Cat / Esp

Educar amb consciència

Bon dia Psigmeros i Psigmeres!

Avui us volem parlar sobre una filosofia de criança infantil desenvolupada per la Dra. Aletha Solter anomenada Educació Conscient (coneguda com Aware Parenting en anglès). És un enfocament molt útil tan dins de la psicoteràpia infanto-juvenil com en l’acompanyament a pares i mares, que té molt presents aspectes com: el vincle afectiu entre progenitors/es i fills/es, la utilització d’una disciplina no punitiva, l’escolta empàtica, l’acceptació de les emocions i el reconeixement i prevenció de l’estrès i el trauma en l’infant.

És un model que qüestiona part de les idees tradicionals sobre la criança infantil i que proporciona una nova mirada. Creiem que és interessant, i per això us el volem compartir tant a pares i mares, com a mestres, educadors/es, monitors/es, etc. Esperem que us aporti noves idees i eines per a la relació amb els vostres infants i adolescents.

Segons l’autora, “els infants necessiten més la nostra atenció i afecte quan menys ho mereixen els seus actes”. Aquestes paraules ens poden sobtar si és el primer cop que les sentim, sobretot quan estem acostumats a sentir a parlar de les tècniques de modificació de conducta que utilitzen el càstig i la recompensa, i podem pensar “què vol dir això, que si la meva filla es porta malament no l’haig de castigar? No li estic donant una recompensa que no mereix si li dono afecte?”.

Si entrem en la perspectiva sobre la criança que ens ofereix aquesta autora, trobarem una manera diferent de mirar i entendre les relacions entre pares/mares i fills/filles. Ella no ens parla de modelar directament la conducta amb unes conseqüències positives o negatives, sinó que ens diu que quan un infant està tenint un comportament considerat inadequat ens parem un moment per prendre més atenció al que li està passant, més enllà del comportament que està tenint, i que des de l’afecte i la comprensió ens centrem a identificar les causes subjacents que el provoquen i ens preguntem “per què fa això la meva filla? Què hi ha darrera d’aquesta rabieta? Què necessita? Com la puc ajudar?”.

Sabem que darrere d’una conducta sempre hi ha una emoció i que moltes vegades no hi ha una relació clara i evident entre conducta i emoció. Una conducta inadequada d’un infant porta al darrera un sentiment que no pot gestionar. Per tant, una mentida, una rabieta, una agressió,… són només senyals de fum i hem de mirar més endins per trobar el foc. Si només en centrem en la conducta, potser no l’estem ajudant a sanar el seu malestar emocional. Això no vol dir que no s’hagin de posar límits, ja que són necessaris, però acompanyats de comprensió i afecte. De la mateixa manera les tècniques cognitiu-conductuals ens poden resultar útils en determinades circumstàncies, però per sobre sempre hi ha d’haver l’afecte. Es tracta de trobar un equilibri, de seguir un enfocament amb una disciplina que no sigui ni autoritària ni permissiva, i de seguir un plantejament educatiu i de criança que apliqui l’afectivitat per sobre de les tècniques orientades a reconduir conductes que podem considerar inadequades.

A continuació, us volem compartir els 10 principis de l’Educació Conscient a tenir en compte a l’hora de relacionar-nos amb els infants:

  1. Satisfer les necessitats de contacte físic dels teus fills/es i tenir present que d’aquesta manera no els “malcriaràs”.
  2. Acceptar tota la seva gamma d’emocions i escoltar-los sense jutjar-los, permetent les expressions dels seus sentiments. Ser conscient que no pots prevenir tota la tristesa, la ràbia o la frustració dels teus fills i filles, i no intentar parar les manifestacions de les seves sensacions doloroses, expressades a través del plor o les rabietes.
  3. Oferir l’estímul apropiat en funció de la seva edat i confiar en l’habilitat que tenen per aprendre a la seva manera i al seu propi ritme. No intentar que els infants vagin ràpidament cap a noves etapes del desenvolupament.
  4. Oferir-los motivació perquè aprenguin noves habilitats, però no jutjar els seus assoliments amb crítiques o “lloances educatives”.
  5. Passar temps cada dia amb els teus fills/es, donant-los la teva completa atenció. Durant aquest temps especial i qualitatiu, observar, escoltar, respondre i participar en el seu joc (quan ets convidat/a), però evitar dirigir les seves activitats.
  6. Protegir-los contra els perills, però no intentar prevenir tots els seus errors, problemes o conflictes.
  7. Animar als infants a què resolguin els seus problemes de manera autònoma i ajudar-los només quan ho necessiten. No solucionar els seus problemes per a la pròpia satisfacció.
  8. Fixar fronteres i límits raonables, dirigint suaument als teus fills i filles cap a comportaments acceptables, i considerant les necessitats de tots/es quan se soluciona un conflicte. No controlar-los amb suborns, recompenses, amenaces, o càstig de cap tipus.
  9. Saber cuidar-te a tu mateix/a, i ser honest/a amb les teves pròpies necessitats i sentiments. No et sacrifiquis fins al punt de tornar-te ressentit/da.
  10. Fer l’esforç per adonar-te de les maneres en les quals el teu propi dolor de la infància interfereix amb la teva capacitat per a ser bon pare/mare, i fer esforços conscients per evitar passar les teves pròpies desgràcies als teus fills.

Esperem que us hagi resultat interessant aquest model i que us pugueu quedar amb aquells aspectes que considereu que us poden ser d’utilitat. Si voleu més informació sobre aquesta autora i la seva bibliografia us deixem el següent link per tal que el pugueu consultar: http://www.awareparenting.com/.

Recordeu que des de Psigma estem a la vostra disposició per a qualsevol consulta al respecte i que comptem amb el servei de psicologia infanto-juvenil, des del qual estarem encantats d’ajudar-vos amb qualsevol dubte, dificultat o preocupació en la relació amb els vostres fills i filles.

Olga Martí, Psicòloga i Psicoterapeuta infanto-juvenil a PSIGMA GIRONA
olgamarti@psigma.cat

Compartir:Email this to someoneTweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Share on LinkedIn