Hola a tots els lectors del blog Psigma!
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH/TDA) és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per tres símptomes principals: dèficit d’atenció (dificultats per concentrar-se, fàcil distracció, pèrdua d’objectes, dificultat per seguir ordres…), hiperactivitat (excés de moviment, parla excessiva…) i impulsivitat (falta de reflexió, dificultats per planificar, actuar sense pensar, etc.).
Tots presentem o hem presentat en algun moment de la nostra vida algun d’aquests símptomes, per això, per poder diagnosticar-lo, els símptomes han d’aparèixer abans dels 7 anys, mantenir-se en el temps -almenys 6 mesos-, que apareguin en dos o diversos ambients (per exemple, a casa i a l’escola) i que ocasionin un malestar significatiu en la vida diària de la persona.
Existeixen diferents teories que intenten explicar les causes, tot i això, actualment la causa que es considera la principal responsable és la biològica, que explica que existeix un desequilibri químic en l’àrea del cervell encarregada de l’atenció i el moviment. També s’ha de tenir en compte el paper de l’herència en les causes del TDAH, molts pares amb nens amb TDAH solen sentir-se identificats amb ells i alleujats el dia que reben un diagnòstic que explica les causes d’aquests símptomes.
Hi ha tres subtipus de TDAH: el TDAH en què predomina el dèficit d’atenció, el TDAH en què predominen la hiperactivitat i l’impulsivitat i el TDAH combinat, en què tots els símptomes es presenten amb intensitat similar.
La majoria dels nens diagnosticats amb TDAH seguiran presentant dificultats en el control de l’atenció, de l’ impulsivitat i de la hiperactivitat en l’edat adulta, per això el TDAH es considera un trastorn crònic, tot i que els símptomes varien depenent de l’edat de la persona.
Les persones amb TDAH podríen presentar també baixa autoestima, poca motivació, dificultat en les relacions socials, problemes de conducta o baix rendiment acadèmic o laboral.
Tot i això, cal assenyalar que les persones amb aquest trastorn també tenen moltes virtuts; són molt creatius, extravertits, tenen un pensament molt ràpid i són molt intuïtius, entusiastes, amb una gran expressivitat afectiva, poden realitzar diverses activitats al mateix temps, són sincers, sensibles i tenen molta molta energia, a més de molts altres aspectes positius que els fa únics.
El tractament és sempre multidisciplinari i sol incloure tractament psicològic, psicopedagògic i farmacològic.
A les diferents seus de PSIGMA (Barcelona, Girona, Vic, Manresa i Figueres) trobareu professionals que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH reduint els efectes negatius que el TDAH produeix en les persones, ja siguin nens, adolescents o adults.
REGLES BÀSIQUES A SEGUIR AMB UN NEN AMB TDAH: (adaptat de Barkley , 1995)
- Els reforços han de ser immediats. Les conseqüències que apliquem a la conducta del nen han de ser al moment, no demorar en el temps.
- Donar feedback (retroalimentació) amb molta freqüència. Retroalimentar es refereix a fer comentaris al nen sobre l’adequació o no de la conducta en cada moment i en cada context i de manera pròxima en el temps.
- Les recompenses han de ser més duradores i eficaces. És convenient dedicar el temps que calgui a reflexionar i planificar sobre les recompenses més adequades.
- Millor aplicar recompenses a la conducta desitjada que càstigs a la conducta a evitar.
- És convenient fer referències al temps (per exemple: avisar que queda poc temps per jugar i començar amb la tasca) i relacionar i anticipar tasques.
- També cal concretar la informació més important de la tasca. Fer èmfasi en aquells aspectes més importants, més de l’habitual, així s’eviten errors.
- Explicar la font de motivació del treball. Recordar la conseqüència positiva pactada per a la realització d’una determinada tasca.
- Fer més tangibles els pensaments i la resolució dels problemes. Resulta molt útil acostumar-se a verbalitzar els pensaments i els passos per resoldre un problema, perquè el nen el tingui com a model i alhora facilitar que ell mateix faci servir aquesta estratègia.
- Ser coherent. Actuar de manera conseqüent, és a dir complir els pactes a més d’utilitzar el mateix criteri per a les situacions que puguin sorgir en el temps.
- Actuar més que queixar-se.
- Planificar amb antelació les situacions problemàtiques. Nosaltres coneixem als nostres fills i si prestem atenció a la seva conducta podrem detectar les característiques de les situacions en què el nen té problemes, per això, és bo avançar-se als problemes.
- Mantenir la perspectiva de les seves dificultats. No culpabilitzar al nen, ja que als nens amb problemes d’hiperactivitat els costa molt fer coses que la majoria dels altres nens fan sense problemes. Tenir present que es tracta d’un problema de base neurobiològica, que no poden controlar.
- No personalitzar els problemes i el trastorn. Tal com s’esmenta en el punt anterior no s’ha de culpabilitzar al nen o a altres. Recordar el punt 10.
- Ser indulgents. Quan no sigui necessari, no ser massa exigents amb el nostre fill/a, escollir aquells 2 o 3 aspectes concrets que considerem prioritaris, que més interfereixen, i ser més permissius amb altres conductes.
Montse Grau, Psicòloga infantil i juvenil de PSIGMA MANRESA
montse@psigma.cat
