L’adolescència és la transició entre la infància i l’edat adulta i normalment comprèn a tots aquells nois i noies entre 12 i 18 o 20 anys (de vegades fins i tot més!).
Tots sabem (gairebé sempre per experiència pròpia) que l’adolescència és una època difícil, marcada per molts canvis; canvis a nivell físic, hormonal, psicològic, emocional…
De vegades ens treuen de polleguera… però què faríem sense ells? Sense la seva naturalitat? Sense aquelles mirades plenes d’il·lusions? Sense aquell enorme afany de canviar tot allò que no els hi agrada i de lluitar per allò que volen?
Cohabitar amb ells pot arribar a ser complex, però potser si coneixem els canvis que experimenten i com els afecten podem arribar a entendre’ls millor.
“Es passa el dia amb els auriculars posats i aïllat de la família”: És ben cert que molts adolescents passen moltes hores tancats a la seva habitació o aïllats mitjançant la música a tot drap o en el seu món (videojocs, llibres, sèries…). Necessiten crear unes fronteres, uns límits en el domicili per poder separar-se dels pares. Inconscientment estan creant la seva pròpia identitat, el seu propi camí i necessiten distanciar-se dels pares. Sovintho han d’evidenciar amb aquest tipus de comportament.
“Es passa el dia engominant-se i mirant-se al mirall”: Com tots sabem, durant aquesta etapa hi ha molts canvis a nivell físic i que a més a més es produeixen en molt poc temps. El jove necessita acceptar aquests canvis i requereix sentir-se acceptat i admès pels altres (sobretot pels companys i companyes), per això moltes vegades diem que es tornen presumits en excés, que es dutxen tres vegades al dia o que es passen el dia emprovant-se tota mena de roba diferent…
“Està obsessionat amb la seva colla d’amics i no vol saber res dels seus pares”: Com ja hem comentat existeix un excés de canvis durant aquesta etapa i (com a tots nosaltres) els canvis provoquen temor. Això fa que tinguin la necessitat d’identificar-se amb un grup que estiguin experimentant aquests canvis igual que ells, aquest vincle que formaran amb els companys els ajudarà a guanyar autonomia i llibertat. Sentir-se vinculat amb una colla d’amics durant aquesta època és imprescindible per sentir-se recolzats.
“El meu fill se’n va a dormir a les tantes i cada dia li costa més llevar-se”: A partir de la pubertat la segregació de melatonina (substància natural que determina el cicle de son i vigília) es retarda i cada vegada es fa més tard, això fa que els hi costi més adormir-se per les nits i, com a conseqüència, despertar-se als matins.
“Passa d’estar content a estar enfadat en tan sols un instant”: Els canvis d’humor en l’adolescència són molt bruscos, es tornen indecisos, contradictoris, rebels… Hem de tenir paciència, estan buscant la seva pròpia identitat, estan construint la seva personalitat i com que encara no tenen una estructura psicològica ferma es deixen influenciar pels demès i són molt vulnerables als canvis.
“S’ha tornat molt impulsiu i quan vol les coses les vol al moment, no pot esperar”: La irreflexibitat i la baixa tolerància a la frustració són uns trets bastant descriptius dels joves. Això ocorre perquè a nivell cerebral hi ha certes substàncies implicades (hormones, neurotransmissors…) que actuen en els centres de recompensa i fa que els joves requereixin una compensació immediata i que no tinguin l’autocontrol suficient per esperar.
“Sempre crida, desafia constantment i vol tenir l’última paraula”: Com hem comentat abans, el seu cervell és totalment impulsiu, haurà de passar un temps perquè desenvolupin cert autocontrol. Tot aquest cúmul de canvis (que els apropa a l’edat adulta) fa que es sentin grans i forts, que creguin tenir més arguments per desafiar i contestar als pares…
Evidentment, durant aquest període es donen molts més canvis que ens donarien per un llibre sencer. Cal remarcar que tots aquests trets són molt descriptius d’aquesta època però això no vol dir que tots els adolescents hagin de passar per cadascun d’ells… Hi ha nois/es que són més infantils, d’altres que sembla que maduren abans… Però la majoria de cases on hi viu un adolescent tenen una cosa en comú; els conflictes.
Hem de pensar que es troben en una fase en la que deixen de ser nens o nenes per convertir-se en adults. La manera que tenen ells de diferenciar-se dels adults (normalment dels pares) o dels infants, és duent a terme conductes desafiants, tornant-se negativistes, rebel·lant-se. No se senten identificats amb cap de les dues franges d’edat abans mencionades, podríem fins i tot dir que es troben en un “llim de l’edat”.S’aferren a que són nens quan els hi exigeixes massa i s’enfaden perquè els tractes com nens i volen ser tractats com adults. Ells observen als adults amb recel, amb atracció… volen ser tractats com a grans, tenen un gran desig de ser independents… però alhora els fa por fer-se grans. En certs moments també necessiten sentir-se nens perquè, en part, troben a faltar la seva infància. Viuen en un món ple de contradiccions.
El desafiament adolescent és una de les maneres que tenen per formar la seva identitat, així és com construeixen la seva personalitat. Se senten incompresos i necessiten alliberar-se dels pares, distanciar-se… i ho fan a crits, tancant-se a la seva habitació, negant-se a dur a terme el que se’ls hi demana o directament “passant de tot”.
Necessiten aïllar-se per trobar-se, necessiten estar sols per saber qui són. Han de gaudir de la seva intimitat, el seu espai, el seu món personal.
El que hauríem de fer els adults és no analitzar-ho tot, no jutjar i no voler que els metges o psicòlegs ens donin respostes i solucions immediates. Perquè la veritat és que no hi ha solucions màgiques, tots aquells conflictes i canvis són naturals i propis d’aquesta edat. Però si, arribarà el dia en que tot això acabarà i el vostre fill acabarà convertint-se en un adult competent i responsable. Ho passareu junts i ho superareu junts.
