Envellir activament, és un gran repte per a tots nosaltres, perquè si tenim sort en aquesta vida, farem anys i en algun moment començarem a envellir i a haver d’assumir el gran repte que suposa fer front a aquesta etapa de la vida, que pot presentar moments difícils , però també grans avantatges.
L’envelliment està tenyit de conceptes negatius i pejoratius en la nostra societat actual, quan fa alguns anys la persona gran era vista com acumuladora de coneixement i saviesa, ara és més aviat vista com una càrrega, amb necessitat d’atenció i cures per part d’altres.
Hem d’evolucionar aquesta tendència de veure la persona gran dependent i sense capacitat d’aportar, els grans tenen temps, tenen experiència, tenen saviesa, han viscut, han sentit i ens porten avantatge …
Mantenir-se actiu al fer-se gran és fonamental per poder aprofitar i gaudir aquesta etapa de la vida, per això hem de fomentar el concepte d’envelliment actiu.
Lazarus concreta 8 principis bàsics de l’envelliment actiu:
Tenir clara quina és la realitat de la pròpia situació.
Acceptar aquesta realitat i prendre-la de la millor manera possible.
Ser capaç d’afrontar de manera eficaç aquesta realitat.
Ser capaç de compensar les pèrdues i dèficits.
Estar implicat de manera activa en esforços que persegueixen alguna finalitat (intencionats).
Ser savis a l’hora de seleccionar les coses en què ens embarquem.
Mantenir estrets lligams amb altres.
Tenir una percepció d’un mateix positiva tot i les pèrdues i dèficits.
L’envelliment actiu millora el benestar de les persones d’edat, i això reverteix en el benestar individual, familiar i social de tots nosaltres. Perquè, massa sovint, pensem que fer-se gran és una complicació i no una oportunitat.
