Bon dia!!
Adjuntem un nou article dels que publiquem al diari digital Osona.com, corresponent a aquest mes de gener. Com sempre, esperem que sigui del vostre interès!
Si voleu consultar altres articles del mateix autor ho podeu fer clicant aquí
Planetes, idiomes i necessitats diferents?
L’altre dia rumiava en la gran quantitat de parelles que havia tingut a consulta en els darrers mesos i que em comentaven sobre el desgast i deteriorament de la seva relació sentimental en els últims anys. Moltes d‘aquestes parelles (aquí es fa referència concretament a les formades per home-dona) no eren capaces d’identificar amb claredat ni precisió on era l’origen o quina era la causa d’aquesta circumstància, però si és cert que un elevat nombre de les mateixes coincidien en afirmar que el moment de ser pares havia esdevingut clau en aquest procés.
D’aquesta manera, moltes dones m’han afirmat repetidament que es van sentir soles i incompreses (o bé durant el període de l’embaràs o bé en els primers anys de maternitat) i molts homes que no se’ls comunicava amb claredat què s’esperava d’ells i que, malgrat la dona exigia la seva presència, a la pràctica no se’ls cedia l’espai adequat per tenir-la, sentint-se confosos en la seva tasca.
Així doncs, per què moltes vegades la dona pot sentir-se sola? I per què a l’home li pot costar involucrar-se? Més enllà de les bromes i les anècdotes, hi ha grans diferències entre homes i dones en quant a les seves maneres d’expressar-se i resoldre els seus problemes. Si això ja és més que evident en la vida quotidiana, molt més durant aquests nou mesos en què els dos esperen el mateix, però d’una manera tant diferent. En aquest període de canvi tant important per a la parella, les grans diferències entre homes i dones poden transformar-se en serioses barreres, però cal saber que amb comprensió mútua, empatia i entrega, aquestes mateixes diferències es poden complementar per a seguir construint una base ferma en la família que creix.
Davant la situació exposada, crec que pot ser útil recordar la necessitat d’entendre en termes pràctics i específics quines són les diferències entre homes i dones, doncs no només es comuniquen de maneres diferents sinó que pensen, senten, perceben, reaccionen, responen, estimen, necessiten i valoren de maneres totalment diferents. Perquè existeixen aquestes diferències? Realment, es tracta d’un tema complex, pel qual hi ha nombroses respostes, des de les diferències biològiques, la influència dels pares, l’educació i l’ordre de naixement, fins el condicionament cultural per part de la societat, els mitjans de comunicació i la història.
No obstant, el què si és clar és que sense la consciència de que som diferents, els homes i les dones ens podem “portar malament”, doncs ens solem molestar o sentir frustrats per l’altre sexe perquè hem oblidat aquesta veritat fonamental. Així, esperem que els membres de l’altre sexe s’assemblin més a nosaltres, i moltes vegades desitgem que “vulguin el que nosaltres volem” i “sentin el que nosaltres sentim”. Per tant, és cert que a vegades suposem, equivocadament, que si les nostres parelles ens estimen reaccionaran o es comportaran d’una manera determinada, tal i com nosaltres reaccionem i ens comportem quan estimem a algú. Aquesta actitud ens predisposa a sentir-nos decebuts una i altre vegada i ens impedeix de prendre el temps necessari per comunicar-nos afectivament pel què fa a les nostres diferències.
En aquest sentit, doncs, resulta essencial aprendre maneres noves i sanes de relacionar-nos i comunicar-nos amb la nostre parella, doncs les incomprensions es poden dissipar o evitar fàcilment, així com corregir les expectatives incorrectes. Relaxar-nos i cooperar amb aquestes diferències enlloc de resistir-s’hi i intentar canviar-les permetrà brindar a la parella l’afecte i suport que es mereix. Per tant, un reconeixement i un respecte clars sobre aquestes diferències i una comprensió profunda de l’altre sexe implica forçosament una millora en la comunicació de parella i en la capacitat de gaudir més un de l’altre, doncs redueix espectacularment la confusió en la relació amb l’altre sexe.
Així doncs, lluny de veure un sexe com a víctima de l’altre, es tracta de poder augmentar la pròpia autoestima i dignitat personal a la vegada que dins la parella inspirem la confiança mútua, la responsabilitat personal i més cooperació, tot això amb un amor més gran. Obrir el cor té com a conseqüència un augment de la capacitat de perdó i de la motivació per donar i rebre amor i suport.
Ara sí que per posar un toc d’humor podem intentar recordar quantes vegades hem sentit a algú del nostre voltant (o fins i tot podem haver estat nosaltres mateixos) reclamar una “guia” o “manual d’instruccions” per entendre el comportament del sexe contrari i conèixer els seus mecanismes de funcionament. No obstant, ¿ens hem preocupat mai de cercar l’existència d’aquests coneixements a alguna llibreria o d‘acudir a algun professional expert que ens orienti en aquesta tasca? Arribats en aquest punt, per què no recomanar la lectura d’algun llibre clar i entenedor com seria per exemple “Els homes són de Mart i les dones són de Venus”, de John Gray, doncs ens pot proporcionar suggeriments pràctics sobre com reduir la frustració i la decepció en la parella, creant una felicitat i intimitat més grans. D’altra banda, en els casos on les dinàmiques de parella esdevinguin altament conflictives, un procediment psicoterapèutic podria ajudar a reduir l’exigència de la parella, el ressentiment i la intolerància, evitant els judicis excessivament negatius dels dos membres entre si.
Per tant, per què no creure que de vegades, quan els homes i les dones aprenen a respectar-se i acceptar les seves diferències, que l’amor té possibilitat de tirar endavant, doncs probablement s’evitarà que la comunicació es trenqui, acumulant-se ressentiments i un augment de la desconfiança, el què inevitablement acaba generant rebuig i repressió.
