El Nadal són unes dates assenyalades per a tots. Els mitjans de comunicació s’encarreguen d’intentar conscienciar la gent de que aquestes festes han d’anar carregades de bons moments, però la realitat és que per a moltes persones aquests dies tan assenyalats remarquen més els problemes que ja existien i els fan més presents.
Per una banda estan les pèrdues d’éssers estimats. Aquests dies es tornen turmentosos quan es troba a faltar a algú important. El dolor de la pèrdua és especialment intens quan fa menys d’un any que la persona no està amb nosaltres, malgrat que faci anys de la pèrdua, el Nadal acostuma a ser una època amarga. Es converteix en un moment especialment dur quan a més, l’aniversari de la defunció és en aquestes dates o quan tenim algun familiar greument malalt. És de vital importància en aquestes situacions, acceptar el moment en el que s’està, acceptar el dolor, la tristesa, el buit, sense castigar-se i permetent-se estar alegre. En moltes ocasions no ens permetem somriure quan estem passant un dol. És com si li deguéssim alguna cosa a algú o a un mateix. És la condemna que s’ha de pagar per haver perdut a algú. Com si la pèrdua no fos prou. Però, creieu que aquella persona que ja no hi és amb nosaltres voldria veure’ns així? Segurament no. Crec que és important provar de tornar a omplir aquestes dates de nous records positius, de bons moments, per així poder arribar a gaudir de nou del Nadal, tot i que a dia d’avui sigui molt difícil o ho trobem impossible. Una idea que pot anar bé és pensar en què li agradaria a la persona que ja no hi és que fessis en aquests dies així com dedicar les festes a fer-li un homenatge: cuinar el seu plat favorit, cantar les nadales que més li agradessin… Tornar a viure bones experiències és per a molts dolents, una bomba, ja que acostumen a anar acompanyades d’un gran sentiment de culpa. És important treballar aquest sentiment per poder arribar a gaudir de nou de la vida, i més en concret del Nada, però potser, si es pensa en el que hagués desitjat la persona que ja no hi és, podem sentir-nos una mica millor.
En aquests dies també es fan més presents els problemes per separacions, custòdies i divorcis. És tristament cada cop més comú la lluita per veure qui fa més regals als fills com a sinònim d’amor i qui gaudeix dels nens al Pare Noel i qui a Reis. En moltes ocasions no es té en compte al fill, sinó que el que es vol per sobre de tot és fastiguejar a l’altre. El pare o la mare dels teus fills es converteix de cop i volta en l’enemic i se l’ha de matxacar amb el que més mal li fa. És tal la lluita i l’odi, que moltes vegades es perd de vista el fet de que el principal perjudicat en tot plegat és el fill. Sigui més petit o més gran, no és just per a ell viure aquestes dates amb la sensació de que hi ha una competició o sent fruit de la manipulació per part de les persones que li van donar la vida. Potser ara no en sigui conscient, però en el futur ho serà. Qui vol viure amb el pes a les esquenes d’haver sigut un pare o una mare egoista? Pensem una mica en això ara que encara hi som a temps.
Des de Psigma desitgem que tingueu unes felices festes i esperem que aquest article us sigui d’ajuda en el cas que estigueu en alguna d’aquestes situacions o conegueu a algú que estigui passant un mal moment.
Encarni Muñoz
Psicòloga i psicoterapeuta d’adults
