Actualment existeix molta controvèrsia sobre si és millor anar al fisioterapeuta o anar a l’osteòpata. Per explicar aquest tema, us explicaré una patologia molt freqüent: el dolor cervical.
Les causes del dolor cervical, poden ser molt diverses (contractures musculars, problemes de l’articulació de la boca, problemes vertebrals,etc.) però una vegada sabem el principal motiu, el millor tractament serà aquell que tingui un enfocament global (holístic). Existeixen molts camins per arribar a un mateix objectiu, en aquest cas, el meu objectiu serà treure el dolor de la persona en aquesta zona, i per diferents camins faig referència a les vàries tècniques, ja siguin de fisioteràpia o osteopatia.
Molta gent se’m presenta a la consulta amb dolor cervical i una vegada m’ha exposat el seu problema, com a terapeuta he d’escollir les tècniques que crec que li aniran millor per aquella persona.
Un tractament global per tractar el dolor cervical seria aquell que, per exemple, utilitza l’osteopatia cranial per valorar i tractar els ossos del crani.
Ahhh, és veritat, no us ho havíem dit! Els ossos del nostre crani es mouen, encara que a nosaltres no ens ho sembli. Si la seva mobilitat no és bona, aquest fet ens comportarà segurament que tinguem mal de cap i dolor cervical, entre altres possibles afectacions. Per tant, és molt important que la mobilitat d’aquests ossos sigui bona. Després també ens trobarem que aquests ossos del crani mitjançant les meninges tenen una relació directa amb el sacre. Existeix un moviment rítmic entre el crani i el sacre, que s’anomena ritme cranio-sacre. L’osteopatia ens ofereix tècniques per valorar i també per tractar si existeix una mala mobilitat o un desajust en aquest moviment.
Una vegada valorats i tractats els possibles problemes del ritme cranio-sacre i els ossos del crani, podem passar a tractar la musculatura suboccipital (musculatura profunda que es troba al coll) on segurament trobarem una sèrie de músculs que estaran més carregats. Mitjançant tècniques d’inhibició de la musculatura, aconseguirem relaxar aquests petits però importants músculs. A continuació, seguiríem amb el nostre tractament fixant-nos en la musculatura més superficial, com serien els músculs trapezis, els elevadors de les escàpules, entre altres. Una manera d’abordar aquesta musculatura pot ser mitjançant la tècnica del massatge. També podem realitzar estiraments dels diferents grups musculars que haguem trobat contracturats.
Finalment, per completar el nostre tractament li pautarem una plantilla d’exercicis d’estiraments de braços, mobilitat dels nervis dels braços (neurodinàmica) i també li explicarem la importància de mantenir una bona postura en les seves activitats de la vida diària.
Si us hi heu fixat, en un mateix tractament hem utilitzat primer tècniques d’osteopatia i després tècniques de fisioteràpia. L’enfocament global d’un tractament correspon tan a la fisioteràpia com a l’osteopatia, no n’hi ha una millor que l’altra sinó que es tracta de visions diferents per tractar una mateixa patologia. Podem tractar aquest problema només amb fisioteràpia o només amb osteopatia o també amb la combinació de les dues, aquest fet només dependrà únicament del terapeuta. Moltes vegades és difícil posar una barrera entre elles ja que ambdues, al final, busquen el mateix objectiu. Un major coneixement per part del professional sanitari li ofereix majors recursos per tractar al pacient.
Encara que l’article parli de tècniques de fisioteràpia i tècniques d’osteopatia, vull deixar clar, que al meu entendre, al cap i a la fi totes són tècniques de teràpia manual. Personalment, crec que l’osteopatia és una de les moltes branques de la fisioteràpia. El què passa és que per fer més clarificador l’article us he especificat quines tècniques eren estrictament d’osteopatia i quines no ho eren. En aquest país per realitzar osteopatia primer s’ha d’haver estudiat fisioteràpia. No existeix cap carrera d’osteopatia ni tampoc cap professional sanitari que sigui només osteòpata. Una vegada la persona té la carrera de fisioteràpia després ja podrà estudiar osteopatia si ho creu convenient.
El missatge d’aquest article és que la fisioteràpia i l’osteopatia juntes ens ajudaran a obtenir un millor resultat en els tractaments de les persones ja que ens ofereixen més possibilitats perquè el nostre tractament tingui èxit. El problema que se’ns planteja avui en dia, sobre si és millor una cosa o l’altra, l’han creat algunes persones des de l’egoisme i amb l’afany de penjar-se la medalla de què la seva tècnica és la millor de totes. De tècniques per tractar patologies n’hi ha moltíssimes, el què distingeix un bon professional és aquell que sap seleccionar en el moment adequat quines són les millores tècniques per aquella persona en concret.
Espero que us hagi agradat la meva reflexió. També us animo a què compartiu la vostra opinió o les vostres experiències sobre aquest tema. Estem a la vostra disposició.
David Boatella Cortina
