Bon dia a tots!
Aquest mes el dediquem a l’adolescència, i des de l’Àrea de Psicologia Legal i Forense, avui parlarem de nens / adolescents psicòpates: hi ha psicopatia en aquesta etapa de la vida?, quins símptomes presenten aquests adolescents?, és possible avaluar-los i tractar-los? Si t’interessen aquestes i altres qüestions relatives, no deixis de llegir l’ article!.
La psicopatia representa un dels trastorns més devastadors presents en qualsevol societat, no només per la gravetat i violència de les conductes que genera, sinó també perquè exigeix la utilització d’un ampli rang de serveis, des del sistema penitenciari i judicial als sistemes de salut mental i benestar.
Robert Hare (un dels majors experts internacionals en aquest camp) ha descrit als psicòpates com “depredadors de la seva pròpia espècie”, que utilitzen l’encant, la manipulació i la violència per controlar als altres i satisfer les seves pròpies necessitats.
Mancats de consciència i de sentiments cap als altres, actuen amb extraordinària sang freda, violant les normes i expectatives socials sense cap sentiment de culpa o remordiment. Així mateix, aquests subjectes són responsables d’una gran quantitat de crims greus, de la violència i del dany físic, emocional i social que es produeix en qualsevol societat. Però potser la dada més alarmant sigui que pràcticament tothom, en algun moment de la seva vida, es veu afectat per les conductes antisocials dels psicòpates, ja que aquests es troben ben representats entre els criminals reincidents, delinqüents sexuals, traficants de drogues, estafadors, mercenaris, polítics corruptes, advocats sense ètica, taurons de les finances, venedors sense escrúpols, terroristes i líders de sectes religioses.
La Psicologia Jurídica és l’àmbit de la Psicologia que desenvolupa les seves investigacions i metodologia per millorar l’exercici del Dret, en general, i la intervenció del Sistema de Justícia, en particular, entenent-se per aquest Forces i Cossos de Seguretat, Administració de Justícia i Institucions Penitenciàries. D’aquesta manera, atenent a l’interès del Dret, el fi del qual és la regulació de la convivència social, la Psicologia pot realitzar importants aportacions com a ciència que explica la conducta (Muñoz et al., 2011).
Centrant-nos en la infància i en la joventut, des de la Psicologia Jurídica hi ha dues aportacions teòriques fonamentals per a la comprensió de la psicopatia en la infància. Una d’elles es centra en els aspectes del comportament antisocial (Lynam, 1997), i l’altra destaca la presència d’un tret fonamental en la identificació del trastorn com és la insensibilitat emocional (Frick, O’Brien, Woothon i McBurnett, 1994) .
Una de les funcions més importants que esperem de les teories que expliquen la psicopatologia és predir quines persones són més propenses a exhibir conductes altament pertorbadores. La nostra incomprensió del fenomen d’actes violents tan greus ha fet que moltes vegades acabem relegant a aquest tipus de persones al regne del mal: “són dolents, malvats”. Ens preguntem com podria algú matar repetidament, violar, robar, agredir… si no és per la manifestació d’una força maligna. Però, tot i que considerem els actes que realitzen aquestes persones com “malignes”, els individus que els cometen són indubtablement humans. La seva “maldat” rau en la premeditació amb què planegen fer mal als altres. En aquest sentit, els psicòpates no són “diferents” de nosaltres, sinó que mostren aspectes extrems de l’ésser humà.
Hare defensa que aquests individus es caracteritzen per experimentar emocions làbils i superficials, per la seva falta d’empatia, ansietat i sentiments genuïns de culpa i remordiment, així com per la seva incapacitat per establir vincles duradors amb altres persones. Són arrogants, egocèntrics, manipuladors, dominants i enèrgics. A nivell conductual són irresponsables, impulsius i buscadors de sensacions, solen transgredir amb facilitat les normes socials i es caracteritzen per un estil de vida clarament inestable que inclou comportaments parasitaris i mancats de planificació.
Podem parlar de psicopatia en població infantil i adolescent? Alguns autors defensen que moltes de les característiques psicopàtiques que apareixen en l’adolescència no són més que aspectes normals del desenvolupament i que quan el subjecte arribi a l’edat adulta tendeixen a desaparèixer (Seagrave i Grisso, 2002). En canvi, hi ha altres autors que, estant d’acord amb l’afirmació anterior, consideren que molts dels símptomes presents en un diagnòstic de psicopatia són detectables en nens i són alguna cosa més que manifestacions normals d’una etapa del desenvolupament (Johnstone i Cooke, 2004 ).
Encara que cal tenir molt presents les característiques evolutives pròpies d’un adolescent, ja que sovint alguns dels símptomes associats a la psicopatia poden presentar-se en l’adolescència com una etapa evolutiva més i per tant córrer el risc de diagnòstics falsos positius, les dades ens permeten dir que sí que podem detectar característiques psicopàtiques a edat primerenca, la qual cosa és molt important per poder exercir tasques de prevenció i poder desenvolupar estratègies d’intervenció adequades per a aquest tipus de joves. Aquests nens són inexplicablement “diferents” als nens normals, més difícils, entremaliats, agressius i mentiders, difícils a l’hora de relacionar-se o d’acostar-se als altres, i sempre estan intentant desafiar la norma i a l’autoritat.
Dins d’aquest grup tan gran i heterogeni de nens amb problemes de conducta, haurem de saber diferenciar un grup d’ells que, a més de tenir elevats nivells de comportament antisocial, i de desafiar constantment a la norma i a l’autoritat, són subjectes freds, manipuladors, mentiders i amb bastant dificultat a l’hora d’experimentar determinades emocions, sobretot associades a la por, i que com a conseqüència d’això no aprenen dels càstigs, pel que és molt complicat socialitzar-los. Aquest grup de joves requereix d’una atenció especial perquè no estem parlant únicament de problemes de comportament, sinó d’uns trets de personalitat (fredor emocional, manipulació, manca d’empatia …) que associats a una manca d’internalització de la norma fan d’ells nens molt problemàtics per a la societat.
L’interès per l’avaluació de la psicopatia en població infanto-juvenil va tenir un interès notable en la dècada dels 90, especialment per la necessitat de dissenyar una eina que pogués aplicar-se als joves, ja que el que existia fins llavors era únicament per població adulta. Existeixen diverses proves, encara que les més importants han estat desenvolupades per Robert Hare.
I pel que fa al tractament, ens trobem davant d’un repte de futur. La majoria dels autors coincideixen que, a dia d’avui, no s’ha demostrat que hi hagi algun tipus d’intervenció reeixida amb aquests individus, però el fet de trobar cada vegada més investigacions que demostren l’existència d’aquest trastorn en etapes infantils, fa que caminem en la bona direcció. Kochanska (1997) ressalta la importància d’avaluar el temperament en l’infant, ja que aquells nens que per temperament són “poc temorosos” tindran serioses dificultats per desenvolupar emocions morals com la culpa o l’empatia, incidint en el desenvolupament moral del menor .
Si voleu aprofundir en aquest interessant tema, no deixeu de llegir l’article de Lucía Halty i María Prieto-Ursúa i l’impactant cas sobre Beth Thomas, coneguda com “la nena psicòpata”.
Maria Andrés, psicóloga jurídica i forense a PSIGMA BARCELONA
mariaandres@psigma.cat
