Cat / Esp

AJUDEM ELS NOSTRES PETITS A TENIR UNA BONA AUTOESTIMA

L’autoestima és el punt de partida pel desenvolupament positiu de les relacions humanes, de l’aprenentatge, de la creativitat i de la responsabilitat personal. A més, és l’encarregada de determinar fins a quin punt podrà el nen utilitzar els seus recursos personals.

Els nens sempre tenen motius per fer el que fan. Els nostres esforços per portar-los per un camí positiu depenen, en gran mesura, de la capacitat dels adults per comprendre les raons o els motius de les seves accions. Moltes vegades, aquests motius estan “ocults”, provenen de sentiments i situacions que es troben “dins” el nen i que aquest no és capaç de descriure’ns. Però l’autoestima és un sentiment que s’expressa sempre amb fets, així que podem detectar-la en els més petits a través del què fan i de com ho fan.

Els nens actuen per obtenir una major satisfacció i creure’s millors. Busquen que els adults aprovem les seves conductes i eludeixen les tasques en les que podrien fallar, a més d’actuar per confirmar la imatge que els altres, i que ell mateix, tenen d’ell. Així si un nen està convençut de ser “bo” tendirà a comportar-se bé; pel contrari, si pensa que és “dolent”, buscarà (inconscientment) la reprimenda i el càstig.

L’autoestima també és un dels factors més importants a l’hora de tenir èxit escolar. Els nens amb poca autoestima acostumen a trobar poques satisfaccions a l’escola, de seguida perden la motivació i l’interès i, en canvi, dediquen bona part de les seves energies a aquells aspectes que es relacionen amb els sentiments cap a ells mateixos; per exemple, la relació amb els altres, problemes, temors i ansietats. D’aquesta manera, dediquen a l’escola i a les àrees escolars una atenció mínima. El nen amb poca autoestima lluita contínuament amb factors que li produeixen ansietat i si l’ansietat és excessiva l’aprenentatge es fa més difícil.

Però no només l’aprenentatge,  les relacions socials també es veuen afectades quan el nen té poca autoestima; ja que acostumen a ser excessivament agressius o reservats en les seves relacions i això produeix poca satisfacció en els altres, el que dificulta l’establiment de noves interaccions. I per aquests nens les relacions personals tenen una tremenda importància: busquen en els altres el recolzament i l’aprovació que no troben en ells mateixos.

Un dels aspectes més importants per tal de que els nens puguin tenir una bona autoestima és la vinculació, la satisfacció que obté el nen al ser capaç d’establir vincles que són importants per ell i que els altres reconeixen com a importants. Així per tal de que els nens puguin tenir un bon grau de vinculació necessiten saber que formen part d’alguna cosa, sentir-se un membre important i necessari de la família, de la classe, de la colla d’amics, de l’equip esportiu… Necessita comunicar-se de manera efectiva amb els altres i compartir els seus sentiments. Els nens es senten més segurs quan perceben que les persones del seu entorn es preocupen per ells, els cuiden, els mostren apreci i els fan notar que són importants per ells.

Existeixen maneres concretes de relacionar-se amb nens que ens poden ajudar a  augmentar el seu sentiment de vinculació. Per exemple, demostrar-los l’afecte a través del contacte físic, quan ens sentim contents per alguna cosa que han fet els podem fer un petó, una abraçada o un petit copet a l’esquena, just per fer-los notar la nostra aprovació. Fer-los notar amb paraules, com de bé ens ho passem amb ells també augmentarà la seva satisfacció, pels nens és important assegurar-se dels sentiments positius mitjançant les paraules. A més, al fer-ho els adults, estem dotant els més petits d’expressions de reafirmació que llavors ells poden utilitzar i ampliar les seves possibilitats de bona relació amb els altres.

Els elogis concrets també ens poden resultar molt útils, és a dir, els podem felicitar pel dibuix que han fet, però també els podem dir que ens han agradat molt els colors que han fet servir, “sobretot el vermell i el blau”, per exemple. Els nens necessiten saber què és el que els hi agrada als pares i als professors i quines coses fan bé als seus ulls; els fa falta saber que s’aprecia el seu interès per fer les coses bé, i quan els elogis són concrets, són més creïbles, i ajudem als nens a desenvolupar una major consciència d’ells mateixos.

Els nens també necessiten aprendre quan s’estan relacionant bé, elogiar les seves bones relacions amb els altres els proporciona una base que va refinant el seu inventari d’habilitats interpersonals.

Compartir els nostres sentiments amb els més petits  pot ser una eina útil per ajudar a augmentar el grau de vinculació dels nens. Els adults tenim dies bons i dies dolents, ens passen coses agradables i coses desagradables. No compartir aquestes experiències amb els més petits podria fer augmentar la seva ansietat, si els nens senten que els adults estem tristos i no saben per què, és probable que es sentin culpables a  més d’angoixats. Si els nens ens fan enfadar i els expliquem per què, els hi estem proporcionant informació que els pot permetre canviar.

A nivell familiar també podem  millorar la vinculació donant-nos oportunitats per tal de que els components de la família treballin i juguin junts. Hem de materialitzar situacions que incloguin a tots els membres de la família, podem convertir els àpats en un moment especial, de manera que tots mengem junts en comptes de cadascun pel seu cantó, i així nens i grans podem compartir amb la resta els nostres assumptes personals.

Des de Psigma, com a professionals especialitzats en psicologia infanto-juvenil, us podem ajudar a posar en pràctica aquestes i altres estratègies per millorar l’autoestima dels més petits i el funcionament familiar en general. Per a qualsevol consulta no dubteu en contactar amb nosaltres.

Extret del llibre “Cómo desarrollar la autoestima en los ninos” de Harris Clemes i Reynold Bean.