Com la meva companya Maria Sàbat comentava en el seu últim article “Existeixen les superwomen?”, des de fa uns anys, les dones han pogut avançar molt en el seu rol d’autonomia i d’independència en la societat. Moltes d’elles han cultivat considerablement la seva vessant professional, estudiant, promocionant-se i especialitzant-se en matèries diverses. La lluita per assolir aquesta autorealització així com per aconseguir estabilitat sentimental i prosperitat econòmica, segueixen sent alguns dels principals factors que incideixen en la postergació de la maternitat.
Segons recull l‘Institut Nacional d‘Estadística, tenir un fill més enllà dels 30 anys és el “normal” a Espanya i afegeixen que l’edat mitjana per la maternitat s’endarrereix fins als 32 anys, tres anys més que fa dues dècades. Paral·lelament, s’ha duplicat també en aquest període el nombre de dones que opta per tenir als seus nadons superats els 40 anys (aquestes són les denominades famílies tardanes).
Amb aquestes dades sobre la taula i deixant de banda el debat sobre què podria suposar un augment de les “famílies tardanes” per a la societat actual (alguns experts fan menció a situacions generacionals complicades) i també sobre quin és el moment òptim o més adequat tant a nivell físic com psicològic de la dona per a tenir fills (cal tenir en compte que cada etapa presenta les seves particularitats i que per tant, totes presenten certs avantatges i inconvenients) el que si resultaria beneficiós és que de forma preventiva es fes una pedagogia important a aquest col·lectiu de dones que posterguen la maternitat més enllà dels 30 anys a fi d’eradicar falses creences (moltes vegades quasi inconscients) del tipus: “em quedaré en estat en el moment que ho desitgem”, “quedar embarassada sempre resulta d’allò més fàcil”, “de seguida aconseguirem ser pares”, “això serà bufar i fer ampolles”, i un llarg etcètera.
Això esdevé una tasca important, ja que a consulta ens trobem que aquesta tendència a endarrerir la maternitat juntament amb les consegüents dificultats que poden sorgir en el procés de concepció, venen acompanyades en moltes ocasions d’un conflicte psicològic important, doncs aquestes futures mares s’adonen que una vegada han aconseguit l’estabilitat desitjada (laboral, sentimental, personal, etc) la concepció del fill no resulta tant “senzilla” ni “immediata” com elles creien.
Cal tenir present doncs, que es considera que entre els 20 i 25 anys és quan es produeix el pic màxim de fertilitat de la dona, i sembla ser que fins poc abans dels 30 anys no hi ha diferències “extremadament” significatives en quant a les probabilitats de concepció per cicle menstrual. No obstant, a partir dels 30 anys i fins als 35 la fertilitat disminueix lentament, i després d’aquest període, això ocorre d’una forma més ràpida.
En aquest sentit, amb absoluta llibertat i respecte que cada dona pugui “escollir” (relativament) en quin moment o etapa de la seva vida desitja ser mare, si esdevé important comprendre i assumir amb naturalitat que a major postergació, és possible que es produeixi major dificultat en la concepció i per tant major temps d’espera. Això però, no significa ni justifica que la dona s’hagi d’etiquetar com a un ésser “desafortunat o desgraciat“, “inferior“, “estrany”, “víctima del destí“, “únic”, etc. amb pensaments catastrofistes del tipus: “els altres poden i jo no podré”, “em fa vergonya dir-ho als amics perquè ens jutjaran o sentiran llàstima de nosaltres“, etc.
Així doncs, cal saber que una actitud serena i optimista pot ser la millor consellera en el nostre camí, doncs són molts els estudis els que en l’actualitat investiguen activament en com els bloquejos emocionals afecten a la concepció, dificultant-la notablement i inclús, en els casos més greus, produint avortaments espontanis.
Pels motius exposats al llarg d’aquest article, resulta necessari tenir en compte que és “habitual” i “normal” que en funció de l’edat de la dona (sobretot a partir dels 30 anys), els especialistes recomanin esperar un mínim de dotze mesos abans de començar un pla de diagnòstic i tractament d’infertilitat. S’ha de tenir en comtpe que el fet que la majoria de parelles hagin empleat algun mètode anticonceptiu de forma reiterada i durant un llarg període de temps per evitar l’embaràs, també és un dels factors que poden contribuir a ralentitzar el procés.
Abans d’alarmar-se doncs, és important seguir sempre els consells recomanats pels experts i mantenir la tranquil·litat i racionalitat. Conèixer i ser conscient de tots els problemes que poden sorgir és vital per estar preparats i poder-los fer front, evitant en bona mesura els esmentats bloquejos.
La PACIÈNCIA és un arbre d’arrel amarga però els fruïts són molt dolços (proverbi persa).
