Cat / Esp

Educar en positiu

Educar en positiu significa educar  sense haver de recórrer a crits, insults, humiliacions, amenaces, bufetades… Aquests càstigs poden causar en els nens i adolescents dolor, tristesa, por, soledat, culpabilitat i baixa autoestima, i està demostrat que no són eficaços en la seva educació.

La parentalitat positiva es basa en 3 condicions:

  • Conèixer i entendre als nens i nenes, és a dir, com es senten, com pensen i com reaccionen segons la seva personalitat i etapa del desenvolupament.
  • Oferir seguretat i estabilitat, els nens/es han de confiar en els seus pares i mares i sentir-se sempre protegits i guiats.
  • Optar pel diàleg i la resolució de problemes de manera positiva, sense recórrer a càstigs físics i humiliants.

No és fàcil saber a cada moment el per què de les demandes dels nostres petits, hem d’estar al cas del que demanen, per què ho fan i quines demandes ocultes poden haver-hi en els seus missatges, per exemple, un mal de panxa pot ser indicador que hi ha situacions a les que no saben com fer front, o bé, ells mateixos es senten malament i no saben explicar-ho, amb la qual cosa no ens ho poden transmetre.  Però si que els podem oferir seguretat i estabilitat, és a dir, no sabem què passa però la mare, el pare, la iaia, l’avi, la tieta, el cuidador… està al costat del nen, li ofereix consol, companyia, reconfort emocional… I li atorguen la possibilitat d’establir un vincle segur que els permeti desenvolupar una bona autoestima i unes relacions sanes i estables amb els altres.

Les relacions afectives aporten seguretat però a vegades també deriven en problemes. Aquests conflictes poden resultar dolorosos i complicats d’afrontar pels nens/es i adolescents ja que generen emocions negatives molt intenses. Els adults sabem que quan dues persones tenen punts de vista diferents hem de fer servir diverses estratègies com escoltar els altres, expressar les nostres demandes, dialogar… per tractar de trobar una solució pacífica que ens satisfaci a tots. Doncs bé, això és el que hem de fer també amb els nostres fills, si mai se’ns acudiria aixecar la veu al nostre cap a la feina, per quina raó ho fem amb els més petits de la casa? Si aconseguim solucionar els conflictes de manera pacífica, sense crits, bufetades, faltes de respecte… podrem estrènyer les relacions afectives amb ells, ja que els hi estem donant a entendre que el vincle, respecte i amor que ens uneix està per sobre de les adversitats, els orgulls propis i els problemes. Estratègies que els seran de molt profit en les seves relacions fora de casa.

I solucionar problemes de manera pacífica (que no hem de confondre amb pactar-ho tot i no posar unes normes i límits clars) requereix desplegar estratègies de comunicació com:

  • L’escolta activa que consisteix en tractar d’entendre el que vol dir l’altre encara que no compartim el seu punt de vista.
  • Posar-nos en el seu lloc, és important mostrar empatia, que es noti que vols i tens intenció d’entendre’l.
  • Mantenir un clima de respecte, sense utilitzar els crits, els insults, sense retreure coses ni amenaçar.
  • Negociar, hem de buscar sortides al problema i segurament tots haurem de cedir en algunes coses i assumir compromisos.

La parentalitat positiva exigeix paciència, dedicació i esforç. No és fàcil però és possible. Des de Psigma podem ajudar els pares i mares que vulguin aplicar aquest tipus d’estratègies, amb pautes i eines que els ajudin en l’educació dels seus fills.