Bon dia! Avui us parlarem sobre el Còlic del lactant, un trastorn que pateix molts dels nadons al néixer i que els pares no saben com s’ha de tractar, com reconèixer si és còlic…
El Còlic el lactant és un trastorn benigne de caràcter multifactorial, i és freqüent en lactants sans. Es pot descriure com un trastorn gastrointestinal funcional amb una duració de tres hores o més al dia, almenys tres dies a la setmana per un període superior, mínim d’una setmana i amb un desenvolupament del lactant en quan a pes i talla normal.
Sol aparèixer al voltant de les dues primeres setmanes, i habitualment desapareix entre el tercer i quart mes de vida.
Es presenta de manera sobtada on hi ha plors prolongats difícils de consolar acompanyats d’irritabilitat i nerviosisme sense causa aparent.
El plor té un clar inici i final, sense relació amb el que el nen estava fent. És un plor diferent al que habitualment emet i és més freqüent cap a la tarda-vespre.
Els lactants en el moment del còlic també adopten una posició de cames flexionades sobre l’abdomen i punys tancats, amb el cos tens i expressió de dolor a la cara.
Són difícils de consolar i tranquil·litzar.
Aquest quadre sol venir acompanyat de restrenyiment, regurgitacions i gasos acumulats.
L’etiologia dels còlics és desconeguda però actualment existeixen varis estudis on s’evidencia que influeixen múltiples factors com per exemple:
-
Causes psicològiques: el comportament del nadó, la seva predisposició; ambient familiar, si és estressant o no; vincle amb la mare, com és el binomi mare-nadó
-
Causes gastrointestinals: immaduresa del tracte gastrointestinal i la hipertonicitat que existeix; hormonals, la intolerància a la lactosa entre d’altres; digestions pesades i dificultat per expulsar els gasos degut a la immaduresa de l’aparell digestiu.
-
Causes dietètiques: dificultat en assimilar la proteïna de vaca
Què es pot fer?
Existeixen varis tractaments pel còlic infantil, però no hi ha un consens per establir un remei universal pel fet que és un síndrome en el que participen molts factors causals de tot tipus.
Des de Psigma Vic us oferim el tractament orientat a la teràpia manual que consisteix en:
– massatge abdominal: adequat per disminuir la distensió abdominal i afavorir l’alliberació de gasos. El massatge infantil promou l’alliberació d’endorfines les quals augmenten les defenses del nadó
– osteopatia visceral i del raquis: sovint cal alliberar el sacre i la zona dorso-lumbar. El treball sobre el mediastí i el moviment adequat de l’estómac
– osteopatia cranial: per alliberar el nervi vago el qual és l’encarregat de la innervació parasimpàtica de la majoria de les vísceres abdominals
L’ambient familiar cal que tingui molta paciència i tranquil·litat ja que aquests es transmeten al nadó. Cal evitar una estimulació excessiva i augmentar el contacte físic amb el nadó mitjançant moixetes, contacte pell a pell, massatges.
I tenir present que si es decideix i es pot optar per l’alletament matern aquest facilita la digestió, això si, cal tenir present que pot succeir igualment i aleshores és probable que la mare hagi de deixar de menjar proteïna de vaca, llet de vaca. Important una bona postura per donar de mamar i observar si el nadó s’agafa bé al pit ( cal que agafi el mugró i l’aureola) i que les primeres tomes costen un xic i cal tenir paciència.
Montse Tor, Fisioterapeuta infantil i adults / Terapeuta floral / Terapeuta craneo-sacral, Col. 969
montsetor@psigma.cat
