Una de les pors més generalitzades és la por al canvi, i aquesta és la nostra pitjor enemiga quan ens proposem fer alguna cosa diferent, en l’àmbit que sigui. Reconèixer les etapes del procés de la por al canvi o disposar d’un acompanyament professional, pot ajudar-nos a accelerar el procés.
Etapes del procés de la por al canvi
Fase de negació: ens resistim al canvi buscant excuses, queixes, culpant als altres o a l’entorn. És potser una de les fases més complicades, ja que és aquí on sorgeix la resistència al canvi, i on posem a prova els nostres recursos i estratègies per sortir de la nostra zona de confort.
Fase de por o ansietat: és aquesta sensació d’inseguretat, nerviosisme cap a tot el desconegut, anticipant totes les possibles conseqüències negatives. Davant un canvi important, tendim a sobrevalorar les amenaces i a minimitzar els avantatges o oportunitats.
Fase d’adaptació: quan hem decidit fer el pas, i anem comprovant gradualment que sí podem fer-ho, ens anem familiaritzant amb allò nou, creem nous hàbits, i la por va minvant progressivament. Implica començar a caminar acceptant un cert grau d’incertesa.
10 pautes per minimitzar la por al canvi
1. Focalitzar, centrant-nos l’objectiu o canvi concret. Visualitzar-ho com que ja ho hem aconseguit. Observar com ens sentim davant el canvi ja realitzat o aconseguit. Escoltar i sentir les sensacions que ens genera.
2. Començar, actuar. Definir un pla d’acció amb dates i accions.
3. Cuidar el nostre diàleg interior: és imprescindible que canviem els “I si passa X” per “I, per què no?, canviem els “No puc” per “Em veig capaç de..”. Preguntem-nos: “i si no tingués por, què faria ara?”, “Què en pensaré d’aquí 5 anys sobre això que ara em fa por?”
4. Posar en valor els recursos personals, pensar com ens poden ajudar els nostres punts forts en el canvi que ens proposem. Centrem-nos en les nostres fortaleses.
5. Centrar la nostra energia i accions en allò que depèn de nosaltres mateixos, en allò que podem controlar: les nostres habilitats, les nostres capacitats,…
6. Identificar i observar altres persones que ja han fet aquest canvi o ja han aconseguit això que volem aconseguir. Com ho han fet, quins recursos han utilitzat per superar les seves limitacions.
7. Substituir el pensament centrat en el “esforç” pel pensament centrat en “benefici/avantatge”.
8. Reforçar les nostres motivacions, substituint el “Per què vull fer-ho” per la pregunta, “Per a què vull fer-ho?”.
9. Ser perseverants en el camí del canvi emprès. Alguns canvis o objectius requereixen molts petits passos. Cada nou petit pas genera aprenentatge i creixement que ens aportarà major confiança i seguretat.
10. Acceptar que tenir por és normal, i que el truc està en donar passes cap al nostre objectiu malgrat tenir-la.
Per acabar, recordem les paraules del poeta anglès George Herbert: “Per què s’ha de témer als canvis? Tota la vida és un canvi. Per què hem de tenir-li por?”
Escrit per Roser Claramunt, Psicòloga Coach n. 6367 i formadora, per a Psigma.
