Bon dia a tots els nostres seguidors i seguidores del bloc!
Amb la pujada de la temperatura arriba la famosa “operació bikini” i amb ella, les dietes miracle. Fins aquí no estic dient res de nou. El problema arriba amb aquest tipus de restriccions.
Estem acostumats a sentir parlar que la gent fa dietes miracle com: la dieta de la pinya, de la carxofa, de la síndria… Tot i que ara són més de moda dietes que es centren en la ingesta exclusiva de proteïnes o l’eliminació total dels carbohidrats. Però…què passa quan es prohibeixen aliments o es restringeix en excés la dieta? El que passa és que el nostre organisme necessita una dosi diària bàsica de nutrients, els quals els aporten la variació d’aliments. En restringir alguns tipus d’aliments l’organisme funciona malament, falta energia i apareix l’apatia i el mal humor.
Realment, podem no tenir gana, depenent de la dieta que es faci, però sí que apareixerà la necessitat imperiosa d’ingerir els aliments “prohibits”. La persona rep pensaments intrusius sobre aquesta necessitat, els quals poden portar-nos a patir ansietat i per tant, fer un afartament.
Els afartaments es defineixen com la ingesta excessiva d’aliments, normalment els prohibits, els que comporten un nombre de kilocalories elevat. La persona sent que no pot parar de menjar i només s’atura quan ja no queda més menjar o quan sent malestar físic provocat per la sobreingesta. La velocitat amb la qual es mengen aquests aliments és ràpida i la persona no gaudeix del que fa. Posteriorment acostumen a aparèixer sentiments de culpa i inutilitat.
Què puc fer per a què no em passi això?
El primer pas és conscienciar-se que no existeixen les dietes miracle. La dieta ha de ser un estil de vida. Si vols perdre uns quilos, vés a un professional que et faci un estudi i t’assessori de manera que no prohibeixis aliments que t’agraden molt i no passis gana. És necessari tenir paciència i perseverança.
El segon pas és observar què ha provocat l’afartament. Normalment el nostre cervell no para de pensar. Observa què estaves pensant justament abans de l’afartament i intenta resoldre la preocupació. Pensaments de l’estil de: “no ho aconseguiré mai”, “no puc parar de pensar en la xocolata”, “per més que m’esforci continuo grassa”, “aquest any no podré anar a la platja”…
Un altre consell és que evitis pesar-te diàriament així com provar-te roba que no t’està bé. El pes canvia molt en funció del dia, ja que interfereixen factors com la retenció de líquids, quant de ple estigui l’estómac o els intestins, el cicle menstrual en el cas de les dones, etc. Pesar-se contínuament i mesurar el cos amb roba pot provocar frustració i portar a l’afartament.
Si tot i així continues volent fer un afartament, postposa aquest afartament per primer fer alguna cosa que sigui incompatible amb menjar. Coses com: sortir a córrer, anar a nedar, dutxar-te i cuidar la teva pell amb cremes, sortir a passejar amb algú advertint a la persona de la teva necessitat de fer un afartament o sortir sola sense diners a les butxaques.
Desitjo que aquests petits consells us hagin estat d’ajut!
Salutacions!
Encarni Muñoz Silva, psicòloga sanitària 16918 a PSIGMA BARCELONA
encarnimunoz@psigma.cat
