Bon dia d’estiu a tots i totes!
Sovint a consulta ens vénen a veure pares i mares molt preocupats perquè als seus fills petits i adolescents els costa gestionar les emocions. Això es tradueix en grans rebequeries, cops de peu a la paret, poca tolerància al NO, crits, paraules grolleres, mutisme…
La família és un dels grans referents que prenen els infants i els adolescents a l’hora de saber com es gestionen les emocions, per tant, com a adults de referència és molt important que en puguem donar un bon exemple, i com ho farem això?
Doncs primer de tot cal que nosaltres mateixos coneguem les nostres emocions, és a dir, el que els psicòlegs anomenem consciència emocional. Com puc ajudar el meu fill o filla a reconèixer la tristesa si ni jo mateix/a la sé reconèixer en mi? Per fer tal cosa necessitem fer petites parades en el nostre dia a dia, quan alguna situació ens molesta o ens crida especialment l’atenció, per pensar com ens sentim i per què ens sentim d’aquesta manera, a més de reflexionar sobre com estem manifestant aquesta emoció. Manifesto la tristesa de la manera adequada o bé m’enfado i em poso a cridar? Un cop ho he identificat en mi mateix/a i he pogut corregir i me n’he adonat de les meves reaccions, és el moment per ensenyar-ho als més petits.
Qualsevol situació de la vida quotidiana és bona per tractar les emocions, davant qualsevol esdeveniment serà un bon moment per fer parar els nostres petits i fer-los pensar què estan sentint i ajudar-los a posar un nom a aquest garbuix de sentiments, emocions, pensaments… que hi ha al seu cap. Per això, és important també que els adults parlem amb total normalitat de què sentim, si estem enfadats, tristos, contents, sorpresos…
Al mateix temps que van dominant el vocabulari emocional, també és important fer-los reflexionar sobre les causes de les seves emocions, i per això, posar exemples propis ens anirà molt bé: “el papa es posa trist quan arriba a casa i veu les joguines escampades perquè les hem d’endreçar en comptes de parlar sobre com t’ha anat el dia”, o “la mama s’enfada molt quan algú li parla malament”, o “la mare queda totalment sorpresa quan veu que tu sol t’has posat a fer els deures”… a partir dels exemples propis, els nens i nenes veuen que empatitzem amb el seu sentiment, i es poden mostrar més disposats a explicar les seves raons.
Un altre pas molt important és ensenyar-los a gestionar les emocions, és a dir, ajudar-los a trobar la millor forma d’expressar-les. Enfadar-se no és dolent, picar el teu germà petit perquè estàs enfadat sí. I per treballar aquest tema, novament el nostre propi exemple serà la clau, si cada vegada que m’enfado crido i tanco la porta sorollosament, no estic ensenyant un bon model de conducta, si cada vegada que em trobo trist/a i em cau una llàgrima dic que no em passa res, els meus fills i filles aprendran que la tristesa s’ha d’amagar. Per tant, ensenyem-los quina és la conducta adequada a cada emoció, com responem nosaltres i com esperem que ells responguin en futures situacions.
Naiara Muñoz, psicòloga infantil a AULA PSIGMA VIC
naiaramunoz@psigma.cat
