Recol·locar emocionalment al difunt i continuar vivint.
Per aconseguir aquestes tasques seguim els següents passos:
- Descartar malalties físiques: Si se’ns detecta un síndrome físic cal descartar l’existència de malalties.
- Acordar un contracte i formar una aliança: Ens hem de comprometre a explorar la nostra relació amb el difunt o les persones implicades en la pèrdua.
- Reviure records del difunt: Parlem del difunt per construir una base de records positius.
- Avaluar quines tasques del dol plantegen problemes al pacient i tractar-les: Com hem afrontat les anteriors tasques i quins resultats n’estem obtenint.
- Afrontar les emocions que susciten els records o l’absència de les mateixes: Cal traactar aquells sentiments d’ira que podem guardar envers el difunt per per esdeveniments passats.
- Explorar i desactivar els objectes de vinculació: En un procés de dol solem conservar objectes simbòlics per mantenir una relació externa amb el difunt.
- Ajudar al pacient a acceptar que la pèrdua és definitiva.
- Ajudar al pacient a projectar una vida nova sense el difunt.
- Avaluar les relacions socials del pacient i ajudar-lo a millorar-les.
- Ajudar al pacient a afrontar la fantasia de finalitzar el dol.
Grups de dol
Al centre de psicologia de Psigma també fem Teràpia de Grup entre persones que hagin patit processos de dols similars. Compartir l’experiència amb l’ajuda i direcció del psicoterapeuta pot ser un factor terapèutic i alleugeridor per tots.
