Bon dia!
Avui ens agradaria parlar-vos sobre un tema que qualsevol pot haver viscut/patit algun cop a la seva vida. És un tema al que no se li dóna molta importància: les ruptures sentimentals. Molta gent no considera que sigui un dol, ja que una ruptura sentimental no és una mort, però pot arribar a afectar igual, i de fet, sí que és un dol, ja que no deixa d’ésser la pèrdua d’algú que estimem.
Els símptomes més freqüents amb els que ens trobem tant si deixem a algú com si som deixats són:
-Problemes de concentració/memòria
-Problemes de son: tant insomni com hipersòmnia o son excessiva
-Alteracions en la gana: afartaments, manca de gana i en conseqüència augment o pèrdua de pes
-Apatia: manca de ganes de fer coses
-Irritabilitat o mal humor
-Sentiments com: tristesa, ansietat, frustració, impotència, ràbia, por…
-Anhedonia: incapacitat per sentir plaer en les coses que abans ho feien
Normalment aquestes emocions estan relacionades amb una disminució de l’activitat social. Deixem de sortir, ens tanquem més a casa i això fa que entrem al cercle viciós de l’apatia, un cercle que hem de trencar per a poder sortir endavant, ja que si no ho fem, podem arribar a perdre amics, familiars o inclús la feina.
Com haureu pogut observar a la imatge anterior, la manera de poder sortir de l’apatia i trencar aquest cercle viciós és obligar-se a fer coses. No obstant, la tristesa i les emocions negatives no desapareixeran de la nit al dia.
Llavors, com puc superar la ruptura?
No existeixen varetes màgiques per a superar un dol, ja que es necessita temps. Nosaltres sempre diem que els dols són com fer “la digestió”. Es necessita temps des que mengem l’aliment fins que l’expulsem, i passa el mateix amb el dol. No obstant, el temps no ho és tot, i és necessari fer algunes coses que ajudaran a facilitar aquesta “digestió”.
Quan la ruptura és inesperada, no ens ha donat temps a processar la situació i a començar el dol. És com quan mor un ésser estimat de manera inesperada, no ens hem plantejat que ja no veurem més a la persona i hem de passar per les fases del dol des del principi, i així doncs, ens podem bloquejar a la fase de shock o a la negació del que ha succeït. Al contrari, quan hi ha una mort esperada, tens temps mentre la persona està malalta per a elaborar el dol i anar treballant les primeres fases. Amb les ruptures passa exactament el mateix: si ens deixen sense esperar-ho, al principi podem estar en shock i negar el que ha succeït, i passa un temps fins que anem elaborant la pèrdua i acceptem que ja no estarem amb aquesta persona.
En moltes ocasions les persones s’estanquen en el dol perquè pensen que la ruptura no és definitiva. Pensar en aquesta opció, tot i que ajudi a alleujar el malestar, reforça que ens perpetuem al dol. Això passa especialment quan apareix el que s’anomena “dependència emocional”, que no és res més que dependre emocionalment d’algú per tot. Normalment aquestes persones deixen de banda als amics quan estan en parella i de vegades no només això, sinó que s’obliden una mica de qui són: deixen de banda els seus hobbies, ho fan tot amb la parella, es distancien de la gent… en definitiva, perden una mica la seva identitat. En aquests casos, es tracta de buscar de nou, què era allò que m’agradava fer quan no estava amb X, intentar reprendre hobbies, apuntar-se a algun curs o taller per conèixer gent nova, reprendre relacions perdudes… és a dir, reinventar-se i retrobar-se.
Hem dit abans que sortir pot ajudar a no caure a la apatia, però és fonamental acceptar els propis sentiments, acceptar la pèrdua i comptar amb amics/es o familiars per poder expressar el que se sent. Parlar sobre la pèrdua és una de les coses que més ajuden a digerir-la. En el cas de que et sentis sol/a, una opció per a parlar sobre les emocions i la pèrdua és comptar amb un diari. En escriure el que sentim, ordenem els pensaments i emocions, i això ens ajuda a processar tot el que hem viscut.
Per tant, ja sabeu, si de sobte us trobeu en aquesta situació, us resumeixo les pautes principals a tenir en compte: Acceptar la pèrdua, donar-se temps per a digerir-la, expressar les pròpies emocions a algú o a un diari, permetre’s estar malament, fer coses a casa, sortir de casa, seguir anant a la feina, reprendre hobbies o buscar-ne de nous i reprendre amistats o fer-ne de noves.
Quedem a la vostra disposició per a qualsevol consulta,
Salutacions!
Encarni Muñoz, psicóloga a PSIGMA BARCELONA
encarnimunoz@psigma.cat
