Cat / Esp

Arteràpia

L’art i el procés creador han conviscut amb nosaltres des de temps ancestrals, l’art sempre ha estat present, ens ha acompanyat i nodrit, la creativitat forma part de l’ésser humà i sorgeix de manera espontània.
L’arteràpia en si com a disciplina és realment moderna, va sorgir a finals del segle XX, molts van ser els autors pioners que la van desenvolupar i van assentar les bases teòriques i experiencials d’aquesta disciplina. Les condicions d’aquest moment històric després de la segona guerra mundial van fer néixer i germinar l’arteràpia en diferents llocs al mateix temps.

L’art fonamentalment és definit com allò que uneix, aquesta definició ens remet al principi bàsic del que és l’arteràpia. El procés d’arteràpia és curatiu ja que serveix com a pont de connexió-unió entre l’intern i l’extern, l’inconscient i el conscient. Ajuda a expressar, d’una manera creativa-simbòlica, en un clima de joc, sentint-nos més segurs i ens permet externalitzar i així deixar-nos portar per la part més instintiva, emocional i irracional, simbolitzant i materialitzant allò que necessitem treballar psicològicament i reinterpretant la nostra pròpia realitat des de la imaginació.

En la teràpia d’arts expressives utilitzem diferents expressions artístiques com la pintura, l’escultura, el collage, la música, la dansa…en format de grup o de forma individual. Normalment s’expressa el motiu de consulta o s’elabora allò que volem treballar, i en un segon pas podem entrar en les arts i en la creativitat. Per a això és important descentralizarnos, poder ingressar en un espai terapèutic, en un pla diferent de la quotidianitat i passar a la part sensorial i a l’acció.
El terapeuta opera durant tota la sessió com una figura simbòlica, transmet amb la seva manera de fer i amb la seva actitud sensible, respectuosa i humil, que acull, protegeix i guia per donar un marc on pugui expressar-se el dolor o el problema a tractar.

A través de les teràpies expressives ens aproximem al conflicte, al problema, al que ens limita i preocupa, no amb l’objectiu d´eliminar-lo, sinó amb l’objectiu de submergir-nos, deixar-nos afectar i vivenciar, modelar, ampliar i transformar-lo. És el donar nous sentits, significats i ampliar l’experiència. Tots podem fer de la nostra vida alguna cosa creativa.

Anna Perelló Costa

Psicòloga col.15140