Cat / Esp

“…. és que no m’escolta”, “… és que no m’entén”

Feliç tarda psigmer@s 😉

En aquest article, parlarem sobre la importància de la COMUNICACIÓ entre els éssers humans, us sona l’expressió:

“…és que no m’escolta”    “… és que no m’entén”

Som éssers socials per naturalesa, sí, però no naixem amb un manual a la mà per saber “com parlar-li a la meva mare/pare perquè m’entengui”, o per saber “com parlar-li al meu fill/a perquè m’escolti”.
El millor és que podem aprendre a comunicar-nos de la millor manera, sobretot si tenim l’interès d’amenitzar les nostres relacions i per tant sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els altres. 

Et sents identificat/da?, la veritat és que ens passa a molts!

Aventurar-se en el món divertit de l’estudi del comportament humà, la Psicologia, pot proporcionar-te eines útils per aplicar-les i aconseguir resultats favorables.

Comencem pel què és bàsic; els estils de comunicació en els seus extrems, per una banda el passiu i per l’altra l’agressiu. Et convido que t’ho imaginis com una balança en la qual al mig, per assolir l’equilibri, veuràs el tipus de COMUNICACIÓ ASSERTIVA, (ho escric amb lletres majúscules perquè aquest és el nostre objectiu per aconseguir que les nostres relacions siguin funcionals), perquè ens escoltin més i perquè ens entenguin millor.

Seguim amb exemples sobre la balança dels tipus de comunicació. Quan callem, no expressem el que pensem ni el que sentim, estem comunicant d’una forma passiva, compte!, això no vol dir que siguis passiu. Abans de continuar, toca explicar que no qualifiquem a la persona com un tot, més aviat, observem i ensenyem sobre el seu comportament, és a dir, no puc dir ets passiu o ets agressiu o ets assertiu, perquè cadascú és diferent, jo sóc la Carolina, tu ets en Marc, tu ets la Montse, tu ets (el teu nom). El que si podem dir és, per exemple: en aquesta situació amb la meva mare em vaig comportar de forma passiva, o en aquell dinar familiar potser vaig dir les coses amb un to agressiu, o em sento molt contenta perquè vaig poder dir al meu fill el que volia i em vaig saber explicar bé. En alguns moments utilitzem un estil de comunicació i després en una altra situació pot ser que utilitzem un altre estil de comunicació i segurament cadascú tindrà més tendència a utilitzar més un estil que un altre.

Continuem; quan explotem, alcem la veu o cridem el que volem dir i a vegades surt de la nostra boca el que no ens hauria agradat dir, això és l’estil agressiu. Recordo un pacient que per mitjà d’un dibuix m’explicava de manera figurativa “és com si passés del cor a la boca, en lloc de passar per la ment. La pròxima vegada, vull que del cor passi al filtre de la ment i després surti per la boca”. Em va agradar molt aquesta explicació perquè ell veia el cor com l’emoció calenta, la no saludable era la ràbia . Ell veia que era important “passar per la ment”, fer un STOP per PENSAR i a partir d’aquesta reflexió i canvi de pensament, comunicar-nos amb un estil assertiu.

Per tant, quan utilitzem l’estil de comunicació assertiva, és quan podem expressar el que volem de forma directa i honesta, millorant la transmissió del missatge perquè ens escoltin i ens entenguin. Per exemple, quan som assertius no exigim, més aviat proposem. No suposem o insinuem més aviat preguntem. Per aconseguir això hem de fer un entrenament conductual, s’han d’anar entrenant tècniques perquè la balança de la comunicació pugui estar en equilibri la major part del temps. També ajuda fer un entrenament cognitiu, és a dir, identificar els pensaments disfuncionals que podem tenir sobre un mateix, els altres i el món.

És molt probable que milloris teva relació familiar si intentes comunicar-te des de l’estil assertiu. El canvi pot ser difícil però no impossible.

Carolina Rincón Valenzuela: Psicóloga sanitaria Col. 20436  – Psigma Vic
carolinarincon@psigma.cat

Compartir:Email this to someoneTweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Share on LinkedIn