Cat / Esp

Qué és l’ anomenat “dany psicològic”?

Bon dia a tots!

Aquest mes des de l’àrea de Psicologia Legal i Forense, volem parlar-vos de l’anomenat “dany psicològic“.

La valoració del dany psicològic és una de les demandes que més habitualment es troba el psicòleg forense en l’exercici de la seva tasca professional, i al mateix temps és un dels majors reptes, ja que realitzar una avaluació amb posterioritat als fets és una tasca complexa i que requereix de la màxima delicadesa a l’hora de dur-la a terme.

Recordem que la psicologia forense aplicada als tribunals és la branca de la Psicologia Jurídica que aplica els seus coneixements i tècniques per ajudar a jutges i tribunals en la presa de decisions. El psicòleg forense és, per tant, l’especialista en la realització de valoracions psico-legals, activitat tècnica que consisteix a posar en relació aspectes del funcionament psicològic amb qüestions jurídiques. Aquesta activitat tècnica es porta a terme a través del procés d’avaluació pericial psicològica i es transmet a l’operador jurídic corresponent (jutge, advocat …) a través de l’informe psicològic forense, que es converteix en un mitjà probatori més dins el procés judicial.

Centrant-nos doncs en el context jurídic, un dels motius pels quals no només resulta interessant sinó també útil una bona valoració del dany psicològic causat en una persona, és facilitar al jutge l’establiment de les indemnitzacions que es puguin derivar d’aquest dany, per això és important fer una valoració ajustada al dany psicològic real que pateix la persona.

1280px-Car_crash_outside_the_Europa_Stadium_in_Praga,_Warsaw,_PolandEl psicòleg forense ha de determinar amb precisió el dany psicològic derivat d’una situació concreta (per exemple una operació quirúrgica en què es generen una sèrie de lesions, o la situació generada arran de patir un accident), amb la dificultat afegida que en cada persona avaluada hi ha trets de personalitat, factors de vulnerabilitat o resistència previs al succés traumàtic i, en alguns casos, una història de victimització. A això cal afegir que en algunes ocasions, es pot donar per part de la persona avaluada, un intent de simulació (exagerar els símptomes per obtenir un benefici o evitar un perjudici) o de dissimulació (amagar o minimitzar els símptomes per evitar un estigma social) .

Però … què és el dany psicològic? A què ens referim quan parlem d’ell? El Tribunal Suprem ha diferenciat el dany psicològic del dany moral, considerant que no són el mateix: el dany psíquic (o psicològic) és un dany més aviat definible en termes patològics, expressant-se per mitjà de lesions neurològiques o del sistema nerviós, i que limiten la vida de la persona (trastorns del son, problemes de conducta i personalitat, psicosi, addiccions, neurosi, paranoies, fòbies, pors, agressivitat, abúlies, deficiències intel·lectives …) produïts a conseqüència d’un mal, dany o lesió causat per un altre, és a dir, no innates o produïdes per un mateix. Es tracta per tant d’una cosa diferent del dany moral, que és més aviat una situació anímica produïda per la causació d’un dany a la integritat física o patrimonial propi o aliè, però no assimilable a una patologia concreta.

En qualsevol cas, (i sense endinsar-nos en distincions legals, que poden resultar complexes d’entendre per a aquells aliens al món del Dret i que, al cap i a la fi, correspon determinar a l’autoritat judicial i no al perit) en termes genèrics podem realitzar una aproximació al concepte de dany psicològic en afirmar que és aquell que afecta la persona arran d’experimentar una vivència traumàtica (accidents, separació d’un ésser estimat, ser víctima de delicte, intervencions quirúrgiques amb resultat no desitjat o qualsevol altra situació que la persona visqui com “traumàtica” …), que no necessàriament ha de ser de caràcter intencionat, però que afecta en major o menor mesura a l’exercici de les seves activitats diàries (laborals, socials, personals, familiars …), portant fins i tot sovint a la persona a abandonar aquestes activitats per auto-percebre’s incapaç de realitzar-les i com a conseqüència directa d’aquesta vivència (és a dir, que això no passava abans que es produís l’esdeveniment traumàtic).

pexels-photo-large

És aquesta una àrea de treball tant apassionant com delicada i en la qual cal tenir molt present el patiment de la persona, avaluant de forma acurada tots i cadascun dels àmbits vitals que poden haver-se vist afectats pel fet traumàtic en si i en quin grau. Així mateix, cal tenir en compte que també hi ha un dany indirecte, el generat en els familiars i l’entorn en general de la persona que ha patit el dany directe. Per tot això, abans d’encarregar un peritatge psicològic per avaluar el grau d’afectació en la persona, és recomanable sempre assegurar-se que el professional disposa de la formació i experiència necessàries i que es tracta d’un especialista acreditat en aquesta àrea.

Maria Andrés, pèrit forense a PSIGMA BARCELONA
mariaandres@psigma.cat