Bona tarda!
Avui us vull parlar sobre la recuperació d’una patologia molt freqüent per a tots nosaltres, la ruptura del lligament encreuat anterior (LCA).
1. Funció del LCA
La funció principal d’aquest lligament és evitar el desplaçament anterior de la tíbia respecte el fèmur (calaix anterior) i també limita la rotació de la tíbia. A més, té un paper molt important en la propiocepció del genoll, és a dir, com a receptor de la posició i el moviment d’aquest per assegurar una bona estabilitat activa mitjançant la musculatura estabilitzadora (quàdriceps, isquiotibials i popliti).
2. Operar-se: sí o no?
És fonamental realitzar una valoració funcional per determinar si és necessari passar o no pel quiròfan. Existeix certa controvèrsia sobre el fet d’operar-se o no ja que s’han de tenir en compte diferents factors com són l’estabilitat del genoll, si existeixen lesions associades, el nivell competitiu de l’esport, l’edat de la persona, el gest esportiu específic de l’esport practicat i els objectius de la pròpia persona.
3. Flexibilitzar els teixits, no forçar-los
És de gran importància que la persona comenci a moure el genoll quan abans millor, per així, evitar la rigidesa i també perquè el propi moviment ens permet reabsorbir l’edema de forma natural. A més, com a fisioterapeutes realitzarem drenatge limfàtic per ajudar a evacuar l’edema ja que en aquesta fase inicial és un dels nostres principals objectius.
Una altra gran objectiu primordial és anar guanyant graus de flexió i extensió en l’articulació, però un dels majors errors que encara es cometen quan vas al fisioterapeuta, és que aquest et forci el genoll al màxim, la persona vegi les estrelles i faci que sigui un viacrucis anar a rehabilitació cada dia. En aquest cas, el terapeuta està provocant encara més dolor i inflamació a on ja existeix i degut a aquest fet, estem provocant una disminució del moviment. D’aquesta manera només estem afavorint que aquesta persona tingui un genoll més rígid. Aquesta forma de treballar explica moltes situacions en què la recuperació avança de forma més lenta o apareixen noves complicacions durant la mateixa.
Després de la intervenció, la forma més correcta de tractar que tenim com a fisioterapeutes seria flexibilitzar els teixits. Per flexibilitzar teixits entenc ajudar a alliberar adherències que s’han creat al genoll, mobilitzacions suaus del fèmur respecte la tíbia i viceversa, mobilitzacions de la ròtula en totes les direccions, massatge de la cicatriu, mobilitzacions per obrir el compartiment medial i lateral del genoll, és a dir, facilitar que totes les estructures implicades en l’articulació tinguin la capacitat de moure’s de forma més lliure i àmplia possible. A mesura que els teixits vagin cedint, de forma progressiva ja podrem utilitzar tècniques més potents per seguir guanyant graus de flexió i extensió.
4. Exercicis contraproduents pel nostre genoll (errors típics)
En les fases inicials de la recuperació, s’haurien de pautar a la persona exercicis en cadena cinètica tancada, és a dir, per exemple que la persona es posi tombada damunt de la llitera amb els genolls flexionats i amb els peus a la paret. En aquesta posició li demanarem que apreti els seus peus contra la paret. Després de forma progressiva podria anar realitzant “squats” – “sentadillas” amb càrrega parcial de pes i finalment càrrega total (exercicis en cadena cinètica tancada). En fases més avançades de la recuperació ja es podrien realitzar exercicis en cadena cinètica oberta.
És bàsic tenir en compte la sinergia quàdriceps-isquiotibials. Ens interessa que ambdós músculs treballin de forma conjunta per millorar l’estabilitat i la congruència articular. En canvi, si per exemple, només treballem el quàdriceps estarem afavorint l’aparició d’un calaix anterior. Així que el típic exercici de posar la tovallola sota el genoll i apretar contra la llitera és contraproduent pel nostre genoll. En aquest exercici afavorim l’acció del quàdriceps provocant un calaix anterior en l’articulació. Un altra error molt freqüent i que hem d’evitar és el de posar un pes en el turmell de la persona i dir-li que vagi pujant, aguanti uns segons i baixi la cama. Aquest exercici el que també fa és afavorir el calaix anterior a la vegada que estem augmentant el braç de palanca i fem que l’articulació és vegi sotmesa a un major grau d’estrès.
5. Busquem l’estabilitat, no l’hipertrofia muscular
Hem de treballar amb càrregues baixes de pes per així potenciar les fibres tòniques, que són les que ens proporcionen estabilitat. Per potenciar-les haurem de realitzar els exercicis de forma lenta, mantinguda en el temps i que les càrregues no siguin superiors al 25% de la càrrega total. També és fonamental destacar que en una ruptura del lligament encreuat anterior és més important potenciar els isquiotibials en comptes dels quàdriceps. És a dir, ambdós s’han de potenciar però existeix una major tendència en potenciar solament el quàdriceps i es deixa més de banda a la musculatura isquiotibial.
6. Reentrenament a l’activitat física
En la fase final de la recuperació, un altre error molt freqüent és que el terapeuta li proporciona poca informació al pacient sobre la manera en què s’ha de reincorporar a la pràctica esportiva. Arribats a aquest punt, és bàsic parlar-li del re-entrenament a l’activitat física i seria ideal el treball conjunt entre fisioterapeuta i entrenador personal. En la sala de rehabilitació o en la consulta, li haurem d’ensenyar a la persona exercicis o gestos que simulin el gest esportiu de l’esport en qüestió. A més, també s’hauran de treballar altres aspectes com la velocitat, l’agilitat i la flexibilitat. Una vegada en el terreny de joc i quan la persona comenci a entrenar, la persona haurà de realitzar aquests mateixos exercicis i anirà progressant en intensitat si les sensacions són positives. D’aquesta manera ens assegurarem que la persona pugui tornar a practicar esport sense cap risc o amb el mínim risc possible.
Desitjo que us sigui útil tota aquesta informació i que si teniu alguna qüestió sobre el tema no dubteu en demanar-m’ho.
David Boatella, fisioterapeuta a PSIGMA VIC.
david.boatella@psigma.cat

