– La recepta que et pot oferir la psicoteràpia per a gestionar
el malestar intens davant la pèrdua d’un ésser estimat –
Perdre una persona que estimem pot donar-se de formes o amb orígens molt diferents. Pot ocórrer, per exemple, com a conseqüència de que un fill marxi a viure a l’estranger, davant la separació de la parella o, pel motiu més definitiu, quan es dóna la mort d’un ésser estimat.
Davant les pèrdues importants de persones, feines, habitatges, capacitats, etc, és imprescindible elaborar un dol, és a dir, anar digerint a poc a poc la situació. La sàvia i experta Elisabeth Kübler-Ross va descriure inicialment un ordre en les fases del procés de dol davant la mort d’un ésser estimat (negació, ira, resignació, depressió i acceptació), però amb el temps es va entendre que aquestes etapes també formaven part del mateix procés a passar per a les persones que han sofert la pèrdua d’un ésser estimat, encara que aquest no hagi mort. Posteriorment s’han descrit diferents combinacions de varietats en aquestes fases fins a arribar a simplificar-les encara i, per arribar a dir amb certesa, que aquestes etapes mai es donen de manera lineal. Cada persona tindrà el seu procés de dol únic i diferencial. No considerem que tothom comenci per la negació o que el final del procés s’acabi amb la fase d’acceptació sinó que, en realitat, no existeix un patró normatiu en aquest sentit. Entendre-ho d’aquesta manera ajuda a no patologitzar un procés que és i hauria de ser natural i normal.
Tanmateix, això no vol dir que, en ocasions, manegar-nos amb el dol ens costi o es pugui arribar a cronificar. A vegades, el que hem de pair és massa fort per al nostre estómac i durant molt temps podem arrossegar molèsties desagradables. Quan aquestes es mantenen molt temps o la intensitat no és tolerable, pot haver arribat el moment de buscar ajuda.
L’assessorament en el dol consta de dues fases: la vessant pedagògica i la de l’avaluació. En la primera, un expert t’explica què és el dol, quines fases pot tenir, com sol evolucionar, quines coses et poden ajudar, etc. L’avaluació d’un professional pot detectar si ens trobem davant un dol normal o si té indicadors per a ser complicat, si hi ha antecedents de risc, si pot coexistir amb algun trastorn, etc. En canvi, el tractament psicològic davant la pèrdua ja va més directe a buscar les claus del que ens ajudi a digerir allò que ens costa. Per a pair a vegades necessitem el digestiu adient.
Caldrà anar-lo bebent i deixar que, així, puguem fer millor la digestió que se’ns havia quedat encallada. El psicoterapeuta t’ajudarà a trobar les teves estratègies emocionals, a nodrir-te de la teva xarxa social i a prevenir les recaigudes.
Davant de les situacions que ens fan patir podem aguantar, conformats i en silenci, o bé podem intentar fer sortir a la llum aquelles estratègies que ajudaran a que el malestar duri el menys possible i puguem millorar exponencialment la nostra qualitat de vida.
A vegades hi ha indigestions que ens sobrepassen i que ens ho fan passar molt malament. Hi ha coses a la vida que no podrem evitar empassar-nos, però podem aprendre a digerir-les, a enfortir el nostre estómac i a reduir el malestar que ens provoquen.
