Cat / Esp

Actitud proactiva: cercles d’atenció i preocupació

Círculo atención-preocupación-RoserClaramunt

Quin grau de proactivitat tens a l’hora d’aconseguir allò que et proposes? La proactivitat es defineix com l’actitud en què la persona assumeix el ple control de la seva conducta de manera activa, fent prevaler la llibertat d’elecció sobre les circumstàncies del context.

Viktor Frankl, va ser qui va encunyar aquesta paraula. Aquest neuròleg i psiquiatre va sobreviure als camps de concentració nazis, en el seu llibre “L’home a la recerca de sentit” el 1946, el qual et recomano llegir si encara no ho has fet. Més tard, va ser Stephen Covey, que gràcies al seu conegut llibre “Els 7 hàbits de les persones altament efectives”, va popularitzar el concepte.

Per prendre consciència del nostre nivell de pro-activitat podem preguntar-nos en què invertim la nostra energia i el nostre temps. Tots tenim preocupacions: salut, treball, economia familiar, educació dels fills, deute públic, les notícies de la premsa, etc. Si les analitzem totes, comprovarem que moltes d’elles estan fora del nostre control i altres sobre les que sí que podem actuar directament o influenciar a través d’altres persones.

Els problemes que afrontem habitualment estan en una d’aquestes tres zones:

a. Zona de control directe o cercle d’atenció (implica la nostra pròpia conducta i és on hem de dedicar la nostra energia i atenció)
b. Zona de control indirecte o cercle d’influència (podem influir a altres persones perquè actuïn de manera diferent, mobilitzant, sumant-nos a causes concretes)
c. Zona d’inexistència de control o cercle de preocupació (problemes sobre els quals no podem fer res, com per exemple, els fets passats, la incertesa en el context actual, etc.). En aquest cas, el que hem d’analitzar i decidir és quins problemes podem traspassar a la zona d’influència o d’atenció, per començar a planificar accions per solucionar-ho.

I, algunes de les preguntes que ens podem fer en clau de coaching són:

1. Què puc fer per solucionar aquesta situació?
2. En quin percentatge depèn de mi?
3. Quin suport-persones o recursos – necessito per fer-ho?
4. Què faria si no tingués por? Què faria si no hi hagués conseqüències?
5. Quin és el primer pas? Quan i com ho faré? 

Si centrem els nostres esforços en aquelles coses on sí podem actuar o influir, estarem aportant la nostra energia positiva, ampliant el nostre camp d’acció i d’influència, i en paral·lel, reduint el cercle de preocupació. En canvi, si ens centrem en coses que estan dins l’àmbit de preocupació, ens abandonem i ens quedem sense energia per actuar on si tenim control directe.

En funció de la zona on centrem els esforços i energia, serem persones predominantment proactives o persones predominantment reactives:

Les PERSONES REACTIVES centren els seus esforços en el cercle de preocupació, enfocant-se en la culpa a altres persones, en els problemes del context i en circumstàncies sobre les quals no tenen cap control. Eludeixen la responsabilitat cap a fora. Es genera energia negativa que en combinar amb la menor dedicació de temps i acció en les àrees en què es pot fer alguna cosa, causen una reducció del cercle d’influència o d’atenció.

Les PERSONES PROACTIVES centren els seus esforços en el cercle de control i d’influència, es dediquen a les coses amb les quals poden fer alguna cosa. Prenen la seva pròpia responsabilitat, són positives, actuen amb planificació. Amplien el cercle i tenen més probabilitats d’aconseguir el que es proposen.

On vols dedicar, doncs, la teva energia a partir d’ara?

Escrit per Roser Claramunt, Psicòloga Coach n. 6367 i formadora, per a Psigma.