Bon dia psigmalectors/es!
Aquest mes de febrer el dediquem a la difusió del treball sobre les addiccions i les drogodependències. Ens agrada fer arribar a tothom que no hi ha tanta distància entre una persona que es troba amb aquesta dificultat i les que no s’hi han trobat mai. Hi ha persones més susceptibles a caure en addiccions (a substàncies, a persones, a noves tecnologies, etc), però no crec en la idea de que hi hagi una predisposició genètica al respecte. En canvi, el treball terapèutic amb pacients ens ha ensenyat que hi ha contextos personals, laborals, socials o familiars que ens hi poden fer més vulnerables. Les addiccions o les dependències tenen el terreny més abonat quan sentim mancances importants a nivell afectiu, inseguretats, baixa autoestima i tenim poca xarxa emocional de suport. La facilitat d’accedir a algunes substàncies i la normalització del consum d’alguns tòxics en la nostra societat, no ajuda a frenar el creixement d’algunes drogodependències.
Així doncs, com que ningú s’escapa de la possibilitat de veure’s afectat per una addicció o per les greus conseqüències de tenir un amic o un familiar enganxat en aquesta teranyina, ens agrada apropar als lectors el treball que fem a la consulta per a trencar amb tabús i dubtes al respecte.
Primer de tot s’ha de dir que cada tractament ha d’estar pensat a mida de cada persona. Cada situació requereix de la sensibilitat i les habilitats del terapeuta per a ajudar de la manera més efectiva possible. No sempre cal que siguin tractaments eternament llargs i a vegades valorem la possibilitat de teràpia psicològica juntament amb la intervenció d’altres disciplines que la puguin complementar.
William R. Miller i Stephen Rollnick, experts en la matèria, parlaven sobre la motivació com a peça clau per l’èxit. Amb molt rigor i encert, defensaven que un enfocament terapèutic no autoritari per ajudar a les persones a trobar la seva motivació i els propis recursos és una eina molt poderosa. Hi estic molt d’acord. Us parlaré d’alguns dels ingredients necessaris per a que un tractament breu sigui efectiu:
a) El feedback del terapeuta. Seria la explicació que fa el professional al pacient sobre el que percep de la problemàtica. Pot semblar poca cosa, però un bon anàlisis i una descripció realista proporciona a la persona la oportunitat de veure reflectida amb honestedat la seva situació actual de manera detallada. Aquest feedback professional està demostrat com un element molt motivador per al canvi.
b) La responsabilització del pacient respecte al seu canvi. Ha de saber que serà ell qui haurà de decidir, fer i desfer per arribar al seu objectiu. Durant el tractament es treballa per anar cap a la autoresponsabilització.
c) Els consells. Jo parlaria més de prescripcions d’objectius específics. Arranquem i passem de «mirar» el problema cap a «fer» quelcom directament per a començar a solucionar-lo. No ens podem quedar encallats en l’ambivalència de «voldria canviar, però en el fons no vull fer-ho ara».
d) El menú. Oferim un menú d’estratègies alternatives a les conductes problemàtiques per començar a substituir-les. Ha de ser un menú prou ampli per a que la persona pugui triar què prefereix on sempre hi hagi alguna opció que s’adapti als seus gustos. Així és més probable aconseguir èxits.
e) La empatia. Aquest és el meu punt preferit. S’ha demostrat en molts estudis que la capacitat de sintonitzar amb el pacient és un factor poderós de cares a l’inici de la recuperació. L’empatia del terapeuta és importantíssima per la motivació i la determinació «al canvi» del pacient.
f) La percepció d’autoeficàcia del pacient. Com a professionals experts, hem de fer-li entendre que sí que pot introduir canvis exitosos en la seva vida. No ens entretindrem molt en destacar que el problema és molt greu, sinó que centrarem els esforços en que el pacient es senti capaç d’anar fent passos. Un darrere l’altre, camí de la victòria.
Aquests elements aporten llum al treball terapèutic. L’inici del tractament és un moment molt important per a establir les bases de la relació terapèutica que ha de permetre a la persona sentir-se mes forta i capaç de generar recursos per anar cap a una vida més saludable trencant amb el problema. Els professionals de Psigma, i en especial els experts de la Unitat d’Addiccions, ens sentim afortunats de que es dipositi la confiança en nosaltres i vetllem per a que els tractaments es basin en el rigor, l’eficiència i la major brevetat possible.
Estem a la vostra disposició per a qualsevol consulta al respecte i per a ajudar-vos a vosaltres o als vostres familiars a reenfocar la vostra vida cap al benestar i la tranquil·litat interior.
Maria Sàbat Padrosa, psicòloga i psicoterapeuta a PSIGMA GIRONA.
