Cat / Esp

Sabem tractar bé les ruptures musculars?

Bon dia!

Les ruptures musculars en l’àmbit esportiu són unes de les majors preocupacions dels esportistes. Malgrat ser conegudes per tothom i tenir una elevada incidència en diferents esports, les pautes de tractament no segueixen un model únic i hi ha vàries opinions sobre com cal tractar el problema.

person-sport-bike-bicycle-medium

Existeix en la nostra societat una llegenda urbana sobre les ruptures musculars i és que la majoria de persones pensen que quan pateixen una ruptura/trencament han de fer repòs absolut fins que no hagi cicatritzat la lesió. Ens hem de treure aquesta idea del cap ja que és falsa i hem de plantejar un nou enfocament del problema, que a continuació us explico. Què fer davant una ruptura muscular doncs?

Per entendre aquesta nova visió de la lesió és important que tingueu clar que existeixen quatre principis bàsics a tenir en compte en relació a la reparació muscular:

1. La inflamació és necessària ja que és el mecanisme que té el nostre cos per reparar el teixit lesionat.
2. La velocitat de regeneració muscular és directament proporcional al metabolisme aeròbic.
3. La correcta mobilització de la zona afectada accelera el temps biològic de la cicatrització i afavoreix que aquesta es realitzi de forma correcta.
4. La regeneració s’ha d’aconseguir amb molèstia però sense dolor funcional. Entenem per molèstia, el dolor que no modifica la funció.

És important recordar que aquests principis seran tan vàlids quan menys important sigui la lesió. Actuarem amb major precaució quan més important sigui la lesió muscular degut a les possibles complicacions.

És important destacar també que s’ha de vigilar molt amb els medicaments antiinflamatoris, ja que poden obstaculitzar la fase de neteja de la lesió i retardar la cicatrització. A més, també poden afavorir un sangrat de la lesió.

GUIA D’ACTUACIÓ:

Remarcar que aquesta guia clínica es refereix a les lesions de grau I i algunes de grau II, ja que les lesions de grau III necessitaran un període més ampli de curació.

1. Les primeres 24-48 hores: RICE (repòs, gel, compressió, elevació de l’extremitat).

2. A partir del tercer dia:
Exercicis isomètrics de baixa intensitat i amb el múscul en recorregut intern. Progressivament, augmentarem la intensitat i el recorregut més extern. Ens guiarem en funció del dolor.
Estiraments actius suaus, és a dir, mitjançant l’activació de la musculatura antagonista (la que realitza la funció contrària al múscul a estirar).
Estiraments massatge de drenatge.
Exercicis aeròbics: comencem caminant i progressivament començarem amb la carrera.
Estabilització i mobilització de la cintura lumbopèlvica.
Gel.

3. Readaptació progressiva a l’activitat física habitual
Com podeu observar des de l’inici de la lesió ja podem començar a realitzar diferents exercicis per afavorir la reparació del múscul lesionat. He ressaltat la part inicial del tractament ja que és a on la majoria de la gent comet l’error de fer repòs absolut.
Una vegada recuperat/da de la lesió i que hagueu fet una bona readaptació a l’activitat esportiva, com a fisioterapeuta també pautaré una sèrie d’exercicis de prevenció per evitar una possible recaiguda de la lesió.

kinetruma

Espero que aquest text us hagi servit per donar un nou enfocament a aquest problema. Segur que coneixeu alguna persona que ha patit aquest problema o, fins i tot, vosaltres mateixos heu experimentat la lesió.

M’agradaria que em comentéssiu les vostres experiències .

David Boatella, fisioterapeuta a Psigma Vic.
davidboatella@psigma.cat