Bon dia Psigmeros!
L’existència de pors infantils és completament normal. Molts nens tenen pors en algun moment del seu desenvolupament, i de fet, les mateixes pors són evolutives i varien a mesura que el nen creix. Normalment doncs, aquestes pors es superen i s’obliden sense la necessitat de dur a terme cap intervenció.
Cal que entenguem que les pors són necessàries i ens ajuden en el nostre desenvolupament perquè, per norma general, tant nens com adults, tenim por d’allò que podria suposar una amenaça per la nostra supervivència. Si no tinguéssim por a determinades situacions no podríem protegir-nos i sobreviure.
Quines són les pors més freqüents depenent de l’edat?
- Nadons i nens menors d’un any: por davant sorolls forts, por a separar-se de les persones que el cuiden, comencen també les pors a objectes o persones estranyes.
- Dos anys: por a objectes o persones estranyes, por als animals petits i insectes, a fer-se mal, sorolls forts…
- Etapa d’educació infantil (fins als 6 anys): por a éssers imaginaris i estranys (monstres, fantasmes, personatges de pel·lícules), segueix la por als animals i comença la por a la foscor, a estar sols, a allò desconegut.
- Mitja infància (dels 6 als 11 anys): els nens solen tenir pors més realistes i específiques, sobretot relacionades amb la salut (injeccions, ferides, mort, etc.), por a disminuir el seu rendiment acadèmic o por a aspectes més socials relacionats amb els amics i companys de l’escola. S’inicia la por als fenòmens sobrenaturals (tempestes, huracans, etc.) i pors a patir dany físic o situacions de perill (por a ser atropellat, als lladres, etc.)
- Preadolescència (dels 11 als 13 anys): en aquesta etapa les pors es relacionen amb conceptes més abstractes (por al fracàs, a les crítiques, a la soledat…), així com por a suspendre o a exposar un treball a classe davant del grup, a ser castigat, a no tenir amics…
- Adolescència (dels 13 als 18 anys): es mantenen les pors descrites durant l’època preadolescent i apareixen pors relacionades amb la identitat i la imatge personal, inseguretats, dificultats a nivell social, sexual, polític i econòmic.
El teu fill ha tingut alguna d’aquestes pors? Recordes les teves pors de quan eres petit?
Recordem que ens referim a pors moderades i passatgeres. En cas que qualsevol de les pors persisteixi en el temps o sigui molt intensa haurem de demanar ajuda a algun professional.
Montse Grau, Psicòloga infantil i juvenil de PSIGMA MANRESA
montse@psigma.cat
