La mindfulness o atenció plena consisteix en apropar-se a les experiències amb una actitud oberta, atenta, acceptadora i sense jutjar. És una actitud i per tant pot aprendre’s. Practicar mindfulness proporciona un mode diferent per a gestionar adequadament les situacions d’inquietud, sense evitar o corregir el problema si no a partir de l’experiència en si mateixa.
En mindfulness parlem de dos modes de funcionament de la ment: el mode fer i el mode ser. El mode fer de la ment és útil per analitzar problemes però està molt avesat a generar pensaments i comportaments automàtics. El mode ser et permet observar la vida des d’un altre lloc i ser conscient del què la ment pensa. Adonar-se que els pensaments i sentiments són passatgers, venen i van; tu no ets els teus pensaments i pots decidir si vols actuar sobre ells o no. Aquests pensaments i sentiments influencien el COM veus i interpretes el món: els moments de tristesa poden retroalimentar-se a si mateixos i crear pensaments infeliços perquè influeixen en com veus el món. També si et sents estressat, provocant més estrès.
El pilot automàtic del MODE FER pot jugar-nos males passades i generar problemes de compulsivitat i impulsivitat. En les addiccions, la ment es manifesta en abús de substàncies o alcohol, joc compulsiu, sobrealimentació, pràctiques sexuals, hàbits de treball, necessitat de mantenir-se ocupat per no sentir-se malament, necessitat d’automedicar-se, etc.
Les persones amb problemes d’addicció en procés de recuperació tenen que lidiar amb el desig, la identificació i la incomoditat, fets que moltes vegades porten a la persona a una lluita constant amb si mateixa, sentint una barreja de desig, aversió, resistència, culpabilitat, enuig, tristesa, obligacions, fracàs, malestar… Des de la mindfulness s’aprèn a apropar-se a l’experiència amb una actitud oberta i sense jutjar, mentre observem els impulsos de desig i aversió.
En teràpia, la pràctica de la mindfulness ha demostrat tenir grans beneficis per la reducció de l’estrès (model Kabat-Zinn) i en el tractament de la depressió MBCT (Segal Teasdale y William). El tractament de les addiccions amb mindfulness es basa en aquesta estructura, treballant amb tècniques de teràpia cognitiva, exercicis, meditacions i pràctiques per a fer a casa.
L’objectiu és aprendre a reconèixer i afrontar els desitjos, desencadenants i situacions de risc que promouen l’abús de substàncies. Un doble repte:
- Observar els impulsos de desig i aversió amb una actitud oberta i sense jutjar.
- Reconèixer les respostes emocionals i cognitives que porten al consum i interrompre aquesta resposta automàtica.
La meditació intensifica la consciència, comporta estar en el present, adonar-se dels desencadenants del desig de consum, el que facilita veure respostes alternatives a la conducta automàtica i a escollir un comportament diferent de l’habitual. Sovint, aquest comportament habitual, el consum, és una estratègia per alliberar-se de les “emocions negatives” i poden precipitar la recaiguda.
Així doncs, les sessions de teràpia i la pràctica personal capaciten a la persona per entendre els pensaments, sentiments i sensacions experimentats com a fets que sorgeixen, sense jutjar-los, valorar-los ni tractar d’evitar-los ni reprimir-los, simplement observant-los amb actitud atenta, curiosa i compassiva com a fets de l’experiència. L’avenç permet:
- Etiquetar les sensacions internes i les preocupacions cognitives com “impulsos”.
- Contemplar l’experiència amb una actitud curiosa i desarrelada.
Una estratègia molt útil per estar atents als impulsos i estar-en-el-moment-present és la de col·locar-se en la posició d’observador de l’experiència, sense reaccionar automàticament a allò que sorgeix si no observant l’impuls i el desig de consumir substàncies com a expressions d’aquesta tendència de la ment a aferrar-se a les experiències de plaer i evitar pensaments i emocions desagradables.
Per entendre millor aquesta pràctica, us recomano que dediqueu uns minuts a veure el vídeo del samurai i la mosca:
Si la nostra ment es veu dominada per l’enuig, desprestigiem la major part del cervell humà: la saviesa, la capacitat de discernir i decidir el que està bé o malament… Dalai Lama
Raquel Ariza, psicòloga integradora humanista, especialitzada en addiccions, a PSIGMA VIC
NºCol. 18285
