Trastorns i problemes d’ansietat

L’ansietat és una resposta natural d’adaptació davant d’un perill. Com una resposta a un perill físic podem córrer, atacar o intentar solucionar el problema que ens treu la son. Però en ocasions la sensació d’angoixa que provoca qualsevol amenaça es pot mantenir en el temps.

Si no sabem resoldre un perill aparent o minimitzar-ne els efectes –potser perquè ja s’ha prolongat massa o perquè no en sabem identificar l’origen– perduraran les respostes fisiològiques –palpitacions, respiració accelerada, sudoració, pressió al pit–, cognitives –preocupacions, manca de concentració, inseguretat, pèrdua de control– i conductuals –paralització motora, hiperactivitat, conductes d’evitació– que se’n deriven.

Ansietat generalitzada-crònica (TAG)

Es caracteritza per un estat de preocupació constant i excessiva per temes quotidians (economia, salut, família, feina, estudis, etc.) que s’allarga com a mínim 6 mesos.

Es fa molt difícil de controlar i provoca greus interferències en el dia a dia. Alberga almenys 3 d’aquests símptomes:

  • Inquietud o impaciència
  • Fatiga
  • Manca de concentració
  • Irritabilitat
  • Tensió
  • Alteracions del son

Agorafòbia

Sensació d’angoixa que apareix quan ens trobem en llocs concrets o situacions d’on ens costa sortir o ens resulten vergonyoses.

S’eviten situacions temudes –estar fora de casa o en llocs molt freqüentats, anar al cinema o al teatre o fer servir el transport públic– fins al punt que s’acaben reduint cada vegada més les pròpies activitats quotidianes. A vegades no es vol/pot sortir de casa o s’eviten contextos externs en cas de no estar acompanyat/da d’una persona de confiança, cosa que pot generar dependència i fins i tot problemes relacionals.

Crisis d’ansietat/atacs de pànic

  • Malestar molt intens i brusc caracteritzat per l’aparició conjunta d’almenys quatre d’aquests símptomes:
  • Palpitacions (o augment de la freqüència cardíaca)
  • Sudoració
  • Tremolors o espasmes
  • Sensació d’ofec
  • Sensació d’ennuegament
  • Opressió o malestar toràcic
  • Nàusees o molèsties abdominals
  • Inestabilitat o mareig
  • Sensació d’irrealitat o despersonalització (dissociació: sentir-se separat d’un mateix)
  • Por a perdre el control o tornar-se boig
  • Por a morir
  • Parestèsies (sensació de formigueig)
  • Calfreds o sufocacions

Després d’un atac de pànic la por a patir-ne un altre ens du a evitar situacions que considerem perilloses, a creure’ns mancats d’autocontrol o a mantenir un estat d’alerta exagerada per la fisiologia corporal, interferint greument el nostre desenvolupament quotidià.

Fòbies i pors específiques

Por acusada i persistent que reconeixem com a excessiva o irracional i que se’ns presenta davant d’un objecte o situació específica: vols, animals, sang, agulles, etc.

Genera una resposta d’ansietat gairebé immediata que pot generar un atac d’angoixa. Les situacions temudes s’eviten o se suporten amb un grau elevat d’angoixa i desgast emocional, i depèn de quines siguin poden interferir greument en el nostre dia a dia.

Fòbia social

Por acusada i persistent a una o vàries situacions socials en les que ens podem sentir exposats a l’avaluació dels altres o indefensos davant persones que no pertanyen al nostre entorn immediat.

Ens fa por actuar de forma humiliant o mostrar símptomes de debilitat, cosa que produeix ansietat de forma gairebé immediata i pot conduir a un atac d’angoixa. Evitem les situacions temudes o les suportem amb un alt grau d’angoixa i desgast emocional. Depèn de quines situacions ens la provoquin pot alterar greument el nostre desenvolupament diari.

Hipocondria

Preocupació (o convicció) per patir malalties greus a partir de la interpretació personal de símptomes somàtics. Persisteix malgrat les pertinents exploracions mèdiques.

Es caracteritza per una alerta constant pels símptomes –reals, imaginaris o suggestionats– i es perquè es poden arribar a percebre signes funcionals que s’escapin de la consciència. Es pot invertir molt temps en buscar diagnòstics i intentar pal·liar els símptomes alterant el funcionament normal de l’organisme. Naturalment, va acompanyada d’un grau elevat d’angoixa que només es pal·lia temporalment quan un professional confirma o descarta una possible malaltia.

Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)

Es caracteritza per l’existència d’obsessions o compulsions que generen un alt grau de malestar i interfereixen en el propi desenvolupament quotidià o el de les persones de l’entorn

Com a obsessions hem d’entendre els pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents intrusives i inapropiades que causen ansietat o un malestar significatiu. No es redueixen a simples preocupacions excessives sobre problemes quotidians. La persona afectada intenta ignorar-les, suprimir-les o neutralitzar-les contrarestant-les amb altres pensaments, impulsos o imatges.

Com a compulsions podem entendre accions –rentar-se les mans, ordenar objectes, fer comprovacions, etc.– o actes mentals –resar, comptar, repetir paraules, etc.– que prenen un caràcter repetitiu i ens fan sentir obligats a realitzar-les per prevenir o reduir malestars o situacions negatives.

Si ho patim és habitual que reconeguem el caràcter excessiu o irracional de les obsessions o compulsions.

Estrès (laboral, familiar, vital, etc.)

Conjunt de símptomes ansiosos que es donen en resposta a una sobrecàrrega de tasques.

Se sol produir quan la suma o coincidència de problemes laborals, familiars o de salut desborden els nostres recursos psicològics i la reacció d’estrès ve acompanyada d’estats depressius o d’ansietat. Es considera agut si dura menys de 6 mesos i crònic si dura més.

Hàbits i tics nerviosos

Un tic és una vocalització o moviment motor sobtat, ràpid, recurrent, arítmic i estereotipat que s’experimenta com a irresistible, que es pot suprimir durant períodes de temps variables però que apareix en diverses ocasions durant el dia.

S’acostumen a fer més notoris en situacions i períodes d’estrès i a reduir-se durant el son o quan duem a terme activitats que ens resultin absorbents (llegir, cosir, etc.). Normalment apareixen abans dels 18 anys i generen un malestar notable i sovint un deteriorament social o laboral significatiu.

La metodologia de Psigma

El tractament psicològic per a treballar els diferents trastorns d’ansietat varia segons la corrent epistemològica del professional que atén la demanda. Tot i així, normalment inclourà totes o la majoria de les següents intervencions:

Per començar s’explora el problema i la persona:

  • Exploració del problema: quan apareix, on, amb qui, des de quan, oscil·lacions en el temps, disparadors del problema,     atenuants, solucions intentades, creences i atribucions entorn al problema, etc.
  • Exploració de la persona: personalitat, manera d’enfocar aquest problema i altres d’anteriors, situació     personal, història de vida, xarxa de suport, recursos i dificultats pròpies, estat de salut, etc.

Això és imprescindible pel professional, ja que l’ajudarà a adoptar l’enfocament que consideri més adequat pel tipus de problema i pel caràcter del pacient. Però també es molt important per ajudar-lo a donar més sentit al que està succeint, i en conseqüència més tranquil·litat i control davant la incertesa i l’angoixa que pot estar experimentant. A vegades ja genera desbloqueig del problema.

Alguns professionals de l’equip de Psigma opten per a fer una devolució clara després d’aquest anàlisi inicial. Proposen una acció i negocien els objectius. D’altres, en cas que es mantingui, prefereixen treballar directament sobre el problema.

En qualsevol cas, també és imprescindible:

  • Explicació de la psicofisiologia de l’ansietat: Què és l’ansietat, perquè apareix aquesta resposta en els humans, quin sentit tenen tots i cadascun dels símptomes, com funciona, mites i pors al voltant de l’angoixa i les crisis de pànic, etc.
  • Abastiment de recursos per a reduir la simptomatologia (segons la seva tipologia): tècniques de relaxació     i respiració, desviament de l’atenció, autoinstruccions, escriptura de pensaments i/o emocions, prescripció d’activitats     agradables/relaxants, reestructuració de pensaments negatius, tècniques estratègiques, etc. I exposició progressiva  a les situacions temudes: preparació per enfrontar-se a les més    freqüents i probables.

En general, la simptomatologia ansiosa ens ajuda a adonar-nos de que alguna cosa no està acabant de funcionar bé en la nostra vida.

A Psigma pensem que podem ajudar-vos a pal·liar tota aquesta simptomatologia, però pensem que per fer-la desaparèixer totalment o prevenir rebrots sovint és necessari intentar desbloquejar allò que provoca el desencadenament dels símptomes –insatisfaccions vitals, conflictes per resoldre, falta d’autoestima, bloquejos emocionals, problemes relacionals, etc.– tractant-ho de manera complementària.

Evolució i pronòstic

Si s’ha assolit un bon vincle entre el pacient i el terapeuta i es vol tirar endavant després de negociar el canvi, l’evolució sol ser molt positiva.

El temps en què tardaran a aparèixer els resultats variarà segons la problemàtica, la situació, els recursos i les pròpies maneres de fer. Però els trastorns d’ansietat sempre tenen un bon pronòstic.

Contacte

Formulari de contacte

Fes-nos una consulta i et responem

Em vull subscriure al butlletí Em vull subscriure el butlletí de Psigma
He llegit i accepto el document de política de privacitat

×
Contacte

Formulario de contacto

Envíanos tus datos y te respondemos!

Quiero suscribirme al boletín Quiero suscribirme al boletín de Psigma
He leído y acepto el documento de confidencialidad y protección de datos

×

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis. Si continua navegant, vostè està acceptant el seu ús. Política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Psigma