Cat / Esp

El poder psicològic del verb SER

Quan ens preguntem a nosaltres mateixos qui som?”, moltes vegades la resposta no és fàcil. Si voleu us convido a fer la prova, agafeu un full en blanc i poseu al títol: Qui sóc jo? i respongueu vint punts que diguin: Jo sóc… . Segurament tot allò amb el que ens definim són conceptes poderosos, sobretot els primers, són parts nuclears de la nostra persona que considerem que són molt importants per a nosaltres: ens fan SER qui SOM.

No només això, sinó que tot el que defineix la nostra identitat és part del que marca com ens comportem, sentim o pensem. Per posar un exemple, si jo SÓC una persona compromesa amb el medi ambient, segurament reciclaré i tindré unes creences sensibles a les problemàtiques ambientals. O un altre, si considero que SÓC una persona alegre, segurament tindré conductes més alegres i l’emoció predominant a la meva vida serà l’alegria.

Per tant, la manera com ens definim i com construïm la nostra identitat marcarà com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el món. El poder psicològic del verb SER és molt potent i ens afecta d’una manera força directa, tot i que a vegades no ens n’adonem.

Tenim molt clar que hem de vigilar amb aquest verb quan estem davant d’infants. No hem de dir que el nen ÉS dolent, perquè si a la llarga ho acaba integrant en la seva identitat, no caldrà que s’esforci en fer-ho diferent. Els nens i nenes els hi permetem la possibilitat que en un moment es comportin malament sense significar que SIGUIN dolents (molt relacionat amb un article que vàrem publicar sobre les etiquetes un temps enrere en el bloc de Psigma: http://www.psigma.cat/bloc/el-poder-de-les-paraules-les-etiquetes/ )

Ens plantegem com ens afecta als adults el verb SER? Ens passa pel cap que moltes vegades ens limitem a causa d’aquest verb? Quan enlloc de dir-nos a nosaltres mateixos: “passo per una època molt pessimista” ens diem: “SÓC pessimista”; que ens passa? Dons que ens limitem a nosaltres mateixos, tots els pensaments o creences que tinguem sobre el món passaran pel filtre de SER pessimista, no tenim cap altre possibilitat perquè SOM així.

No obstant, tothom tendeix a comportar-se de certes maneres, però fins i tot el noi o noia més esbojarrat de la festa serà capaç de comportar-se seriosament en un enterrament. Tenim la capacitat d’actuar diferent i de ser els “amos” de la nostra conducta, el nostre pensament i les nostres emocions. En el cas d’una minusvàlua que obligués a anar amb cadira de rodes, tindríem molt clar que no s’hauria de dir a sí mateix que ÉS un invàlid, sinó que ha d’intentar ser fort i adaptar-se, que encara té moltes possibilitats. Tots hem sentit històries de gent que s’ha autosuperat en situacions tant adverses com la que es planteja.

Amb la psicopatologia ja esdevé molt més complicat. Ja que els símptomes de les psicopatologies són fàcils d’integrar a nivell identitari (no és com trencar-se una cama). És senzill dir-se a sí mateix: SÓC depressiu, SÓC un hipocondríac, SÓC impotent, etc. En el moment en que forma part de nosaltres i interpretem el món amb aquesta clau identitària, tot reforça l’etiqueta, es retroalimenta i adquireix més poder alhora de definir-nos. Un exemple ràpid: una persona que considera que ÉS depressiva, sortirà a fer un passeig es posarà a ploure i no portarà paraigua pensarà: “ho veus Jordi, és normal que SIGUIS depressiu, tot et surt malament”. Aquest pensament reforça la idea de que  SOM així, fa sentir malament i trist potenciant els problemes depressius.

Plantegem-nos, que satisfactori seria per nosaltres acceptar que podem ser de moltes maneres diferents, que simplement de tant en tant “tenim dies tristos“, passem “una temporada més nerviosos del normal” o “he passat el dia nerviós i preocupat, normal que perdi una erecció“. Quanta pressió ens treuríem de sobre, quanta tranquil·litat tindríem, quin alliberament.

Potser no és fàcil d’aplicar-ho i pensareu que dir-ho és una cosa i fer-ho una altra molt diferent i segurament us diré que teniu raó. Tot i això, us animo a que proveu de dir-vos d’una manera diferent algunes petites coses en alguns moments, recordant les paraules del Capità Enciam: “Els petits canvis SÓN poderosos