Carles. 24 anys. Després d’aquest procés puc dir que he après moltes coses. He perdut la por a acostar-me a la gent de la manera que menys m’esperava: mirant la por de cara. Creia que els altres pensaven coses negatives de mi, que em miraven malament i que només es fixaven en els meus defectes […]
He perdut la por a acostar-me a la gent de la manera que menys m’esperava: mirant la por de cara
Després d’aquest procés puc dir que he après moltes coses. He perdut la por a acostar-me a la gent de la manera que menys m’esperava: mirant la por de cara.
Creia que els altres pensaven coses negatives de mi, que em miraven malament i que només es fixaven en els meus defectes (que de veritat creia que eren molts!), però m’he adonat que qui em jutjava era jo i del per què ho feia.
M’han anat molt bé els role playings que hem fet a les sessions i posar-ho en pràctica de mica en mica. Ja no evito contacte o converses amb coneguts, que és amb el que més malament ho passava.
Al final, quan més bé em sento i quan tot va millor és quan simplement sóc jo mateix.
Adonar-me del que em regirava i ser conscient de les meves pors i creences i trobar la postura, el to de veu i la claredat del missatge em va fer tornar a sentir-me segura
Una època de canvis en la meva vida ha fet que m’acabés dedicant al que sempre havia volgut fer: ser professora!
Però el repte era molt gran. Vaig passar de ser administrativa atenent trucades a trobar-me davant una classe plena d’adolescents. Se’m feia tan gros! Però hi tenia tanta il·lusió!
Adonar-me del que em regirava i ser conscient de les meves pors i creences i trobar la postura, el to de veu i la claredat del missatge em va fer tornar a sentir-me segura i, sobretot, poder gaudir d’aquesta experiència.
I els exercicis de respiració, encara els faig servir. Gràcies per acompanyar-me, de veritat!.
He resolt una situació que per mi era molt complicada, que em feia molt mal i que creia perduda
No soc molt de paraules. Però us voldria agrair que hagi pogut escoltar, entendre i dir tot el que fins ara no havia aconseguit amb la meva germana.
Ha estat difícil, o dolorós, no diré que no, però tinc una sensació de tranquil·litat que feia anys que no sentia. He resolt una situació que per mi era molt complicada, que em feia molt mal i que creia perduda.
Massa temps evitant sentir el que sentia havia anat apagant-me i apagant-me. Ara la relació entre nosaltres és tan diferent! Potser no idíl·lica, però a mi ja em fa feliç. No oblidaré mai el moment de la conversa amb ella.
Potser si no hagués demanat ajuda mai més hauríem recuperat la relació. L’empatia crec que ha sigut la clau, que jo d’això no en tenia.
