Cat / Esp

Regala’t desitjos

L’entrada al nou any no seria el mateix sense un dels rituals que l’acompanya: fer repàs i balanç de l’any que es deixa enrere amb la intenció d’escriure una llista de nous propòsits pel que es presenta. Ho fem amb il·lusió i fermesa, però malauradament al cap d’uns mesos la majoria d’aquests propòsits s’obliden, s’esquiven o es perden pel camí, deixant de formar part del nostre pla d’acció i, en certa manera, posant en dubte la nostra fidelitat amb nosaltres mateixos. Es tracta d’una oportunitat magnífica per convidar-nos a la reflexió i per renovar-nos, però, per què queda en res?

Sovint, omplim aquesta llista amb un plantejament erroni, parlant des de les obligacions, els “haver de” (ser/ fer/ semblar/ tenir…) i marcant-nos fites buides de sentit. Al nostre inconscient no li arriba aquest llenguatge de la imposició i la nostra part conscient ja n’està saturada. Són aquests els nostres veritables desitjos?

L’autoobservació és una eina molt important per aprendre de nosaltres mateixos. Si ens prenem uns moments per escoltar-nos, per escoltar els nostres sentiments i sensacions que floreixen des del més profund del nostre ser i visualitzar els nostres desitjos, les nostres necessitats i el canvi que desitgem en la nostra vida, de ben segur que aquesta llista pren una nova forma. Prova de substituir les imposicions per frases que parlen des del “voler”, des del “desig”, des d’allò que per nosaltres té sentit.

Què vull que passi?

Què necessito per sentir-me bé amb mi mateix?

Què estic disposat a aportar?

Quins recursos tinc?

Es tracta de deixar enrere allò que ens pesa, ens limita o ens crea malestar i descobrir allò que anhelem, que ens aporta aire fresc, (re)trobant la creativitat i assumint la nostra responsabilitat en el canvi. És precisament això el que ens permetrà trobar-nos amb una sensació tan agradable com és la realització personal.

Tot canvi o propòsit requereix esforç i constància, però si ho enfoquem des del prisma adequat, augmentant les activitats agradables, parlant des de l’autoconeixement, des d’un discurs lliure d’obligacions, positiu i obert a les oportunitats i l’aprenentatge, amb la convicció que aquests desitjos surten del nostre interior més profund, espontani i autònom, ens mourem de veritat, ens regalarem els nostres autèntics desitjos.

Canviar l’obligació de “he d’anar al gimnàs” per “desitjo dur una vida més saludable, que em permeti sentir-me a gust i amb més energia” és el que dóna sentit al desig i obre un ventall de possibilitats per complir-lo. Per què vols anar al gimnàs? Què desitges deixar enrere? Què vols aconseguir? Què et motiva al canvi? Troba aquest sentit en cada un dels teus propòsits.

També existeixen propòsits amb una gran càrrega emocional: “No fracassar”. El que amaga és una gran prohibició: no donar-se permís per arriscar ni confiar en un mateix. És això el que realment volem? Substituïm-lo ara per una actitud més adulta i constructiva: “Vull aprendre a integrar els errors com una oportunitat de canvi i creixement personal. Si detecto l’error, podré corregir-lo i tenir més possibilitats d’èxit futur ”. T’adones del canvi?

La confiança, la constància, l’amor, la generositat, la resiliència, la capacitat d’introspecció… Els recursos són dins nostre i en tenim molts més dels que ens pensem. Tan sols es tracta de descobrir-los i potenciar-los.

Com escriu Carlos Nessi, “allò que donis de tu es transformarà en la teva riquesa”.

Que tingueu bons desitjos!

 

Carla Piqué