Bon dia!!
Quantes vegades hem dit a un nen “és que ets un trapella”, “és que ets un mal educat”, “és que ets un belluguet”, “és que no t’esforces”, “és que ets un vague”, “tots els teus amics saben fer-ho i tu no”, “vigila que ets una mica maldestre”… D’una manera o altra, amb el nostre llenguatge etiquetem el comportament dels més petits i els estem dient què esperem d’ells i com volem que es comportin, fet que pot provocar comportaments, actituds i creences no desitjades.
Això passa perquè els nens i nenes formen el seu autoconcepte a partir de la informació que reben dels adults que són importants per ells i elles, és a dir, en base a la informació i els missatges que els transmeten els pares, els germans, els avis, els professors…, i en aquest sentit, si les persones que són importants per ells no els veuen capaços de fer segons quines coses ells tampoc s’hi veuran. Per tant, si les persones importants per ells creuen que són “uns trapelles”, “uns mals nens”, “uns mal educats”…, doncs ells seran així perquè és el que han sentit sempre i es comportaran tal com nosaltres els transmetem que són.
Aquest fenomen és el que anomenem profecia autocomplidora o efecte Pygmalió: les expectatives que les persones tenen sobre nosaltres tendeixen a complir-se. Per tant, si la meva mare no creu que pugui aprovar un examen, que sóc una persona que li costen els estudis segurament l’esforç que jo hi posaré serà molt menor, perquè ningú espera que jo ho faci bé i em veuré com una persona poc competent a nivell intel·lectual. Per tant, frases com “pobret s’hi esforça però no pot més”, “ajudem-lo molt perquè no pot”… sovint, tot i estar dites amb la millor intenció, ens fan un flac favor.
El millor que podem fer és acceptar i conèixer bé les potencialitats i limitacions de cada nen i nena, animant-los a què desenvolupin al màxim tot el que se’ls dóna bé i oferir suport per superar les dificultats que ens presenten les limitacions. El que avui no sabem fer pot formar part del nostre repertori de potencialitats en el futur.
A més, sempre cal potenciar l’escolta activa, doncs els nens i nenes ens han de poder explicar què els passa, què troben divertit, què els costa i què volen i què no volen fer, quin nen o nena els molesta a l’escola, etc., sense sentir-se jutjats ni etiquetats.
I evidentment, augmentar els comentaris positius i eliminar els negatius. Elogiar un nen o nena per la seva conducta gairebé suposa de manera automàtica que aquesta conducta es torni a repetir, els nostres petits busquen la nostra atenció, si la reben quan es comporten malament, automàticament la conducta també es torna a repetir, i en aquest cas la conducta que es repeteix no és volguda ni desitjada per ningú. Oblidem la crítica i centrem-nos en els aspectes positius del que fan i en quines estratègies podem utilitzar la pròxima vegada per millorar les seves conductes.
Per a qualsevol pregunta no dubteu en contactar-nos, us ajudarem encantats!
Naiara Muñoz, psicòloga infantil a AULA PSIGMA VIC
naiaramunoz@psigma.cat
