Cat / Esp

Addicció, malaltia i símptoma

Bon dia a tots/es!!!

Les addiccions són un problema comú a la nostra societat, i a les consultes de teràpia: addicció als medicaments, a drogues, al joc, al menjar, a les compres, al sexe, a internet, al mòbil, a la televisió, a les relacions afectives…, amb diferents nivells d’afectació i severitat. Algunes vegades les conseqüències són tan perjudicials per les persones que la lògica faria pensar que haurien de ser suficients per extingir la conducta i no consumir mai més, però no és així.

Després de molts anys de treballar amb pacients drogodependents i trobar-me a la consulta tantes vegades la pregunta «Per què he consumit?» una resposta que em serveix per entendre el que està passant és: perquè l’addicció és una malaltia, i de la mateixa manera que quan una persona té la grip tindrà febre, una persona que pateix alcoholisme tindrà l’impuls irrefrenable de beure alcohol, per exemple.

Si ens mirem l’addicció com una malaltia caldrà posar tots els límits possibles al consum, perquè l’impuls de consumir apareixerà. Límits com medicació que impedeixi beure (com és el cas de l’antabus amb l’alcohol), no portar diners a sobre i fer un seguiment de les despeses, no anar a llocs on es tingui accés a consum o que recordin consums anteriors, etc… són imprescindibles. Caldrà fer una deshabituació i mantenir-se sempre alerta posant aquests límits, molt més estrictes al principi del tractament i poder-los adequar per a normalitzar la vida quotidiana a mesura que avancem en l’abstinència.

Si entenem l’addicció com una sèrie de conductes apreses a base de reforços positius molt potents, la mirem des del punt de vista de malaltia, la qual cosa és necessària per a tractar-la, però no suficient. Si afegim el punt de vista de l’addicció com a símptoma podem acompanyar des d’una perspectiva més àmplia.

Què vol dir l’addicció com a símptoma?

Un símptoma és un indicador del fet que quelcom està passant «per dins» i es manifesta a través de l’addicció. Un avís d’assumptes que evitem, que no estan resolts o que hem apartat perquè fan mal o són difícils.

En la drogodependència es repeteix un factor que és «l’adormiment de la consciència», hi ha un component evitatiu: quan consumim drogues ens evadim de la realitat. Això implica que deixar-les de consumir farà que aquesta realitat que estàvem evitant aflori i es faci present, generant sovint incomoditat, angoixa o malestar.

He comprovat en els processos terapèutics amb drogodependents que moltes vegades hi ha situacions vitals difícils, doloroses i traumàtiques en la biografia personal. Sempre quan em trobo amb un pacient amb addicció per mi és essencial poder treballar què li ha passat per arribar a aquest punt, i quin «ús» fa de la substància, és a dir: «Per a què consumeix», què pretén aconseguir amb el consum? (no pensar massa en els seus problemes?, no avorrir-se?, no sentir que la vida és un sense-sentit?, socialitzar-se?, sentir-se millor?, no sentir emocions com la culpa o el remordiment?). Si podem arribar al fons d’aquestes qüestions podem entendre quin sentit té aquest símptoma i què hem de fer per erradicar-lo.

Paradoxalment, en aquests casos, més que buscar l’objectiu d’estar bé, ens centrem en l’objectiu de «saber estar malament», és a dir, saber gestionar el malestar la tristesa, la ràbia, l’estrès, la soledat etc… sense recórrer a l’addicció i a la sortida fictícia que ens dóna als problemes. Saber estar malament per a resoldre els problemes de maneres efectives.

Un últim apunt respecte a l’addicció: crec que l’addicció no s’hauria de reduir a una qüestió de voluntat, com si l’addicte fos una persona que vol deixar de consumir i no pot. S’assembla més a una dualitat: l’addicte vol consumir i no vol consumir alhora, té dues parts confrontades. Cal conèixer i explorar aquestes dues parts per poder potenciar la part sana i frenar la part patològica. Aquesta dualitat provoca una crisi interna, ambivalència i ansietat. Disposar de poques estratègies d’afrontament de l’ansietat pot retroalimentar el consum.

Desitjo que l’article hagi estat del vostre interès, no dubteu en contactar amb nosaltres si penseu que podem ajudar-vos en problemàtiques d’aquesta i d’altres tipologies,

Olga Xargay Borrell, Psicòloga d’adults, parelles i addiccions a PSIGMA GIRONA
olgaxargay@psigma.cat