Bon dia psigmer@s!
Avui us deixem un article per reflexionar sobre què és l’empatia i com s’ha de tractar el dolor, esperem que us agradi!
Normalment acostumem a associar els problemes de gestió del dolor sobre la persona que el pateix. En molts casos és així i el problema som nosaltres mateixos que no trobem la manera de com afrontar aquesta situació. Com us podeu imaginar, la solució més adequada és demanar ajuda al vostre psicòleg/a de confiança per tal de canviar aquest conjunt de pensaments negatius. Però en aquest article us vull parlar de la persona que hi ha just a l’altra banda de la taula escoltant-nos: nosaltres, els professionals de salut. Segurament us sonarà estrany no?
Malauradament, aquests professionals moltes vegades són bons terapeutes si ens referim a nivell tècnic i de coneixement, però a la vegada són bastant dolents a l’hora d’escoltar i empatitzar amb la persona que tenen assentada a davant. Vull parlar-vos d’aquest tema, no perquè tingui cap intenció de desprestigiar els meus companys de professió, sinó perquè ja m’he trobat amb masses persones que tracto a la consulta que em parlen de menyspreu o falta de respecte quan estant sent visitades i, sincerament, crec que s’ha de posar a la llum aquest problema. Quantes persones de vosaltres, per mala sort, us sentiu identificats amb aquest tema? Per desgràcia, masses persones. Anem a reflexionar una mica sobre el tema.
Primer de tot, què és l’empatia?
L’empatia és la capacitat que té una persona de posar-se en el lloc de l’altra. Com a professionals de salut, aquesta qualitat ha de ser una de les bases per poder desenvolupar la nostra feina com cal. Si no sóc capaç de comprendre com es troba aquella persona, creieu que li puc oferir la millor solució? Crec que la resposta és clara. I pels que encara podeu pensar que sense entendre aquella persona es pot solucionar el problema us pregunto: esteu tractant persones o bé objectes? Si jo tracto un objecte, un cop hagi trobat allò que falla, canvio la peça per una de nova i tot arreglat. Però quan es tracta d’una persona, sembla ser que alguns professionals han oblidat que el cos i la ment estan lligats i que les persones tenim sentiments. Encara que haguem trobat allò que falla en la persona si no l’escoltem i no sabem explicar com la podem ajudar, correm el gran risc de no poder solucionar-li el seu problema.
Trobo aquesta situació gairebé surrealista perquè mentre estic escrivint aquestes línies me’n faig creus que no sapiguem o no recordem una cosa tant bàsica com que estem tractant persones. Quina mena de tracte estem oferint als nostres clients? Tractem a les persones com un simple número i no pas com el què són, persones. Aquest tracte tant deshumanitzat m’atreviria a dir que ratlla la negligència en el codi ètic de tot professional de la salut. En la meva modesta opinió, un professional que sigui molt bo a nivell de coneixements però que no és capaç d’empatitzar amb el pacient, no podria estar treballant de cara al públic, així, ras i curt.
Alguns us podreu preguntar: vols dir que no ho està exagerant massa això aquest noi? La meva resposta és no i us explicaré perquè:
Aquest tipus de professionals, a banda de no fer bé la seva feina, estant provocant a la persona que tenen al davant un sentiment de culpabilitat brutal. La persona és l’afectada, és ella la que té aquell dolor crònic de fa anys i anys, i en aquest cas, és la víctima. Si com a professional sanitari, li dic coses com: “va dona, no siguis fleuma”, “tot està aquí al cervell, no exageris”, “ui, això no és res, no et queixis per tant poca cosa”, “una recuperació ha de fer mal, sinó vol dir que no s’està fent bé”, “no n’hi ha per tant, va aguanta una mica més”, i així podria anar continuant… No us sonen algunes d’aquestes expressions? Doncs, si com a professional de salut li dic aquestes coses, la única cosa que aconseguiré serà fer sentir culpable a la víctima. Ho veieu? En teoria, se suposava que em venia a veure a mi perquè l’ajudés amb el seu dolor i, en canvi, el què estic fent és dir-li que ella és la culpable de tot el seu dolor. Aquest és el motiu pel qual un professional de salut així no hauria de poder exercir la seva feina de cara al públic.
Seguim repassant altres conceptes: el grau de dolor. El dolor és un terme subjectiu, és a dir, que depèn de cada persona. Com a fisioterapeuta, la gran majoria dels casos que tracto, el principal símptoma és el dolor. Perquè un múscul, un tendó, un lligament, una fàscia es recuperi, primer de tot, és bàsic baixar la intensitat d’aquest dolor. En la meva manera de treballar, sempre li demano a la persona que estic tractant que em digui del 0 al 10 quin és el seu dolor (0 és no dolor i 10 és un dolor insuportable). Un cop sé això, la puc començar a tractar. El nostre cos és intel·ligent i provocant dolor en una zona concreta del cos ens està dient que allà hi ha alguna cosa que no funciona correctament. Cada persona té un llindar de dolor, és a dir, una barrera molt fina on el nostre cos passa de treballar més o menys bé a treballar malament. La base de tot tractament és no sobrepassar aquesta barrera o llindar de dolor. La lògica i la ciència em diuen que si no sobrepasso aquest llindar, el meu tractament tindrà una evolució favorable i, si no hi ha cap contratemps, aconseguiré curar a aquella persona. Per contra, tenim els professionals que encara viuen al paleolític i creuen que per curar una lesió s’ha de fer mal perquè sinó fa mal és que no cura. Provocar més dolor és sinònim de provocar més espasme muscular ja que el cos detecta que el nivell de dolor puja i per contrarestar això, encara tensa i posa més durs tots els teixits del nostre cos.
Ja per anar acabant, m’agradaria dir que he decidit parlar sobre aquest tema perquè crec que és bo per les dues parts, tant per pacients/clients com pels professionals sanitaris. És bo per vosaltres, les persones, perquè així segurament us sentiu més recolzades ja que alguna vegada o altra heu patit aquest tipus de problema i això us reafirma en la vostra posició i us fa veure que mai us heu de sentir culpables davant aquesta mala praxis d’alguns professionals. I també és bo per nosaltres, els professionals de la salut, perquè és important fer autocrítica i parar-nos un moment a agafar aire i recordar que és bàsic, primer de tot, escoltar aquella persona i posar-se en el seu lloc. Des de Psigma, sempre hem apostat per un tracte personal, individualitzat i de qualitat, perquè així els nostres clients se sentin recolzats en tot moment.
Finalment, m’agradaria recomanar-vos un llibre molt interessant que explica de manera senzilla què és el dolor i ens ajuda a entendre el seu funcionament. El llibre es titula “EXPLICANDO EL DOLOR” i els autors són David Butler i Lorimer Moseley. Si algu està interessat en la seva lectura podeu deixar un comentari dient el vostre correu i us l’enviaré en format digital.
Desitjo que us agradi aquest article. Bon Nadal i bones festes!
David Boatella, Fisioterapeuta a PSIGMA
davidboatella@psigma.cat
