Considero que cal ser curosos amb les etiquetes que ens encasellen, ja que d’alguna manera ens fan romandre en una posició fixe, concreta i sense possibilitat de canvi. Però també és cert que a vegades necessitem posar nom a allò que sentim que ens passa per fer-ho visible i tangible. Així, en aquest article m’agradaria parlar sobre l’addicció al sexe, una situació que cada dia trobem més dins la consulta sexològica.
Primer de tot, com podem saber si es pateix addicció al sexe? Podem considerar-ho addicció quan el propi pensament només gira entorn a la fantasia de tenir sexe o buscant aquesta conducta de forma constant, ja sigui de forma individual o conjunta, i aquesta és la principal motivació del dia a dia, afectant la vida de la persona a nivell laboral, familiar, relacional, psíquic i emocional.
Les addiccions mai no satisfan de forma plena o definitiva i per això indueixen al consum continu, ja sigui mitjançant compres compulsives, consumint substàncies o pornografia. Es converteix en un peix que es mossega la cua.
Sovint es viu una incapacitat per suportar l’espera de les gratificacions, que si no es reben immediatament, sorgeix una gran frustració. L’ansietat i insatisfacció permanent hi juguen també un paper molt important. Estem parlant de malestar, l’addicció al sexe causa malestar, en un mateix o en l’entorn proper.
El que més m’agradaria ressaltar és que en aquests casos no podem parlar de sexualitat espontània i lliure. Perquè sigui així és necessari que no hi hagi coerció externa i que hi hagi una connexió amb les nostre necessitats, els nostres desitjos i les nostre emocions; només així disposarem de la capacitat de decidir. Per altra banda, la conducta va més dirigida a reduir el malestar i l’angoixa que l’obtenció del plaer. I aquest és essencial: sexualitat i plaer van de la ma. De no ser així, cal revisar-la, identificar què és el que ens n’allunya i aprendre a gestionar-ho per viure la sexualitat que desitgem viure.
Carla Piqué, psicòloga i sexòloga de PSIGMA
carla@psigma.cat
