La Mireia ve molt desorientada, plora constantment i no entén per què es troba tan malament. En general la vida li va prou bé: ha finalitzat la carrera que volia estudiar, té la família al seu costat i compta amb amistats i recursos econòmics.
Estic desorientada. Ploro, pateixo i no sé què em passa. Necessito ajuda.
Quan analitzem la seva història anem trobant el fil del problema: està passant un canvi de cicle vital i no l’està encaixant. És el final d’una època estudiantil en què s’ha desenvolupat molt bé i s’encara a una etapa més incerta: l’entrada al món laboral.Treballem perquè entengui el perquè de les seves emocions en relació a la seva situació, comprèn el que li passa i a partir d’aquí ja podem treballar l’acceptació d’aquesta nova situació i les pors que se’n deriven, així com els aspectes de la seva personalitat que li generen més inestabilitat emocional i desànim.
Quan finalitza la teràpia psicològica està molt satisfeta i disposa de més recursos per poder enfrontar-se amb els canvis que suposa viure.
La Laia arriba a teràpia molt angoixada. Tot i estar bé amb la seva parella i saber del cert que l’estima, continua pensant en una ex-parella amb qui ja no manté contacte de cap tipus.
Quan estic amb la meva parella i me’n recordo del meu ex em sento fatal. És com si l’estigués enganyant. Ja sé que no és així, però no ho puc evitar. Necessito deixar-ho enrere!
Els seus són pensaments amb un fort component de ràbia i tristesa que mai havien estat expressats; venen d’una ruptura molt brusca, després de la qual va començar amb la seva relació actual. Tot i la naturalesa rabiosa, se sent molt malament, com si estigués enganyant l’actual parella.
Veiem clarament que no s’ha fet el dol per l’ex-parella i que hem de trobar el lloc i el moment per fer-ho. Com que s’hi sent preparada, iniciem l’expressió de tots aquests sentiments i pensaments a la consulta i realitzant diferents tasques a casa. Utilitzem llistats de greuges, cartes no entregades dirigides a l’ex-parella, cadires buides i un ritual de tancament.
Després de tota aquesta expressió emocional la Laia deixa de pensar-hi i recupera la tranquil·litat i l’alegria que la caracteritzen.
En Francesc ha intentat fer teràpia en dues ocasions: primer per ajudar el seu fill adolescent a relacionar-se i la segona en teràpia de parella. Però en ambdós casos es va tractar d’implicacions breus.
Aquesta vegada té una demanda pròpia: vol deixar de patir angoixa. Se sent inútil com a pare des que es va divorciar fa 3 anys.
Es mostra ansiós, amb verborrea, palpitacions i sudoració. Això dificulta les primeres sessions de teràpia, que es dediquen a reduir l’angoixa amb tècniques de relaxació i respiració i a confeccionar un diari de l’ansietat. A partir d’aquest diari podem observar que la majoria de crisis d’angoixa es produeixen després d’haver mantingut contacte amb l’ex-dona, veient que el feia sentir inútil com a pare. Aleshores treballem la recerca de la funció del símptoma a partir de l’entrevista al símptoma i l’externalització de l’ansietat.
A partir d’aquesta feina i de la línia de vida en Francesc comprèn que totes les dones de la seva vida –àvia, mare i ex-dona– han estat dictatorials i no li han permès expressar-se ni actuar lliurement. I, tot i que aquesta era totalment diferent, començava a comportar-se de la mateixa manera amb l’actual parella.
M’he passat la vida sense entendre’m, pensant que el bitxo raro i l’inútil era jo, quan en realitat tot tenia un sentit. Ara entenc per què era tan submís i per això hi puc posar remei
Amb la teràpia s’adona de que, tot i haver pensat que amb el divorci s’havia alliberat, encara està molt lligat a la seva ex. Aleshores es comença a alliberar dels nexes que l’uneixen amb ella: cotxe, favors personals, manca de límits amb les trucades, pis compartit, etc. A la vegada comença a mostrar-se més natural amb l’actual parella i els fills, amb qui se sentia amb deute.
Es treballen els límits amb els fills i l’acceptació de l’etapa que estan vivint: l’adolescència. Comença a marcar obligacions i comprova que els fills les toleren bé. També aconsegueix deixar de fumar i viure més amb la parella sent més natural i mostrant la seva opinió per la seva reacció per por a l’abandonament.
Després de 9 sessions es dona per finalitzada la teràpia, ja que no pateix crisis d’angoixa. En Francesc s’ha apuntat a activitats que li agraden, ha millorat la relació amb la parella i els fills i la relació amb l’ex és més distant.
