Segurament t’estaràs preguntant què és la indefensió apresa? Doncs bé, és la sensació subjectiva de que no es pot fer res per canviar la situació que s’està vivint. Com a conseqüència d’això la persona no actua, tot i ser conscient de les oportunitats reals que l’entorn proporciona per canviar allò que angoixa.
Jorge Bucay ho explica molt bé en un dels seus contes: “L’elefant encadenat”. Bucay explica que un dels cops que va anar al circ, es va fixar en com l’elefant exhibia la seva força descomunal capaç de destruir allò que es posi davant seu, però en acabar la funció, el deixaven encadenat d’una pota a un pal. Bucay es preguntava com podia ser que amb la força que tenia, no escapés. Un dia va trobar la resposta: segurament l’elefant porta encadenat des de petit. “L’elefant petit va empènyer, va tirar, va suar tractant de alliberar-se. I tot i l’esforç demostrat, no va poder. L’estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va dormir esgotat i que al dia següent va tornar a provar i també a l’altre dia i al següent… Fins que un dia, un dia horrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Aquest elefant, enorme i poderós que veiem al circ, no escapa perquè creu, pobre, que no pot”[i].
Igual que en el conte, moltes persones desenvolupen la indefensió apresa com a conseqüència del record del malestar sofert per no poder. Segur que algun cop has pensat: “no puc i no podré mai”. Doncs així sorgeix la terrible sensació de que mai podrem canviar el nostre futur. És en aquest context que molts decideixen resignar-se a estar deprimit, a tenir un problema d’addicció a l’alcohol o al joc, a ser depenent de la parella, a patir angoixa, a no ser autosuficient, a sentir-se sol… és a dir, es resignen a patir, i això crec que és el pitjor càstig que ens podem fer a nosaltres mateixos. Quantes vegades hem sentit frases com: “ja m’he acostumat i no em molesta tant”. Realment estem disposats a viure una vida plena d’insatisfaccions? Que sigui difícil no vol dir que sigui impossible. I si ha sigut impossible, no vol dir que no es pugui fer POSSIBLE.
Si enllacem aquest tema amb la psicoteràpia, moltes persones decideixen no acudir mai a consulta precisament per la indefensió apresa, pensant que mai podran canviar aquell aspecte de la seva vida que no funciona. Inclús algunes persones que han intentat fer teràpia en alguna ocasió i aquesta no ha funcionat o han recaigut, també ho han donat per impossible. Espero que aquest article pugui servir per prendre consciència d’aquesta situació i si estàs assegut al sofà de casa teva pensant que aquest és el teu cas, decideixis lluitar per deixar de sentir-te impotent i frustrat/da a la vida.
[i] Jorge Bucay (Recuentos para Demián)
